Les mesures d’adaptació al canvi climàtic estan orientades a limitar els impactes, reduir les vulnerabilitats i incrementar la resiliència dels sistemes humans i naturals enfront del clima -segons el MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic). L’adaptació ha d’incloure també mesures concretes per mantenir i preservar la biodiversitat, els boscos, les costes, les ciutats, l’agricultura i la indústria.

Amb l’Acord de París (2015) els països signants es van comprometre, no només a establir accions i plans concrets per a descarbonitzar la seva economia i la ciutadania, sinó a aconseguir una transició justa i reduir al màxim les conseqüències negatives del canvi climàtic en la societat.

A més de limitar per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra, l’Acord compromet els 197 països a:

b) Augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i promoure la resiliència al clima i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’una manera que no comprometi la producció d’aliments.

L’any 2006, es va activar a Espanya el primer Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNAC) 2006-2020. Aquest Pla es va convertir en el marc de referència dels esforços públics per generar coneixement i construir respostes adaptatives enfront del canvi climàtic a Espanya. Entre els anys 2018 i 2019 l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic va començar a avaluar el primer PNAC, per així poder reconèixer els avenços reeixits, els reptes pendents i les lliçons apreses.

Amb aquesta profunda anàlisi i l’Informe de participació pública, que recull les propostes i opinions de la ciutadania, es va construir el nou Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030.

En què consisteixen les mesures d’adaptació al canvi climàtic?

Fet l’anàlisi sobre com s’està duent a terme l’Adaptació al Canvi Climàtic a Espanya i a través de quins organismes s’ha impulsat, és important aprofundir en aquesta qüestió i esbrinar quines són les principals mesures d’adaptació al canvi climàtic.

Faran falta tres dècades per a aconseguir arribar a les zero emissions i ser una societat ZEO -zero emissions-. Però mentrestant, com podrem fer front a les conseqüències del canvi climàtic i a la forçosa transició ecològica?

A causa de l’escalfament global de la Terra, patirem més fenòmens climàtics extrems i el desglaç dels pols farà augmentar el nivell del mar. La societat haurà d’adaptar-se a un món més calorós i a viure prop de zones inundables.

Tal com reflecteix l’activista climàtic i multimilionari Bill Gates en el seu llibre, “Com evitar el desastre climàtic”, “haurem de repensar on construïm les nostres cases i negocis. Haurem de reforçar les xarxes elèctriques, ports i ponts. Haurem de plantar més boscos de mangles i millorar els sistemes d’alerta de tempestes i borrasques”.

Les persones amb una renda més baixa seran les més afectades pel canvi climàtic

Totes aquestes accions descrites per Bill Gates són mesures d’adaptació al canvi climàtic. En el seu llibre, argumenta que les persones que més patiran les conseqüències de la crisi climàtica i que més requeriran mecanismes d’adaptació:

“Són la gent de renda baixa que conec. […] per ells el canvi climàtic podria tenir les pitjors conseqüències possibles. Les seves històries encarnen la complexitat de combatre la pobresa i el canvi climàtic al mateix temps”.

I és que tal com recull el manifest “Crida a l’acció urgent per limitar l’augment de la temperatura global, restaurar la biodiversitat i protegir la salut”, signat per prestigiosos professionals de la Salut, el canvi climàtic afectarà de manera desproporcionada la salut i la supervivència dels col·lectius més vulnerables.

En aquest sentit, afectarà en major mesura els nens, les poblacions de major edat, les minories ètniques, les comunitats més pobres i les persones amb problemes de salut subjacents.

El cas del CGIAR: Llavors resistents al canvi climàtic

En aquest sentit, el CGIAR (Grup de Consulta sobre Recerca Mundial en  Agricultura), que és un organisme que treballa per garantir que les famílies de petits agricultors puguin continuar alimentant-se malgrat el canvi climàtic i les seves conseqüències, s’ha convertit, segons opinió d’alguns, en el grup de recerca sobre l’agricultura més important del món gràcies a les seves idees d’adaptació.

I com ho ha aconseguit? Creant plantes i animals genèticament millorats, més resistents a les malalties, les plagues i els fenòmens climàtics extrems. En definitiva, és el laboratori encarregat de produir cultius i bestiar adaptats al clima per als pagesos pobres del món.

