Al llarg de la història han existit grans negacionistes del canvi climàtic. De fet, almenys un 2% de la comunitat científica continua defensant que la situació d’emergència climàtica que vivim no té un origen antropogènic. Els anomenats “negacionistes” atribueixen l’escalfament global als cicles naturals climàtics del planeta o bé a l’augment de l’activitat solar a durant el segle XX. I els primers informes que van avalar aquestes teories negacionistes van ser subvencionats per la indústria energètica. Les grans corporacions propietàries de les reserves d’hidrocarburs, van començar a generar informes alternatius al consens científic a principis de 2010.
Aquest 2019 ha estat l’any en què ha despertat el moviment més gran pel clima de la història amb Fridays For Future i Rebellion Extinction. Els mitjans de comunicació s’han fet eco d’aquest nou corrent d’activisme climàtic en les seves notícies i reportatges i la consciència climàtica s’ha viralitzat. Per part seva, els polítics han començat a establir agendes polítiques una mica més ambicioses respecte a aquest tema i han assumit finalment els primers compromisos de neutralitat climàtica per a 2050.
Per això és tan sorprenent que encara continuem comptant entre els dirigents polítics amb “negacionistes” del canvi climàtic o amb líders “passius”, que li resten valor i urgència a la necessitat d’actuar per a frenar-ho. Per tal d’aconseguir l’objectiu de mantenir per sota dels 2° l’increment de la temperatura planetària és necessari descarbonitzar l’economia fent ús de polítiques ZEO -zero emissions-. És important mostrar als dirigents d’algunes potències com el Brasil, els EUA o Austràlia que han de canviar d’actitud i adoptar una major consciència climàtica, encara som a temps. A més que la transició a una economia ZEO pot implicar el creixement econòmic dels seus països.
1. Donald Trump
El líder polític negacionista per excel·lència és Donald Trump. Des que es va convertir en el president dels EUA el 20 de gener de 2017, no ha fet més que enfurir als col·lectius ecologistes i a la comunitat científica. El polític no ha deixat de criticar a l’activista Greta Thunberg dient-li que ha de “treballar en el seu problema de control de la ira i després anar a veure una bona pel·lícula amb un amic”. Titlla tots els informes científics sobre canvi climàtic i combustibles fòssils de paranys per a mantenir la “gran farsa del canvi climàtic”.
Donald Trump, amo d’una fortuna de 3.200 milions de dòlars segons la revista Forbes, no dubta a compartir a través de les xarxes socials afirmacions com la següent: “Nevant a Texas i Louisiana, rècord de temperatures gelades en tot el país i més enllà. L’escalfament global és un engany car!”. El magnat no dubta també a compartir en Twitter les seves teories negacionistes: “El concepte d’escalfament global va ser creat pels xinesos amb la finalitat de fer la fabricació dels EUA menys competitiva.”
També ha estat el president Donald Trump, l’encarregat de retirar els EUA – segon major emissor de CO₂ per darrere de la Xina-, de l’Acord de París 2015 durant l’última COP25. Trump va prometre durant la seva campanya electoral en 2016 abandonar aquest pacte a favor de la lluita climàtica per ser “perjudicial per a l’economia del país”.
2. Boris Johnson
El president de Regne Unit, està en boca de tots després de la sortida del país de la Unió Europea, més que negacionista sembla prendre una actitud d'”inconsciència”. Durant una entrevista en la BBC Ràdio 4 el polític va assegurar en antena que “no entén que és el canvi climàtic”.
Molt probablement per aquesta raó va rebutjar la invitació de la cadena Channel 4 a un debat televisiu sobre el canvi climàtic abans de les eleccions. A manera de protesta, la cadena britànica va col·locar durant el debat un mapamundi gelat sobre el faristol destinat, al principi, a Boris Johnson.
I és que al llarg de la història Boris Johnson ha mantingut una actitud canviant respecte al canvi climàtic. Encara que després de la seva entrada al Parlament Britànic, Johnson es va comprometre a contribuir a l’objectiu ZEO -zero emissions- per a 2050, moltes entitats i organitzacions ecologistes semblen no fiar-se de la seva paraula.
A Johnson se l’associa amb el negacionisme per haver acceptat donacions del grup Global Warning Policy Fòrum (GWPF) durant la seva campanya. Només fa falta donar-li un cop d’ull a la columna que va escriure en 2016 per al Daily Telegraph amb un clar titular: “No puc suportar aquesta calor al desembre, però no té res a veure amb l’escalfament global“. Un article en el qual nega l’origen humà del canvi climàtic en línia amb el discurs del meteoròleg Piers Corbyn.
