L’ONU reconeix el treball realitzat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

En els últims anys, la comunitat científica ha treballat en la creació d’eines i dispositius que ens permetin, a través del big data, aprendre més sobre les conseqüències de la crisi climàtica i com fer-li front.

L’ONU ha inclòs l’Indicador Global d’Adaptació al Canvi Climàtic (IGA) de Catalunya en la seva base de dades de treballs científics. Es tracta de l’únic projecte impulsat per una administració pública que quantifica si un territori s’està adaptant bé al canvi climàtic.

Es tracta de l’únic projecte impulsat per una administració pública que quantifica el grau d’adaptació d’un territori

Amb aquesta acció, l’ONU reconeix el treball realitzat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, que va publicar per primer cop l’IGA el 2014. Així i tot, no va ser fins al 2019 -quan l’indicador va ser revisat pels experts-, que va comptar amb la suficient validesa per captar l’atenció de l’ONU.

Els experts van poder observar el progrés positiu de Catalunya en l’adaptació als efectes del canvi climàtic en els últims anys i es van incloure, a l’IGA 42, indicadors sectorials, 13 més que en el treball del 2014.

L’índex d’adaptació al canvi climàtic de Catalunya ha crescut un 8%

L’Índex Global d’Adaptació al Canvi Climàtic (IGA) a Catalunya va créixer un 8,74% durant el període comprès entre 2005 i 2014, quan es van començar a aplicar les mesures i accions d’adaptació al canvi climàtic en aquesta Comunitat Autònoma.

Aquest indicador ha demostrat que la denominada Estratègia Catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC) recollida en l’horitzó 2013-2020 està aconseguint òptims resultats i que Catalunya, està una mica més prop de ser ZEO.

Catalunya assenyala cinc grans fites que li han permès millorar la seva adaptació al canvi climàtic

A més d’aquest paquet d’accions i mesures, l’última dècada el Govern català ha aconseguit tirar endavant cinc grans projectes o idees que li han permès ampliar el seu coneixement sobre l’adaptació a Catalunya:

1. La publicació del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
2. El document de seguiment i avaluació de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (Escacc, Horitzó 2013-2020)
3. La Llei del Canvi Climàtic
4. La finalització del projecte Life Medacc, adaptant el Mediterrani al Canvi Climàtic
5. La primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica, que busca ampliar els compromisos de diversos sectors per impulsar accions de lluita, adaptació i mitigació enfront del canvi climàtic.

Tots aquests factors han aportat evidències de que les conseqüències del canvi climàtic ja són una realitat i de que les polítiques públiques i les normatives sectorials són una òptima opció per pal·liar els seus efectes.

Els instruments de gestió i adaptació de caràcter municipal i supramunicipal desenvolupats en les àrees metropolitanes i les diputacions també han permès la revisió d’aquest indicador a escala global, i el posterior reconeixement per part de l’ONU.

Les emissions de CO₂ a Catalunya

Segons les últimes dades publicades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en 2017 Catalunya va emetre a l’atmosfera 45,07 milions de tones de CO₂, un 2% més que en el 2016.

Durant quatre anys consecutius, aquesta CCAA va acumular un increment d’emissions GEH que els experts vinculen a la seva elevada activitat industrial i al transport, responsables del 31% i el 28% respectivament de les emissions totals de Catalunya.

Les dades d’emissions a Catalunya equivalen a l’emissió de 6 tones per persona i any, una xifra menor que a Espanya, que se situa en 7 tones per càpita, i Europa, que és de 8,4.

Catalunya genera el 12% de les emissions GEH produïdes per Espanya