Les Nacions Unides van declarar l’any 2021 com el SUPERANY DE LA BIODIVERSITAT perquè, a la cimera del Conveni de Diversitat Biològica (COP15) que enguany es celebra a la ciutat xinesa de Kunning, s’ha d’arribar a acords per tal de frenar, abans del 2030, la crisi de la pèrdua de la biodiversitat.

Anteriorment, l’ONU ja havia establert el 20 de maig com a DIA MUNDIAL DE LES ABELLES amb l’objectiu de protegir les abelles i els altres pol·linitzadors, com papallones, rats penats i colibrís, amenaçats per l’activitat humana.

Si les abelles desapareguessin de la superfície de la Terra, als homes només ens quedarien quatre anys de vida

Albert Einstein

El colibrí està considerat com el pol·linitzador més efectiu ja que només transporta el pol·len, no el consumeix.

En concret, a Europa s’ha calculat que el 37% de les espècies d’abelles i el 31% de les de papallones estan minvant.

Tres de cada quatre cultius de fruites o llavors que es produeixen per al consum humà depenen, al menys en part, de les abelles i altres pol·linitzadors

Sense la pol·linització el 90% de les plantes amb flors, el 75% dels conreus alimentaris i el 35% de les terres agrícoles de tot el món no podran sobreviure. La pol·linització també és imprescindible per a conservar la biodiversitat, els pol·linitzadors, en transportar el pol·len, mantenen connectats els ecosistemes.

La dieta de la població es desequilibrarà perquè augmentaran els cultius bàsics com l’arròs, el panís i la patata, en detriment de les fruites, hortalisses i fruits secs. I, tal com comentàvem en el nostre article sobre com afecta el canvi climàtic el valor nutricional de les plantes, aquests cultius bàsics estan creixent més ràpid, però amb menys nutrients.

Per tant, els pol·linitzadors són vitals per tal d’aconseguir la desaparició de la fam i la supervivència dels ecosistemes.

L’IPBES (Plataforma Intergovernamental per a la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics de les Nacions Unides, l’equivalent a IPCC en l’àmbit de la biodiversitat) va publicar, el maig del 2019, l’Informe Avaluació temàtica de Pol·linitzadors, Pol·linització i Producció d’Aliments i, per la seva banda, el govern britànic va presentar aquest mes de febrer, l’informe Dasgupta elaborat per “The Economics of Biodiversity”.

Ambdós informes arriben a al conclusió que només es podrà resoldre la crisi de la pèrdua de la biodiversitat si la natura i el capital natural reben la consideració de elements materials de l’activitat econòmica. L’extinció d’espècies comporta la desaparició de serveis ecosistèmics i, per tant, amenaça l’economia i la societat de molts països.

“Cal integrar el valor de la biodiversitat en les polítiques agrícoles i energètiques, aplicar el coneixement científic i augmentar la consciència social del problema per aconseguir canvis de comportament -va assegurar Robert Watson, vicepresident de l’IPBES-. El coneixement indígena o local, combinat amb una visió global, serà clau en aquestes polítiques”.

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), gairebé el 40% de les solucions per adaptar-nos al canvi climàtic poden venir directament de la natura, tot generant salut humana, desenvolupament econòmic i ocupació verda.

L’Avaluació global sobre pol·linitzadors elaborada per l’IPBES avisa del perill d’extinció de gran nombre de les espècies de pol·linitzadors arreu del món, un 16% en el cas dels continents i un 30% en el cas de les illes i va augmentant.

Les espècies de pol·linitzadors més amenaçades són les abelles i les papallones.

Com provoca la desaparició dels pol·linitzadors l’activitat humana?

S’ha calculat que el ritme d’extinció de les espècies és actualment entre cent i mil vegades superior al que hi havia abans de l’aparició de l’home.

En paraules d’Edward Wilson, biòleg nord-americà i un dels creadors del concepte biodiversitat, “aquesta pèrdua de biodiversitat provocarà la desaparició d’ecosistemes sencers, amb efectes negatius en l’agricultura, la medicina, la biotecnologia, l’economia, el turisme…”.

Alteració del paisatge

Quan canviem l’ús del sòl urbanitzant un àrea natural o dedicant-la a l’agricultura intensiva, provoquem la pèrdua de l’habitat, reduint la vegetació i, per tant, els espais adequats per a la nidificació. Aquesta és la principal causa de la disminució dels pol·linitzadors.

Agricultura

L’agricultura intensiva és perjudicial per dos motius: els monocultius i l’ús d’insecticides i de pesticides que, a més a més de les persones, també afecten els pol·linitzadors. En el cas concret dels pesticides sistèmics com els neonicotinoids, que s’han introduït en les llavors de molts cultius  i que passen a formar part de tota la planta, inclosos el pol·len i el nèctar, provoquen que, quan els pol·linitzadors hi entren en contacte, pateixin els seus efectes adversos.

Canvi Climàtic

La fenologia, que és la branca de l’ecologia que descriu i estudia la resposta dels organismes als factors climàtics i, especialment, les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels organismes, ja ha observat que l’escalfament global ha provocat modificacions en les migracions dels ocells, en la floració de les plantes o en la distribució d’espècies de papallones.

Diverses espècies de pol·linitzadors s’han desplaçat a altituds més elevades. També l’augment de la temperatura i la reducció de les precipitacions provoquen que la natura pensi que ja és primavera i avanci les floracions. Per exemple, l’olivera floreix 19 dies abans que fa 50 anys, la vinya 11 dies, la pomera 23, etc. Això perjudica les collites perquè les plantes estan més exposades a les glaçades del mes de març.