3. Jair Bolsonaro
El president del Brasil Jair Bolsonaro va mostrar una postura negacionista i sarcàstica sobre l’escalfament global del planeta durant els incendis de l’Amazònia succeïts l’agost de 2019. El dirigent brasiler sembla adoptar la mateixa línia d’argumentació que Trump. I és que no només s’ha unit al polític estatunidenc criticant a la jove Greta Thunberg – anomenant-la mocosa-, sinó que vol seguir els passos dels EUA i apartar al Brasil de l’Acord de París 2015.
Bolsonaro, autoproclamat “admirador de Donald Trump”, ha assegurat en múltiples ocasions, que pretén obrir l’Amazònia a més explotació econòmica. El polític, que també es va mofar de la lluita climàtica proposant “fer caca un dia sí i un dia no“, rep el suport polític i econòmic del lobby agropecuari responsable de la desforestació de l’Amazònia – el pulmó més gran del planeta-.
A la seva agenda política un dels seus principals objectius és fusionar el Ministeri de Medi Ambient amb el d’Agricultura. Amb aquesta acció posarà per sobre els seus interessos econòmics enfront dels projectes i el control ecològic que exerceix ministeri del medi ambient. A més, atorgar aquest poder al lobby agropecuari també posarà en perill les mesures de protecció de l’Amazones i de les seves comunitats indígenes aconseguides per l’anterior president, Lula da Silva.
Des que Jair Bolsonaro està en el poder, la desforestació de l’Amazònia ja ha crescut un 40% més que en els mesos anteriors, arribant als 5.897 km² desforestats. Com el seu homòleg americà, Bolsonaro defensa que el canvi climàtic és “un conte xinès” i encara que reconeix que “alguna cosa està passant” posa en dubte si l’origen és humà o no. El president brasiler assegura que l’afirmació que “L’Amazònia és el pulmó del planeta” és una fal·làcia.
4. Nicolas Sarkozy
El que va ser president de França entre 2007 i 2012, Nicolas Sarkozy, va fer emportar-se les mans al cap a desenes d’associacions i col·lectius ecologistes després d’unes declaracions negacionistes. “El clima ha estat canviant durant els últims quatre mil milions d’anys” recull el mitjà Politico. L’expresident francès ja havia manifestat a vegades la seva incredulitat enfront d’aquest fenomen climàtic amb algunes declaracions força polèmiques.
“El Sàhara s’ha convertit en un desert, i no és per la indústria. Som molt arrogants com a éssers humans si creiem que hem canviat el clima“, assegurava durant la seva campanya electoral per a les presidencials de 2017.
L’argumentari anti lluita climàtica que històricament ha usat Sarkozy, s’ha basat a desviar l’atenció a altres temes, a parer seu, “molt més rellevants”; restant-li importància al canvi climàtic i a les decisions polítiques ZEO que s’han de prendre per a frenar-lo.
Al llarg de l’última dècada el polític francès ha criticat l'”excessiva” cobertura mediàtica que se li ha donat al clima enfront d’altres temes de diferent índole. “Els mitjans de comunicació s’haurien d’haver centrat en els atacs terroristes que van matar a 130 persones a París al novembre en comptes de cobrir el cim del clima” va criticar Sarkozy referint-se a la COP21.
5. Vladimir Putin
És ben coneguda la postura del president rus Vladimir Putin respecte al canvi climàtic: “Ningú sap a què es deu el canvi climàtic mundial”. Tot i al consens del 98% de la comunitat científica, el president rus assegura que la influència de l’home en el canvi climàtic és “impossible d’avaluar”.
Encara que no atribueix el canvi climàtic a una causa humana, el mandatari ha mostrat la voluntat d’actuar per a evitar les seves conseqüències. “No fer res tampoc és la solució […] Hem de fer els màxims esforços perquè el clima no canviï de manera dramàtica”. Tot i així, Vladimir Putin no contempla en la seva agenda política cap mesura o acció enfocada a la descarbonització de Rússia, el quart país que més contribueix a l’emissió de GEI amb un 4,6% de les emissions a escala mundial.
A més el 2003, un jove Vladimir Putin molt menys familiaritzat amb les futures conseqüències d’aquest fenomen va assegurar que “Les temperatures més càlides permetran als russos gastar menys en abrics de pell, mentre que la producció de blat augmentarà, i per a això rendim gràcies a Déu”.
