El diumenge 31 d’octubre arrenca la 26a Cimera del Clima, una trobada fonamental per aconseguir acords internacionals que permetin reduir les emissions de CO₂ i frenar el canvi climàtic. Aquesta Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), organitzada pel Regne Unit en col·laboració amb Itàlia, tindrà lloc del 31 d’octubre al 12 de novembre del 2021 a l’Scottish Event Campus (SEC) de Glasgow (Escòcia – Regne Unit).
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és un esdeveniment anual en el qual 197 nacions es reuneixen amb la intenció d’aconseguir acords que els permetin reduir les emissions globals de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH).
Sens dubte, es tracta d’un esdeveniment que la comunitat internacional ha esperat amb especial atenció. I és que aquesta Cimera havia d’haver-se celebrat el novembre del 2020, però va ser posposada a causa de la situació de crisi sanitària. El fet d’haver prorrogat aquesta cimera va ser un cop dur per a la comunitat científica i les organitzacions ecologistes, que feia anys que criticaven la poca urgència i ambició dels compromisos climàtics dels països signants de l’Acord de París 2015.
Ara que finalment la COP26 se celebrarà i el focus mediàtic global estarà posat sobre aquest esdeveniment, la ciutadania ha començat a preguntar-se: per què la COP26 és tan important per la lluita climàtica?
Bàsicament, perquè definirà el full de ruta per al compliment dels compromisos definits a l’Acord de París 2015. L’objectiu últim d’aquest esdeveniment és establir un Pla d’Acció immediata per aconseguir que l’escalfament global del planeta no superi els 1,5 °C, respecte als nivells preindustrials.
49 països de la Unió Europea s’han compromès a ser ZEO el 2050
En els últims anys, un total de 49 països han declarat el seu compromís d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Però, segons les estimacions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), encara que es compleixin aquestes promeses, no serà suficient.
El problema més gran és que, segons el PNUMA, la majoria de països han endarrerit l’aplicació dels seus programes per després del 2030, cosa que fa dubtar de si seran capaços de complir els seus objectius. Amb les mesures que havien definit els Estats fins ara, l’increment de temperatura mitjana del planeta seria de 2,2 °C, una xifra lluny del 1,5 °C consensuat en l’Acord de París (2015).
Les Nacions Unides asseguren que hem de tenir en compte que els compromisos nacionals per al 2030 només eviten el 7,5% addicional de les emissions anuals de GEH pronosticades per aquest any.
Per aquest motiu, la COP26 serà tan important per a la lluita contra el canvi climàtic, perquè els obligarà a replantejar i fer més ambiciosos els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i els seus objectius de descarbonització. Durant aquests dies, es duran a terme negociacions decisives per al futur del Planeta i de l’acció climàtica.
Què es debatrà en la COP26?
1. REDUCCIÓ: Els compromisos nacionals
Perquè el compromís dels països signants de l’Acord de París no es quedi en un conjunt de paraules buides, els Estats han de presentar cada cinc anys les seves Contribucions Determinades a l’àmbit Nacional (NDC). És a dir, han de presentar un document que acrediti si han complert amb les reduccions d’Emissions de Gasos d’Efecte hivernacle (GEH) previstes i definides durant l’última COP.
Durant la COP25, celebrada a Madrid, les parts no es van poder posar d’acord sobre la quantificació i la sincronització de les seves NDC. Ara, a una setmana de la COP26, sembla que només 13 dels 194 països han presentat aquest document.
Les NDC, són un mecanisme eficaç per comprovar si els països estan complint amb els seus compromisos de descarbonització i poder sancionar els que no ho estan fent. Segons va informar Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, en un comunicat oficial: “El canvi climàtic ja no és un problema del futur. És un problema de l’ara”.
“Per tenir l’oportunitat de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, comptem amb vuit anys per reduir gairebé a la meitat les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle: vuit anys per fer els plans, implementar les polítiques i, finalment, donar resultats tangibles. El rellotge avança ràpidament” va afegir.
2. REDUCCIÓ: El funcionament dels mercats de carboni
Des de fa anys alguns països van implementar els mercats de carboni i els drets d’emissió per impulsar la descarbonització de les empreses. Espanya, per exemple, es manté dins del Règim de comerç de drets d’emissions de la UE des del 2005.
Això vol dir que totes les indústries intensives en l’ús de combustibles fòssils i per tant intensives de CO₂, estan obligades a controlar i verificar les seves emissions. Al final de cada exercici, abans del 30 d’abril de l’any següent, han de lliurar tants drets d’emissió com tones de CO₂ hagin emès.
