Segons la comunitat climàtica, l’any 2022 serà un any d’inflexió en la lluita contra el canvi climàtic. Els últims quatre anys hem aconseguit establir les bases del que serà el full de ruta per tal de frenar l’emergència climàtica i descarbonitzar la nostra economia i la nostra societat.
Els acords i els objectius reeixits al llarg de les últimes Conferències de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic deixen clar que, en cas de prendre’ns seriosament tot els pactes, evitarem el pitjor escenari possible per a la Terra: un escalfament global de fins a 5 °C en aquest segle.
Alguns indicadors són la prova fefaent d’aquest progrés en la lluita contra el canvi climàtic. Estem sent testimonis d’un boom en el desenvolupament d’energies renovables, de l’augment de la producció de vehicles elèctrics, de l’aposta per una alimentació més sostenible o de la implementació de nous materials per a l’edificació bioclimàtica.
Ens mostren el començament d’una transició ecològica empesa pels organismes polítics i la mateixa societat, la qual sembla estar cada dia més conscienciada sobre la importància de ser ZEO en la seva vida diària, i apostar pel consum sostenible.
El desglaç dels pols amenaça la nostra societat
Al mateix temps, existeixen altres indicadors que ens fan estar alerta i pensar que ens enfrontem a un desastre inevitable. A finals del 2021 la comunitat científica va advertir que a l’Antàrtida, part d’una glacera de la grandària de l’Estat de Florida estava a punt de desprendre’s. D’altra banda, els polítics estatunidencs van alertar que potser havien malgastat l’oportunitat de promulgar polítiques climàtiques eficients.
A més, en els últims anys, hem estat testimonis de com les conseqüències del canvi climàtic estan començant a tenir un impacte directe en la societat, tant en la salut de les persones com en el benestar de les comunitats. Inundacions, moviments migratoris, sequeres, onades de calor, fenòmens climàtics extrems, proliferació de virus i microorganismes en nous ecosistemes, etc.
Ens enfrontem a un “moment estrany” en la història. I és que, tal com recull en el seu Twitter l’investigador d’energia de la Universitat de Princeton, Jesse Jenkins, sembla que “ja no estem totalment fotuts. Però també estem lluny d’estar totalment salvats!“. Aquesta avaluació de la situació actual, ens obliga a apostar per l’esperança i la positivitat. Sense cap mena de dubte, dues actituds que promovem des de la Plataforma ZEO.
Perquè des de la Plataforma ZEO creiem que la lluita contra el canvi climàtic solament haurà acabat quan ens donem per vençuts. Però mentre continuem lluitant i treballant per reduir el nostre impacte en el medi ambient, especialment a través de la reducció de les emissions, hem de tenir esperança.
I és que tal com recull l’últim informe de Climate Action Tracker (CAT), si es compleixen els objectius de descarbonització dels països i es respecten els Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC), en el millor dels escenaris possibles, aconseguiríem mantenir un increment de la temperatura global d’1,8 °C -una xifra que està bastant a prop dels 1,5 °C, l’objectiu establert en l’Acord de París 2015-.
Tanmateix, aquest escenari optimista solament tindria lloc si veritablement tots els compromisos de reducció d’emissions anunciats durant la COP26 es complissin. Això implica que els països hauran de ser ZEO -zero emissions-, el 2050. Fet que la mateixa entitat veu improbable perquè “la gran majoria de les accions i dels propòsits marcats per al 2030 són massa inconsistents per assolir un balanç zero d’emissions netes (a llarg termini, cap al 2050 o més enllà).
La consciència climàtica s’ha estès entre la societat
Quan vam fundar aquesta plataforma l’any 2017, vam ser els primers a registrar el domini zeroemissionsobjective.com. En aquells dies només es parlava de “petjada de carboni”, “neutralitat climàtica” o “descarbonització” en els col·loquis i esdeveniments científics. Però gràcies a la labor dels col·lectius i entitats ecologistes, la preocupació climàtica ha crescut i la major part de la població sap què és el canvi climàtic, què el provoca i què hem de canviar per fer-li front. Paral·lelament a això, els mitjans atorguen una major cobertura a la crisi climàtica i els partits i líders polítics li donen prioritat en les seves agendes.
En aquest sentit, podem dir que el pronòstic per al 2022 és certament bo: tenim la voluntat i les eines per posar fi al canvi climàtic. Mentre que la COP26 ens va deixar un regust amargant pel fet que les mesures per a abordar la crisi climàtica a escala global van resultar inconcluses, esperem amb moltes ganes la celebració de la pròxima COP27, que tindrà lloc al novembre d’enguany a Egipte.
Perquè tal com va avançar la ministra de Medi Ambient d’Egipte, Yasmine Fuad, la pròxima cimera de la COP27 serà una oportunitat per intercanviar idees i visions i per “prendre decisions justes, equilibrades i integrals per accelerar l’adopció de mesures reals contra el canvi climàtic”.
Els pròxims passos han de ser: tancar les plantes de combustibles fòssils, prohibir la producció i circulació de vehicles de combustió i migrar a nous mètodes de producció d’aliments, ciment, acer i altres béns sostenibles, amb relativa rapidesa.
Però tots aquests canvis s’han de dur a terme sense frenar o tancar la infraestructura que impulsa l’economia global. Ha de ser una transició gradual, sense pausa, però sense pressa i, sobretot, una transició justa que no deixi ningú enrere. Per exemple, les mesures de reducció d’emissions han d’anar acompanyades de polítiques d’adaptació i de mitigació del canvi climàtic, que evitin la destrucció de llocs de treball o bé l’accés a l’alimentació.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
