Segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, s’estima que unes 5,200 espècies d’animals es troben en perill d’extinció. Actualment, l’11% dels ocells, el 20% dels rèptils, el 34% dels peixos i el 25% dels amfibis i mamífers estan a punt de desaparèixer.
Però, dins d’aquestes dades d’extinció, n’hi ha una que podria ser igual o més preocupant. A causa del canvi climàtic i de les pràctiques de l’agricultura industrialitzada dutes a terme per l’home, al llarg de les últimes dècades s’ha detectat un descens de la població d’insectes pol·linitzadors.
A Europa i a tot el món ha minvat de manera dràstica el nombre d’abelles silvestres, que són diferents de les que produeixen mel. I això podria ser perjudicial per al desenvolupament i la supervivència del Planeta.
És fonamental recordar que la pol·linització és un dels processos més importants que tenen lloc a la Terra. Sense ella, no existirien plantes, arbres ni matolls que equilibren el Planeta mitjançant la captació de CO₂ de l’atmosfera i l’emissió de l’oxigen que ens permet respirar.
Tampoc existiria una de les nostres principals fonts d’alimentació -fruites, verdures i hortalisses-, i el manteniment del bestiar i els animals que consumim. Per aquest motiu, si la pol·linització o alguns dels animals que la fan possible està en risc, també ho estarà la supervivència de la humanitat i els ecosistemes.
Les abelles són crucials en la pol·linització, ja que el 87% dels aliments que consumim actualment depèn d’aquest procés de pol·linització que duen a terme. No obstant això, en els últims anys s’ha produït un alarmant declivi del nombre d’abelles. Un succés relacionat amb la “síndrome de col·lapse de ruscos”.
Amb la Síndrome de Col·lapse dels Ruscos entre un 30 i un 90% de les abelles obreres adultes encarregades del proveïment desapareixen
La Síndrome de Col·lapse dels Ruscos és un fenomen que es va originar en la dècada dels seixanta i que consisteix en la desaparició de gran part de les abelles dels seus ruscos, tant les silvestres com les mel·líferes.
Quan té lloc aquest problema, entre un 30 i un 90% de les abelles obreres adultes encarregades del proveïment desapareixen. Això fa que en els ruscos només quedin les larves i la reina, per la qual cosa la colònia queda desproveïda i acaba morint.
La comunitat científica assenyala els paràsits i les malalties derivades de l’àcar Varroa destructor i el fong Nosema ceranae, l’ús indiscriminat de pesticides, els monocultius intensius i la pèrdua i fragmentació d’hàbitats com els culpables d’aquesta Síndrome.
Per què és tan important la pol·linització?
Durant la pol·linització té lloc una transferència de pol·len de la part masculina d’una flor, també anomenat “estam”, fins a la part femenina, l'”estigma”. Aquest procés permet la viabilitat i la diversitat genètica de les plantes amb flor, és a dir, permet la germinació i fecundació dels òvuls de la flor. Quan té lloc la fecundació, el “pistil” de la flor es converteix en un fruit, mentre que els òvuls es converteixen en llavors.
Segons Innovative AgroFood Design, existeixen tres tipus de pol·linització en funció de l’origen del pol·len. La pol·linització directa, l’autopol·linització o l’autofecundació i la pol·linització creuada.
La pol·linització creuada és aquella en la qual els grans de pol·len es transfereixen fins a una flor d’una altra planta. En aquest tipus de pol·linització és en la que intervenen els grans insectes pol·linitzadors com les abelles, els borinots, les vespes i les papallones.
A més d’insectes, també hi ha alguns ocells, rèptils i mamífers pol·linitzadors
Però també intervenen altres insectes himenòpters, les formigues i les albires, i altres com els escarabats, les mosques i els lepidòpters, com les papallones i arnes.
També són considerats animals pol·linitzadors alguns tipus d’ocells, rèptils i fins i tot mamífers, com el Lemur catta originari de Madagascar o les ratapinyades nectarívores.
Com afecta el canvi climàtic els pol·linitzadors?
Els organismes pol·linitzadors exerceixen un rol fonamental en l’agricultura i, conseqüentment, en la seguretat alimentària a l’Amèrica tropical. A causa de les alteracions ambientals induïdes pel canvi climàtic, una varietat d’espècies de pol·linitzadors es troba actualment en disminució, la qual cosa té importants implicacions per als ecosistemes tant naturals com agrícoles.
És probable que la “crisi dels pol·linitzadors” afecti la producció i el preu de certs cultius contribuint a un major nombre de desequilibris alimentaris i problemes de salut als països de la regió.
Sense cap mena de dubte, els insectes són crucials proveïdors de serveis ecosistèmics. Exerceixen un paper rellevant en la pol·linització, el control biològic i la descomposició d’escombraries orgàniques.
Per aquest motiu, la comunitat científica investiga noves solucions per preservar-los i protegir-los. I és que per poder aconseguir una societat ZEO, hem de migrar a un sistema d’alimentació plant based, i això no es podrà aconseguir sense l’ajuda dels pol·linitzadors fent florir els nostres cultius.
Solucions per a augmentar la població de pol·linitzadors
En aquest context de risc de pèrdua de pol·linitzadors, alguns organismes públics i privats, com el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat han denunciat que algunes infraestructures estan alterant i fragmentant l’hàbitat dels insectes pol·linitzadors. Al mateix temps, aquests espais poden reconvertir-se en una oportunitat per assolir una millor conservació dels insectes pol·linitzadors.
En aquest sentit, recomana, per exemple, una revegetació dels laterals de les carreteres. Aquests espais poden ajudar-nos a augmentar la superfície d’hàbitat adequat per als pol·linitzadors. A més, poden actuar com a connectors de les poblacions de pol·linitzadors entre els diferents fragments de paisatge obert.
Altres organismes dedicats a la conservació i la protecció de la biosfera asseguren que el manteniment d’una alta diversitat floral a les finques, amb espècies riques en pol·len i nèctar, podria ser la clau per recuperar les xifres d’antany.
Aquestes flors es podrien situar dins dels mateixos camps de cultiu o en els marges. No obstant això, aquest redisseny de l’ecosistema s’ha de dur a terme amb l’ajuda de professionals certificats, atès que evitaran que tinguin lloc competències entre les espècies de cultiu i les bandes florals.
Des de la Plataforma ZEO continuarem contribuint a la preservació i conservació dels pol·linitzadors a través del nostre Bosc ZEO. En aquest espai d’interpretació sobre el paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic, conviuen diverses d’espècies d’insectes, rèptils, amfibis i mamífers que enriqueixen la biodiversitat i fertilitzen el bosc.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
Loading...