És a dir, les empreses han de pagar per cada tona de CO₂ emès. Tenint en compte que el preu per tona ronda ara els 50 €, resulta un gran desemborsament anual per les companyies emissores.
El mercat de carboni va ser creat per a impulsar la transició ecològica
I és que el mercat de Carboni o RCDE UE, va ser pensat com un mecanisme per impulsar la transició ecològica i la descarbonització de les empreses. Les empreses que apostin per la sostenibilitat i redueixin la seva petjada de carboni anual, podrien evitar el pagament de milions d’euros i, a més, estar millor valorades per part dels seus públics – en ser vistes com a verdes-.
No obstant això, els països encara han d’arribar a un consens sobre el funcionament dels mercats de carboni i la seva veritable contribució a la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, en aquesta COP26 es treballarà en una solució per evitar el doble còmput d’emissions i garantir que els mercats d’emissions de carboni serveixin realment per mitigar les emissions mundials, i no només siguin una simple “enganxin” per emmascarar el veritable problema.
Aquest debat implicarà una revisió de l’article 6 de l’Acord de París 2015, que estableix la necessitat de fixar mecanismes de cooperació internacional per reduir les emissions de CO₂.
3. MITIGACIÓ: Programa de mitigació dels efectes del Canvi Climàtic
Durant la passada COP25 es va establir un grup d’experts encarregat d’analitzar i aportar mesures per reduir l’impacte del canvi climàtic als països més vulnerables. A causa de l’escalfament global de la Terra, algunes comunitats estan sent víctimes de fenòmens climàtics extrems, migracions climàtiques, pèrdua de collites o sequeres, i fins i tot de la desaparició dels seus llocs de residència. A conseqüència de la pujada del nivell de la mar, alguns països insulars estan desapareixent.
Encara que a la COP25 van aconseguir establir la Xarxa de Pèrdues i Danys de Santiago, encara existeix debat sobre com pal·liar les conseqüències climàtiques globalment.
D’una banda, els països en vies de desenvolupament reclamen la creació d’una nova plataforma que els connecti amb els experts i els proveeixi d’assistència tècnica enfront de situacions de vulnerabilitat o desastres naturals. Mentre que, per l’altra, els països desenvolupats prefereixen promoure l’ús de les estructures i organismes de mitigació existents.
4. ADAPTACIÓ: Objectius d’adaptació al canvi climàtic
L’adaptació al canvi climàtic és fonamental per reduir els riscos i conseqüències derivades d’aquest. En aquest sentit, durant la COP25, es va designar un Comitè d’Adaptació per determinar com havia d’avaluar-se aquest progrés global i redissenyar nous objectius per als països més resilients.
Segons recull la revista National Geographic, en aquests moments s’està desenvolupant un informe tècnic per avaluar aquesta adaptació, “així com l’enfortiment de la resiliència i la reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic”. Una eina que serà analitzada en aquesta COP26 i cada any serà revisada pel Comitè d’Adaptació.
5. . FINANÇAMENT: Com finançar l’acció climàtica?
En aquesta COP26 també s’ha de debatre un aspecte rellevant per l’acció climàtica: el finançament. En aquest sentit, en múltiples ocasions s’ha criticat l’escassetat de fons per dur a terme un canvi de tal envergadura a escala global.
I és que, durant la COP15, celebrada a Copenhage l’any 2015, els països es van comprometre a destinar uns 86.156 milions d’euros anuals per ajudar els països en vies de desenvolupament a fer front els seus compromisos climàtics. Un objectiu que, segons l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) està lluny de complir-se.
Els països desenvolupats van amb tres anys de retard respecte a aquesta quantitat, que havia d’haver-se destinat el passat 2020. Segons les últimes dades disponibles, a l’actualitat els països estan destinant una mitjana de 79.600 milions de euros (dades de 2019).
Hem de tenir en compte que, al llarg de la història, aquests països han estat els principals emissors de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). En aquest sentit, Boris Johnson, actual amfitrió de la COP26 va recordar que el Regne Unit, com altres països europeus, va ser un país pioner en la revolució de combustibles fòssils.
Per aquest motiu ha instat els altres països a complir amb els seus objectius de finançament de cara a aquesta Cimera del Clima: “quan els països en vies de desenvolupament ens demanen ajuda, hem d’assumir les nostres responsabilitats”.
Totes aquestes qüestions, que es posaran sobre la taula en la pròxima COP26, són una mostra de la necessitat de migrar a una societat ZEO.
Les empreses, administracions, mitjans de comunicació i entitats han de treballar per reduir el seu impacte ambiental i la seva petjada de carboni. D’aquesta manera estaran contribuint a superar el repte tan colossal al qual ens enfrontem.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
