Per què Cuba és el país més preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic?

L’informe de l’IPCC “Climate Change 2022. Impacts, Adaptation and Vulnerability”, alerta que és vint vegades més barat mitigar el canvi climàtic que viure amb ell.

Els experts d’aquest panell intergovernamental de les Nacions Unides asseguren que, si observem la situació amb perspectiva, és molt més assequible per la humanitat reduir la petjada de carboni i aconseguir una societat ZEO, que invertir en estratègies, mecanismes i accions per reduir els impactes del canvi climàtic.

És evident que la situació actual requereix que els governs estableixin estratègies en totes dues direccions. No obstant això, si reduíssim de manera real les emissions de CO₂, aconseguiríem frenar el canvi climàtic i, per tant, no necessitaríem activar nous plans i accions d’adaptació a aquest.

En el seu llibre, “Contra el Futur”, la periodista i ambientalista Marta Peirano duu a terme una interessant radiografia sobre en quin punt ens trobem en el camí cap a la descarbonització de la nostra societat i economia, i les traves que ens estem trobant.

Les conseqüències del canvi climàtic demanden mesures d’adaptació

Avui dia ningú pot negar els efectes negatius del canvi climàtic. L’increment de la temperatura de la Terra, a causa d’un excés de les emissions GEH generades per l’home, ha donat peu a una sèrie de fenòmens climàtics extrems que estan posant en perill la supervivència de la biodiversitat i d’algunes comunitats.

Els episodis de pluges extremes, els períodes de sequera, la desertificació, l’acidificació dels oceans, els incendis forestals, etc. Dia a dia, els efectes del canvi climàtic posen en perill la vida de milers de famílies i comunitats rurals.

Les persones que viuen en països en “Risc Climàtic Global a llarg termini” han de fer front a un perillós increment de la inseguretat alimentària, pèrdua de terres, escassetat hídrica, migracions climàtiques, proliferació de malalties causades per patògens, etc.

Marta Peirano ens recorda que “el planeta no està preparat per al que ve, encara que sabem que ve”. A més, tot apunta al fet que, en els últims anys, malgrat comptar amb experts d’alt nivell, molts països han pres decisions per protegir-se de les conseqüències del canvi climàtic, que han estat contraproduents per al mateix o per la preservació del Planeta.

Un exemple d’això és la construcció de la carretera de circumval·lació costanera de Bombai, que inclou un túnel submarí de 3 quilòmetres de longitud proveït de dos tubs amb dos carrils.

Aquesta infraestructura tenia l’objectiu de protegir el trànsit de la ciutat de la pujada del nivell de la mar. No obstant això, tal com han apuntat múltiples biòlegs i ambientalistes, ha provocat efectes negatius per la fauna i la flora costaneres, i ha posat en perill la subsistència dels pescadors locals.

Jakarta crearà 17 illes artificials per prevenir la inundació de la ciutat

Un altre exemple de mala gestió és el de la ciutat de Jakarta, una urb. construïda sobre terres pantanoses i travessada per tretze rius, que té els dies comptats a causa de la pujada del nivell de la mar.

Per fer front a aquest problema, la ciutat ha activat un projecte a través del qual aconseguirà “salvar la ciutat”, construint 17 illes artificials davant de la costa, edificant una autovia que les connecti amb el centre de l’urb i construint una gran muralla de 40 quilòmetres de llarg i 24 metres d’alt desplegada en la mar per aturar l’avanç de l’oceà sobre la ciutat.

No obstant això, el gran problema del projecte, anomenat la Gran Garuda, és que les seves instal·lacions no seran capaces d’acollir als deu milions de ciutadans de Jakarta. A més, tant la construcció del mur, com de la carretera que les connectarà, requeriran un forçós desallotjament dels habitants que viuen als afores de la ciutat, on es troben els barris més pobres.