Un dels exemples més destacats és el de la transformació del blat de moro dut a terme en el laboratori de nou Mèxic. Tal com recull Bill Gates en el seu llibre: “Encara que els cultius de blat de moro d’Àfrica subsahariana siguin inferiors als de qualsevol lloc del món, més de 200 milions de famílies depenen de la seva subsistència“.

Com les pautes climàtiques han canviat i cada vegada són més erràtiques, els agricultors corren el risc de tenir cultius inservibles o de menor quantitat. Per aquest motiu, els experts del CGIAR van decidir desenvolupar una gran diversitat de noves varietats de blat de moro que podrien resistir en condicions de sequera, adaptades a cada regió específica d’Àfrica.

Encara que al principi alguns agricultors van presentar un cert temor a utilitzar aquestes varietats, finalment van decidir apostar per aquesta mesura d’adaptació gràcies a la col·laboració dels venedors de llavors que es van dedicar a explicar els beneficis d’aquestes noves varietats.

En aquest sentit, aquest petit canvi ha permès a milers de famílies ser més resilients enfront del canvi climàtic i els ha permès, no només subsistir, sinó també guanyar en qualitat de vida.

Mitigació vs Adaptació

Segons el projecte Life Adaptamed en col·laboració amb la Unió Europea, a Espanya, l’estrès hídric i les altes temperatures estan afavorint la proliferació d’espècies invasores, per a les quals les noves condicions climatològiques són més favorables.

A més, a causa de l’augment de les temperatures, el país està perdent sòl fèrtil, la qual cosa podria portar a una desertificació progressiva que afectaria especialment les regions del sud de la península, com Andalusia o Múrcia.

Per aquest motiu, a més de mesures d’adaptació, l’Estat està promovent mesures de mitigació del canvi climàtic.

Ara bé, en què es diferencien? D’una banda, les mesures d’adaptació són aquelles destinades a actuar sobre els impactes que ja s’han produït a causa del canvi climàtic. En canvi, les de mitigació se centren en les causes, és a dir, en la prevenció abans que s’hagi produït l’impacte.

Tal com explica l’IPCC, ambdues es complementen. Algunes de les mesures de mitigació més comunes que s’impulsen des dels governs són:
• Ús d’energies renovables
• Promoció de l’eficiència energètica
• Foment de l’ús del transport sostenible
• Planificació i gestió sostenible dels recursos
• Captura de carboni

No obstant això, un estudi sobre l’economia d’adaptació al canvi climàtic realitzat per investigadors de Trinitat i Tobago assegura que les principals mesures d’adaptació al canvi climàtic i les òptimes per dur a terme la transició ecològica són:

1. Crear un Codi Nacional de Construcció: Una normativa a escala nacional per construir no només edificis bioclimàtics i eficients, sinó resilients al canvi climàtic. És a dir, habitatges capaços de suportar borrasques, terratrèmols i fenòmens climàtics extrems.

2. Restaurar els manglars: Aquests són els ecosistemes que més CO₂ poden absorbir. A més, ajuden a preservar la biodiversitat i protegeixen les costes de l’erosió, proporcionen llenya i serveixen com a zona de pesca, contribuint així al comerç i l’economia local.

3. Sistemes d’alerta meteorològica: Implementar sistemes que recullin informació relativa al clima a cada regió i la difonguin a temps real per la televisió, la Internet i la ràdio. Això ajudaria la ciutadania a preparar-se davant impactes de fenòmens extrems – especialment als països tropicals-.

4. Protocols d’emergència i capacitació: Propostes per homogeneïtzar els protocols d’emergència davant esdeveniments i fenòmens extrems dirigits tant a la població general com a les institucions. Desenvolupant programes de capacitació encaminats a formar i informar els agents públics sobre el canvi climàtic i capacitar-los perquè puguin dominar situacions d’emergència.

5. Construir zones verdes a les teulades dels edificis: Mitjançant aquesta mesura es col·locarien “jardins” en els terrats dels edificis que ajudarien a climatitzar-los i alhora absorbirien el CO₂.

Gràcies a l’esforç per part dels organismes públics i a les directrius d’organismes com les Nacions Unides i l’IPCC, els països s’han posat les piles per fer front el canvi climàtic des de totes les àrees: reducció, adaptació i mitigació.

Nosaltres a escala individual, podem contribuir a aquesta línia d’acció duent a terme una vida més ZEO: Apostant per l’energia neta, reduint al màxim la petjada de carboni associada al transport i reformulant el nostre sistema d’alimentació i consum.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO