París vol convertir-se en un referent en la lluita contra el canvi climàtic

En l’àmbit de l’acció climàtica, la ciutat de París és coneguda per ser el lloc en el qual es va tancar l’Acord de París (2015), un document pel qual es regeix tota la comunitat internacional a l’hora d’establir els seus objectius ZEO.

La majoria dels països articulen els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i fulls de ruta per la descarbonització, sobre la base dels objectius definits en aquest Acord, que va ser signat l’any 2015 durant la COP21. Aquest document va ser adoptat per 196 parts i va entrar en vigor el 4 de novembre del 2016.

A l’actualitat, Eritrea, l’Iran, l’Iraq, Líbia, Sudan del Sud, Turquia i Iemen són els únics països que no han ratificat el seu compromís amb l’Acord de París.

El principal objectiu de l’Acord de París 2015 és limitar l‘escalfament global de la Terra per sota dels 2 °C -preferiblement 1,5 °C-, en relació amb els nivells preindustrials.

Aquesta és la xifra límit per evitar que el Planeta arribi a una situació de no retorn, que posi en perill la supervivència de la humanitat, els ecosistemes i la resta d’éssers vius.

L’Article 2 de l’Acord de París reflecteix els tres objectius més importants que els països hauran de tenir en compte a l’hora de prendre qualsevol decisió, gestionar el seu govern o implementar qualsevol política pública o Llei:

a) Mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, i prosseguir amb els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1,5 °C.

b) Augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i promoure la resiliència al clima i una economia amb baixes emissions GEH, d’una manera que no comprometi la producció d’aliments.

c) Elevar els corrents financers a un nivell compatible amb una trajectòria que condueixi a un desenvolupament resilient al clima i amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Article 2. Acord de París. Nacions Unides.

Segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), en els últims cent anys la temperatura mitjana global ha augmentat 0,76 °C (Graus Celsius). De fet, a Espanya l’escalfament global ja ha arribat als 1,5 °C, és a dir, ja supera el primer objectiu proposat per les Nacions Unides per revertir el canvi climàtic.

I és que, per assolir aquests objectius, els països han de reduir el volum d’emissions que alliberen l’atmosfera de manera urgent i establir objectius nacionals ZEO molt més ambiciosos.

Sota aquest pretext, el 2021 la Unió Europea va establir el pla: Fit for 55. Es tracta d’un paquet de mesures enfocades a revisar la legislació de la UE i instar els països a treballar i redefinir els seus PNIEC per intentar aconseguir reduir un 55% les emissions per al 2030 i un 55% per al 2050.

Les polítiques globals de reducció d’emissions poden ser de gran ajuda per activar la mobilitat sostenible o la transició energètica. No obstant això, l’acció climàtica també ha d’articular-se des d’un àmbit més local; Especialment en aquells territoris considerats com focus d’emissions i en els quals resideix més del 50% de la població mundial: les ciutats.

Segons un estudi publicat a la revista Frontiers in Sustinable Cities, si bé les ciutats únicament cobreixen el 2% de la superfície de la Terra, la seva contribució al canvi climàtic és molt major. L’estudi investiga i monitora l’efectivitat de les polítiques històriques de reducció de GEH implementades per 167 ciutats distribuïdes globalment que es troben en diferents etapes de desenvolupament.

Aquesta recerca, que presenta un balanç global de quines són les ciutats del món que més gasos GEH emeten, assegura que les ciutats són responsables de més del 70% de les emissions i, per això, tenen una gran responsabilitat en el camí cap a la descarbonització de la nostra societat i economia.

Les ciutats poden contribuir de manera decisiva en la lluita climàtica

Precisament per això, les ciutats fa anys que activen els seus propis plans ZEO a escala local i estableixen xarxes per compartir els seus avanços i posar en comú estratègies que han funcionat.

En diferents trobades i esdeveniments comuns, les ciutats expliquen quins resultats han aconseguit amb la implementació de les Zones de Baixes Emissions, o quines iniciatives municipals o ajudes locals han activat per impulsar la compra col·lectiva de plaques solars.