Milers de famílies de Jakarta amb recursos limitats es quedaran sense llar. En aquests casos, és important deixar espai a la reflexió, de què serveixen les mesures d’adaptació si només beneficien a uns i deixen fora als col·lectius més vulnerables?

En aquest sentit, existeixen una sèrie de plans i protocols d’adaptació que poden ser un exemple a seguir per altres ciutats i/o regions. Aquests destaquen pel fet que inclouen instruccions precises, activitats i accions a tots els nivells, ja sigui d’alerta per calor, inundació, tsunami, huracà, etc.

L’exemple de Cuba: un país superpreparat per fer front al canvi climàtic

Quan es tracta d’adaptació al canvi climàtic hi ha un país que sembla haver sabut exactament com encertar-la. Fa trenta anys que Cuba va activar una estratègia per incrementar la seva resiliència davant de tota mena de fenòmens climàtics extrems. Cuba va crear en el seu moment un exèrcit civil contra els huracans, que ara la protegirà també dels efectes del canvi climàtic.

I és que la mitjana anual d’esdeveniments climàtics extrems en la conca de l’Atlàntic és de 12 tempestes tropicals i 6 huracans que van des de les categories 3 a 5. Encara que els cubans estan molt a prop de la ruta del cicló, a l’illa del Carib gairebé mai hi ha morts.

I la principal raó d’això és el sistema de cooperació massiva que ha creat aquest país, anomenat Defensa Civil. Es tracta d’un programa nacional de prevenció, evacuació, salvament i recuperació que implica a tota la població, almenys, una vegada a l’any.

De fet, aquest Pla prepara i entrena, com si es tractés de marines de combat, a tota mena d’institucions locals per portar a terme les mesures de prevenció de risc. I això inclou les autoritats, els centres d’atenció sanitària i les escoles i instituts.

Quan van decidir crear el programa l’any 1986, van planificar la construcció de 68 estacions de vigilància permanents, que serveixen per alertar al cos de Defensa Civil, i van establir un pla per preparar a la ciutadania perquè poguessin respondre a les crisis a escala nacional. En el moment en el qual hi ha una alerta, el cap de l’Estat Major Nacional de la Defensa Civil gestiona una operació especial amb ajuda de la xarxa de radioaficionats cubana, molt més robusta i fiable que la xarxa telefònica o internet.

En aquest sentit, la ciutadania cubana opera com un exèrcit civil amb càrrecs a un nivell provincial, municipal i local, però també a una escala micro, des dels barris i carrers.

L’Exercici Meteor és un simulacre per activar una resposta coordinada davant fenòmens climàtics extrems

De fet, a Cuba cada any duen a terme l’Exercici Meteor, un simulacre que dura tres dies, que serveix per ensenyar a la població quines són les mesures de prevenció i contenció de perills que han de portar a terme en cas d’emergència, i practicar maniobres de protecció i evacuació.

L’Exercici Meteor permet comprovar si els sistemes d’avís funcionen correctament, actualitzar les pràctiques i mesures dutes a terme pels sistemes sanitaris i racionalitzar recursos com l’aigua, l’energia i el menjar.

Els veïns s’organitzen per realitzar labors de prevenció directa al voltant del seu bloc, des d’assegurar finestres i teulades fins a podar arbres les branques dels quals puguin resultar perilloses. També netegen i esbrossen coves, embornals i túnels on s’acumula l’aigua, per prevenir inundacions. Cada ciutadà cubà té una tasca encomanada i contribueix al fet que la crisi o el fenomen climàtic, sigui quin sigui, generi el menor impacte en les seves vides.

D’aquesta manera, quan arriba un huracà de veritat i s’activa l’Alerta Ciclònica, tothom sap què ha de fer i els responsables de cada districte prenen el control i disposen de tots els recursos de l’Estat a la seva disposició.

Cuba va decidir activar aquest Protocol de prevenció i adaptació quan l’any 1963 un huracà de categoria va posar fi a la vida de 1.500 persones.