Però aquest fenomen també provoca que les flors i els pol·linitzadors no coincideixin ni en el temps ni en l’espai. Segons dades del CREAF, en el cas de les papallones i les flors, que ja no surten alhora, l’època de màxima floració se separa una mitjana de 70 dies de l’època de vol de les papallones.

Investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat de les Illes Balears i el CSIC han estudiat durant 17 anys com ha anat canviant la sincronia entre els pics de vol de diferents espècies de papallones i els pics de floració de diferents espècies de plantes.

Espècies exòtiques invasores

La importació de plantes exòtiques també perjudica els pol·linitzadors perquè floreixen més abundantment que les autòctones, produeixen més nèctar i desvien cap a elles els pol·linitzadors de les plantes natives.

També afecten els pol·linitzadors autòctons els pol·linitzadors forans que s’han introduït per a usos agrícoles o accidentalment. És el cas dels ruscs d’abelles transportades a llarga distància que han estès patògens i plagues, una de les causes principals de l’extinció de l’abella de la mel.

La Vespa velutina, depredadora de les abelles i originària del sud-est asiàtic, s’ha estès per Europa.

En tots aquests temes són els agricultors i els responsables polítics els que han d’anar canviant la manera de fer per tal de protegir aquests agents imprescindibles en la cadena alimentaria.

L’any 2000 la FAO va emprendre la Iniciativa Internacional sobre Pol·linitzadors, IPI, per tal d’abordar el problema coordinadament entre tots els països membres.

L’objectiu és: “observar i controlar el descens del nombre de pol·linitzadors; abordar el problema de la manca d’informació taxonòmica sobre els pol·linitzadors; avaluar l’impacte econòmic de la davallada dels serveis de pol·linització, i promoure la conservació, recuperació i l’ús sostenible de la diversitat de pol·linitzadors en l’agricultura i els ecosistemes afins.”

Varroa destructor és un àcar paràsit que s’enganxa a l’esquena de les abelles i n’extreu la seva energia.

Però no totes les accions han de provenir dels agricultors i els governs, nosaltres també podem actuar diàriament per tal d’ajudar a pal·liar aquest greu problema.

Per exemple:

  • Valorar les “males herbes”, els pol·linitzadors no necessiten una catifa verda
  • Plantar varietats autòctones que floreixin en diferents èpoques de l’any
  • Controlar les plagues amb altres insectes o amb compostos ecològics
  • Apadrinar i protegir els ruscs.
  • Posar un recipient poc profund amb aigua neta i pedres perquè les abelles puguin venir a beure sense ofegar-se
  • Ajudar a mantenir els ecosistemes forestals
  • Compartir el problema i les solucions amb el nostre entorn
  • Ajudar les abelles i vespes solitàries instal·lant un hotel per als insectes
  • Consumir mel sense refinar i de proximitat
  • Consumir aliments locals, de temporada i amb certificació ecològica

Exemples d’hotels per insectes, comprat o casolà

Altres iniciatives per tal de protegir els pol·linitzadors

· OSBeehives, va néixer el 2013 de la mà de Jonathan Minchin, Tristan Copley Smith i Aaron Makaruk, que es van reunir amb un equip de tecnòlegs dels Estats Units, Espanya i el Regne Unit a fi d’esbrinar com es poden protegir les abelles i, d’aquesta manera, transmetre als apicultors les bones pràctiques i l’ajuda necessària per tal d’aconseguir-ne la supervivència. L’ OSBeehives ha implantat ruscos que, de forma intel·ligent, transmeten les dades de les colònies d’abelles de tot el món.

Jonathan Minchin. “En escoltar les abelles i conèixer el seu comportament, podem respondre de manera més adequada i connectada a les tensions i amenaces”.

OSBeehives ens facilita els patrons i les eines perquè puguem tenir a casa el nostre rusc intel·ligent i descobrir com es desenvolupa una colònia saludable d’abelles. Amb els sensors del sistema de sensors BuzzBox Mini podem fer el seguiment de la salut de les colònies, captar-ne els senyals de comportament, compartir coneixements apícoles i promoure un esforç científic internacional per entendre més sobre el comportament de les abelles, unint-se a la xarxa global i oberta.

  • The HAPPY BEE project. Duen a terme un viatge natural d’apicultura en cursos o tallers, perquè els humans siguin part de l’ecosistema, no a la part superior.

 

  • Ciutat amiga de les abelles. Les ciutats Amigues de les Abelles promouen l’harmonia entre els seus ciutadans i les abelles, beneficiant-se ambdós de la seva convivència. París, Londres, Nova York o Los Ángeles o més a prop nostre, València o Viladecans (BCN), van decidir, ja fa anys, treballar per a aconseguir un futur de concòrdia entre pol·linitzadors i persones.

Si reduïm els GEH disminuiran les temperatures i la sequera, això afavorirà la vegetació i, per tant, els pol·linitzadors i, en conseqüència, la biodiversitat, la producció d’aliments i l’economia i, a més plantes i arbres, més captura dels GEH. En definitiva, ECONOMIA CIRCULAR A LA NATURA

La protecció dels pol·linitzadors també persegueix l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En particular el número 2 -fam zero- i el 15 -Vida dels ecosistemes terrestres-

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO FAN
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO