Durant l’última dècada l’ús de dispositius electrònics, les compres per internet i la creació de continguts a la Xarxa s’han intensificat de manera notable.
La nova societat 2.0. ens permet parlar amb un amic que viu a Austràlia a través d’una videotrucada, invertir en criptomonedes que només existeixen a internet o comprar un vestit d’una marca xinesa de moda i que ens la portin a casa en un parell de dies.
Actualment el 27% de la població compra una vegada a la setmana per internet, mentre que el 34% dels enquestats ho fan una vegada al mes. Aquestes són dades de la II Enquesta Anual dels Consumidors Espanyols en línia.
El temps mitjà d’ús d’internet és de 6 hores i 54 minuts al dia
A més, a causa de la situació de pandèmia, també ha augmentat el temps que passem enfront de les pantalles, ja sigui enfront d’un ordinador, telèfon intel·ligent o qualsevol altre dispositiu.
L’últim estudi de Hootsuite i We Are Social alerta que, a escala global, el temps mitjà d’ús d’Internet és de 6 hores i 54 minuts. És a dir, l’ésser humà ocupa el 28,75% del seu dia navegant per la Xarxa.
En concret, durant aquest mateix període de restriccions de mobilitat i confinament, l’ús de les xarxes socials es va incrementar un 27% respecte el 2019. A Espanya, les xarxes més utilitzades el 2021 van ser Twitch, iVoox, Instagram i Spotify.
Malgrat totes aquestes dades, segurament el que els usuaris desconeixen és l’elevada petjada de carboni vinculada al consum d’internet en els dispositius mòbils. Algunes dades segurament ens farien replantejar la nostra activitat en la xarxa.
COMPRES PER INTERNET
25 compres individuals per internet generen més emissions que una visita a un centre comercial
Les plataformes de compra per internet ens ofereixen un gran nombre de productes a baix cost i la comoditat de portar-nos-els a casa en poc temps.
Però el que més hem de tenir en compte quan comprem per internet són les emissions generades pel transport d’aquestes mercaderies. Poden resultar barates per la nostra butxaca, però al final al Planeta li acaba sortint car.
Segons un informe publicat per The Kernel, realitzar 25 comandes individuals genera el mateix volum d’emissions GEH que una visita amb cotxe a un centre comercial. Es tracta d’una dada que resulta encara més alarmant si s’observen les dades sobre tendències de compres en comerç en línia.
I és que només durant el Black Friday, Amazon, la plataforma en línia favorita de compra dels usuaris, va vendre i enviar 10 articles per segon. I aquesta dada només fa referència a Espanya. Us imagineu l’impacte mediambiental si sumem les vendes de tots els països del globus?
Les emissions GEH vinculades al transport i la logística representen el 10% de les emissions mundials
A escala global, el sector del transport i logística suposa més del 10% de les emissions totals de gasos d’efecte d’hivernacle del nostre país.
A més, l’últim informe de McKinsey alerta que les emissions generades pels lliuraments d’última milla, podrien créixer més d’un 30% per al pròxim 2030 a les ciutats més grans del món.
Aquestes són les emissions GEH generades durant l’última fase del servei de lliuraments, des de les instal·lacions de repartiment fins a les llars dels consumidors. I és que la petjada de carboni de les nostres compres per internet es reduiria de manera significativa si la majoria d’usuaris recollissin la comanda ells mateixos a peu, en el locker més pròxim a les seves llars.
L’optimització de les xarxes “Pick Up” o de punts de recollida a les grans ciutats, permetria reduir la petjada de carboni dels serveis en l’última milla. L’activació d’una taxa de l’última milla fomentaria l’ús d’aquesta xarxa per part dels usuaris -en estalviar-se diners si seleccionen aquesta opció de lliurament-.
D’altra banda, també seria una opció òptima per reduir la petjada de carboni vinculada al transport de les compres per internet, l’ús de furgonetes de repartiment elèctriques en comptes de les convencionals.
CONSUM D’INTERNET
El consum energètic d’internet equival a l’1% del consum elèctric del món en un any
L’informe “Clicking Clean: Qui guanya la carrera per crear una Internet verda?” de Greenpeace va alertar el 2017 que la indústria de les tecnologies de la informació consumeix més del 10% del total de l’electricitat mundial. Ara bé, a què es deu aquest enorme consum?