Compartir aquests progressos activa la consciència climàtica i dona peu al fet que alguns governs municipals perdin la por al canvi en veure que en altres municipis s’han emportat accions per activar la transició ecològica que estan funcionant.

En aquest sentit, París, la ciutat que dona nom a l’acord climàtic més gran signat al llarg de la història, ha demostrat un gran compromís i ambició a l’hora d’establir mecanismes i lleis que facilitin la transició ecològica.

La popularment coneguda com la “ciutat de l’amor” despunta en turisme, cultura, gastronomia i història. No obstant això, ara vol destacar també en compromís climàtic.

En què consisteix el nou Pla Local d’Urbanisme Bioclimàtic?

El 5 de juny, el consell municipal de París va aprovar un projecte completament ZEO per convertir-se en un referent planetari en transformació ecològica i adaptació a l’escalfament global i, per suposat, per reduir la seva petjada de carboni.

El Pla Local d’Urbanisme Bioclimàtic defineix diferents accions, estratègies i subvencions que s’activaran a escala municipal per reduir les emissions i combatre les creixents onades de calor que posen en risc la salut de la ciutadania parisenca.

Aquest Pla Urbanístic va ser creat a partir de les propostes i peticions d’una consulta pública molt extensa en la qual van intervenir polítics de diferents àrees i associacions de ciutadans, especialistes i empreses. En total, es van recollir més de 50.000 propostes que podran ser millorades i modificades d’aquí al segon semestre del 2024, quan s’espera l’aprovació definitiva del document.

El Pla Local d’Urbanisme Bioclimàtic estableix objectius a curt, mitjà i llarg termini d’aquí als pròxims vint anys.

Durant l’acte de presentació pública d’aquest document, que va tenir lloc a mitjan juny, Anne Hidalgo, alcaldessa de la ciutat, va assegurar que “París no part d’una pàgina en blanc”.

I es que fa ja més de quinze anys que la capital francesa va començar a treballar en la seva transició ecològica, especialment en l’àmbit de la mobilitat. En els últims anys el municipi ha limitat al màxim l’entrada i circulació de vehicles a la ciutat, ha impulsat la mobilitat amb bicicleta construint centenars de carrils bici i ha revegetat al voltant d’un 40% de la superfície de la ciutat.

No obstant això, per aconseguir ser neutra en carboni per al 2050, París haurà d’implicar-se encara més, transformant alguns grans espais de la ciutat que actualment compten amb una gran circulació, com la plaça de l’Étoile situada en Arc de Triomf, en zones enjardinades.

De fet, el nou Pla Local d’Urbanisme Bioclimàtic de París aspira aconseguir uns 10 m² d’espai verd per cada habitant, la proporció recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per garantir una òptima qualitat de vida.

París està a punt de viure una autèntica transformació, una metamorfosi “a la francesa”. De fet, Dominique Alba, una de les arquitectes que va participar en l’elaboració del pla va aclarir que “excepte en alguns llocs molt concrets, no tenim intenció d’afegir més ciment”. Ara bé, com esperen satisfer la creixent demanda d’habitatge de la ciutat sense construir noves cases i edificis?

Convertint les oficines desocupades a causa de la crisi de la COVID-19, que suposen un 20% del total, en habitatges habitables. Aquest mateix 2023 s’impulsaran set vegades més registres de copropietaris amb l’Agència del Clima de París per dur a terme projectes de renovació climàtica de l’habitual, i es finançarà la rehabilitació tèrmica de prop de 5.000 habitatges d’habitatge social per al 2023.

En línia amb aquest Pla, la ciutat va plantar 25.000 arbres a tota la ciutat entre novembre del 2022 i abril del 2023, i espera plantar 800 més als carrers, i 74 més en projectes de creació, renovació i ampliació de parcs i jardins.

En paral·lel, aquest 2023 s’activarà la creació d’una sèrie d’infraestructures ZEO i es duran a terme diferents reformes per incrementar la seguretat ciutadana, adaptar la ciutat al canvi climàtic i protegir els parisencs de l’augment de les temperatures:

– Creació de nous sostres “cool roof”, és a dir, remodelació de les teulades dels edificis per provar d’alleugerir la calor en els pisos superiors d’aquests.
– Activació de 30 projectes d’habitatges “cool island” per a habitatge social
– Construcció de 29 oasis – espais considerats com refugis climàtics-, als quals podran acudir lliurement els veïns, per refugiar-se de la calor.
– Construcció de 10 parcs urbans i 1.200 fonts públiques.
– Transformació de 80 nous carrers en zones per als vianants i verdes i tancament de 180 carrers al trànsit per facilitar el trànsit dels escolars.