Per sort el mandatari sembla haver pujat el nivell e consciència climàtica i durant la seva conferència anual a Moscou el desembre passat de 2019 va alertar dels efectes que podria tenir el canvi climàtic sobre el territori rus: “Rússia està particularment exposada al canvi climàtic”. El president rus es va mostrar preocupat davant el risc que pateixen moltes ciutats russes construïdes sobre el permafrost.
6. Santiago Abascal
La postura del polític espanyol Santiago Abascal, president del partit VOX i diputat en les Corts Generals, sobre el canvi climàtic és molt clara: “és una aixecada de camisa”. Per això ell i el seu partit manifesten que “no malgastaran més diners en aquesta estafa” recull un document publicat perLa Marea.
Abascal, com en el seu moment Sarkozy, utilitza l’argument que l’home no “té tant de poder per a canviar el clima”, per a mostrar-se contrari a qualsevol mesura o acció política enfocada a la descarbonització de l’economia. És per això que, durant l’aprovació per a la declaració d’Emergència Climàtica en el Congrés, ell i els 24 diputats de VOX van ser els únics a votar en contra.
El líder polític d’ultradreta va assegurar també en el programa El Hormiguero que amb l’excusa del canvi climàtic “se’ns està restant llibertat”. Abascal utilitza les paraules “totalitarisme” i “religió climàtica” per a relacionar el canvi climàtic amb una eina política. El mandatari també va assenyalar que la voluntat del Govern per a descarbonitzar el transport i l’economia tenen cert risc, ja que repercutiran en nombrosos llocs de treball a Espanya.
Com a alternatives a l’origen antropogènic del canvi climàtic, Abascal i el seu partit tenen les seves pròpies teories. Entre elles, l’origen lunar, l’eix de rotació de la Terra, els volcans o els fenòmens atmosfèrics adversos.
7. Scott Morrisson
El primer ministre d’Austràlia va mostrar el seu rebuig a l’acció climàtica quan va assegurar que la temporada d’incendis forestals del país era “la nova normalitat”. Després d’aquests comentaris Scott Morrisson no ha mostrat cap voluntat política de limitar l’ús de combustibles fòssils o començar una nova transició a l’energia neta.
El desembre passat de 2019, el ministre australià va ser àmpliament criticat per estar de vacances a Hawaii mentre Austràlia estava en flames. Morrisson justifica el seu “passotisme” polític amb l’argument negacionista que no existeix una relació directa entre la indústria fòssil i el canvi climàtic. I és que el seu país depèn un 70% del carbó -un dels majors emissors GEI del planeta-, per a generar la seva electricitat.
La postura del primer ministre australià està sota el punt de mira de tota la comunitat europea. Atès que una de les immediates conseqüències de l’escalfament global serà l’extinció de la Gran Barrera de Coral australiana, que ja s’ha vist reduïda en un 50% al llarg de l’última dècada.
Encara que 2019 va ser la primavera més seca que ha viscut Austràlia en la seva història, Scott Morrison, lluny d’incrementar la seva consciència climàtica i fer marxa enrere al seu argument negacionista, va decidir incloure en la seva agenda política nous plans per a la nova central elèctrica de carbó. També va assignar deu milions de dòlars per a una recerca sobre la possibilitat de reobrir una nova central de carbó clausurada.
És per això que el partit laborista australià va dedicar durant la campanya pre-electoral tots els seus esforços per tal de desacreditar l’ara primer ministre per la seva passivitat i inactivitat climàtica. I és que per a ell, tal com ha declarat en múltiples ocasions “el carbó no ens farà mal”.
Més valors ZEO per als polítics
Encara queda un llarg camí per recórrer per a aconseguir una política enfocada 100% a aconseguir països ZEO -zero emissions-. Existeixen algunes figures polítiques que es neguen a donar suport a l’origen antropogènic del canvi climàtic – sostinguda pel 98% de la comunitat científica-, i d’aquesta forma, aconsegueixen justificar la seva inactivitat política.
Per això és tan important conscienciar als polítics més escèptics i impassibles enfront del canvi climàtic, que la descarbonització de l’economia no és una opció sinó una necessitat imminent. A més és essencial mostrar-los que la descarbonització de l’economia pot ser una oportunitat econòmica per a les seves nacions i el benestar dels seus ciutadans.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