Els servidors i centres de dades que fan funcionar les connexions de xarxes mòbils i el 5G, han d’estar en ple funcionament 24 hores per a poder proveir d’internet, vídeos en temps real i connexions en directe als usuaris de la xarxa.
S’estima que aquests servidors de dades consumeixen una mitjana de 205 TB per hora: l’equivalent a l’1% d’energia que consumeix el mon en un any.
PLATAFORMES STREAMING
A més, a causa de la proliferació de les plataformes en Streaming aquesta demanda d’energia ha augmentat. Els “videoclubs en línia” com Netflix, Amazon Prime o Movistar +, requereixen xarxes més denses per al seu funcionament, i per tant, necessiten més estacions base.
El 2015 la reproducció en continu de vídeos representava el 63% del trànsit mundial en internet. Segons les dades del Cisco Network Traffic Forecast ara el trànsit generat per aquest tipus de plataformes està al voltant del 80%.
Però el que genera un major consum d’energia en els data centers no són únicament els processos dels servidors, sinó també la climatització d’aquests equips – que s’emporta un 50% d’aquest consum-.
Segons va explicar a The Newtral Jorge Morales de Labra, expert en energies renovables, “Sembla obvi que el millor seria emportar-se els data centers a llocs com Islàndia, i allà estan en molts casos. El seu mix perfecte és electricitat barata i fred. No obstant això, Espanya té una oportunitat de portar-se els data centers per les renovables que és capaç de produir”, explica Morals.
XARXES SOCIALS
El mateix passa amb les xarxes socials que realitzen emissions en directe com Twitch o YouTube, o deixen vídeos emmagatzemats en el núvol per curts períodes de temps com Instagram o Snapchat.
L’empresa francesa Greenspector va avaluar l’impacte ambiental generat per les xarxes socials més descarregades durant un minut. Va arribar a la conclusió que l’aplicació amb una major petjada de carboni és Tik Tok. Per cada 60 segons que un usuari utilitza aquesta app de vídeos curts genera un total de 4,93 gEqCO2.
Greenspector elabora una llista de les 5 xarxes socials que generen més emissions en l’actualitat:
• Tik Tok (4,93 gEqCO2 per minut)
• Reddit (4,54 gEqCO2 per minut)
• Pinterest (3,53 gEqCO2 per minut)
• Snapchat (2,03 gEqCO2 per minut)
• Instagram (1,91 gEqCO2 per minut)
Com s’observa a la llista, les plataformes basades exclusivament en l’emissió de vídeos requereixen major energia per a operar.
CRIPTOMONEDES
Una anàlisi publicada per la revista Joule el 2019 assegura que el Bitcoin o les criptomonedes representen aproximadament el 0,2% del consum mundial d’electricitat. En emissions de CO₂, podríem dir que les criptomonedes emeten una petjada de carboni equivalent a la ciutat de Kansas.
Això es deu al procés utilitzat per a generar aquesta criptomoneda, que està basada en la tecnologia Blockchain.
El Bitcoin és una criptomoneda generada a partir d’un conjunt de processos conegut com a mineria: es necessita més potència informàtica a mesura que passa el temps per resoldre les endevinalles criptogràfiques en els quals està fundat el sistema.
Per sort, a l’actualitat, al voltant de 20 empreses tecnològiques ja s’han compromès a utilitzar el 100% de la seva energia de fonts renovables.
Apple o Google estan començant a iniciar la seva sortida verda de la crisi apostant per l’energia renovable, mentre que a Amazon encara li queda un llarg camí per recórrer. Aquesta gran companyia es proveeix de carbó (30%), energia nuclear i gas natural per aconseguir el complet rendiment de la seva gran plataforma de compra en línia.
El 70% de l’energia mundial prové de fonts no renovables
El Statical Review of World Energy revela que aproximadament el 70% de l’energia mundial prové de fonts no renovables (petroli, gas i carbó) i un 15,5% de fonts renovables.
Per aconseguir complir amb els objectius marcats per l’Acord de París (2015), aquesta última xifra ha d’augmentar de manera considerable. En aquest sentit, els experts apunten a la transició d’internet a l’energia neta com un mecanisme per aconseguir-ho.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