Per què París vol convertir-se en una ciutat de referència en acció climàtica?

Una de les principals raons per la qual la ciutat de París vol reduir emissions i activar estratègies pioneres d’adaptació al canvi climàtic té a veure amb els perillosos canvis en el clima que ha patit en els últims anys.

En els últims anys s’han activat les alarmes entre la societat parisenca, després de presenciar un episodi de canícula realment intens entre l’11 i el 21 de juliol del 2022. Durant aquest període, la mortalitat va augmentar un 21% més de l’habitual i els serveis d’urgències de la ciutat van quedar completament col·lapsats.

Segons Meteo France, el mes de juliol va ser excepcionalment sec i assolellat, fet que, unit a les escasses pluges i les elevades temperatures, va provocar un procés d’assecat rècord del sòl francès.

De fet, aquesta agència meteorològica va precisar que les temperatures van aconseguir el rècord absolut de 37,6 °C. En termes generals, la temperatura mitjana d’aquest estiu al país va ser d’uns 23 °C, 2,3 graus més que la temperatura normal.

Durant la dècada dels vuitanta, la temperatura mitjana a París era de 10,7 °C. Mentre que en el 2010 havia ascendit fins als 13 °C. S’estima que, en cas de no aconseguir reduir emissions i complir amb els objectius de l’Acord de París, en el 2085 la ciutat podria arribar a una temperatura de 14,5 °C.

La temperatura a la ciutat de París, com succeeix en altres urbs del Sud d’Europa, és cada any més elevada, la qual cosa posa en risc a alguns col·lectius com poden ser les persones majors i la població infantil.

París serà la ciutat que acollirà els Jocs Olímpics més verds de la història

Una altra de les raons per la qual París vol convertir-se en referent en la lluita contra el canvi climàtic té a veure amb els Jocs Olímpics i Paralímpics de 2024. La ciutat, que acollirà aquesta competició mundial el pròxim estiu, vol estar a l’altura d’uns Jocs que aspiren a ser els més verds de la història, atorgant un protagonisme estel·lar a la bicicleta.

I és que, com comentàvem anteriorment, la regió de París ha estat un dels territoris d’Europa que ha aconseguit una expansió més ràpida dels carrils bici. L’arribada de l’esdeveniment esportiu servirà per completar encara més aquesta xarxa i intentar convertir-se en una “ciutat dels 15 minuts”.

Què és la ciutat dels 15 minuts?

Quan diem que París no part d’una fulla en blanc és perquè la ciutat sempre ha volgut ser pionera en el camí cap a una mobilitat més ZEO i un sistema de vida més slow a les ciutats.

En 2019, Anne Hidalgo va utilitzar la teoria dels 15 minuts de l’urbanista espanyol Carlos Moreno per fer campanya electoral durant les eleccions municipals. Després de tres anys en el mandat, sembla que les seves polítiques i plans urbanístics s’estan acostant cada vegada més a aquest ideal de ciutat sostenible.

La ciutat dels quinze minuts busca retornar el protagonisme a les persones a les grans ciutats. Vol eliminar gradualment els cotxes i connectar la ciutat mitjançant carrils bici, millorant així la qualitat de l’aire que respiren els ciutadans i incrementant la seva seguretat. L’objectiu d’aquesta reurbanització és que els desplaçaments diaris als principals centres d’educació, treball i oci ocupin un temps inferior a 15 minuts.

Modificant la relació dels ciutadans amb el temps i l’espai, es milloraria també la seva qualitat de vida i es construiria una nova mobilitat capaç de connectar la ciutat de forma més sostenible.

La tipologia d’urbs mono-funcionals, amb barris d’oficines o grans complexos d’oci, quedaria totalment desdibuixada donant pas a una estructura policèntrica amb diversos nuclis separats.