La nostra empremta digital també contribueix a la nostra petjada de carboni. És a dir, el consum de dades del nostre mòbil o d’internet, les nostres cerques en Google o la visualització de pel·lícules i sèries en línia, contribueix al canvi climàtic.
I és que, segons l’organització Low Carbon City, especialitzada en oferir solucions per afrontar el canvi climàtic, les tecnologies digitals representen un 3,7% de les emissions globals de carboni. Una xifra similar a la de la indústria de l’aviació o del transport marítim, que contribueixen a l’escalfament global del Planeta amb un 3 i un 2,5%, respectivament.
Segons els experts climàtics, en el futur, aquesta petjada de carboni podria suposar un autèntic problema per a la lluita climàtica i per complir amb els objectius de l’ONU. Especialment, si tenim en compte que el 59% de la nostra societat utilitza internet diàriament: al voltant de 4.540 milions de persones estan connectades a la xarxa. I la previsió és que, a causa de la globalització i de la democratització d’aquesta tecnologia, aquesta xifra continuï pujant.
Jack Amed, CEO de Web Neutral Project, explica a l’informe de Low Carbon City “Petjada de carboni d’internet: Una guia per a entendre-la i reduir-la” com, fins fa poc, Internet havia estat una font poc coneguda d’emissions de CO₂ i, per això, no s’havien establert plans específics o estratègies a llarg termini per limitar-la.
“Encara que existeixen molts usos positius d’Internet, com generar canvi social i connectar-nos, aquesta tecnologia contamina mil milions de tones de CO més que tots els avions del món. El cost de la internet a escala financera no és res comparat al cost ambiental. Per això cal generar consciència i treballar per netejar aquest consum energètic” assegura Amed.
Si internet fos un país seria el 6è més contaminant del món
És important tenir en compte que, si internet fos un país, seria el 6è més contaminant del món. D’altra banda, el nostre correu electrònic genera una mitjana de 10 grams de CO, la mateixa quantitat de diòxid generada per produir una bossa de plàstic estàndard.
Segons Cleanfox, en realitzar una consulta en Google o qualsevol altre motor de cerca, podem arribar a alliberar 16.800 grams de CO₂ per minut. En paral·lel, al navegar per una web, canviar de pàgina o buscar determinats articles es poden emetre entre 7 i 14 grams de CO₂.
Quina és la petjada de carboni de Xat GTP?
En els últims anys, hem descobert l’impacte mediambiental d’internet, de les plataformes digitals i dels aparells electrònics, i el seu paper en el canvi climàtic.
I ara ha entrat en escena una nova tecnologia molt més poderosa, que podria suposar un còmput major d’emissions per a la petjada de carboni associada a la Xarxa.
El 30 de novembre del 2022 va tenir lloc el llançament oficial i en obert de Xat GPT, una eina d’intel·ligència artificial desenvolupada per OpenAI, que utilitza l’arquitectura GPT (Generative Pre-trained Transformer) per generar respostes a preguntes i mantenir converses.
Els usuaris van quedar completament encantats amb aquesta pionera IA, i es va obrir un nou debat sobre les conseqüències que podria tenir aquest tipus de computació per a la nostra societat i per al Planeta, en cas que s’expandís a escala global i es comencés a fer servir de manera quotidiana.
Segons els testimoniatges de diferents sociòlegs, la intel·ligència artificial podria suposar una autèntica amenaça per a la nostra societat, però també una oportunitat per accelerar el progrés o la lluita contra el canvi climàtic.
I és que, d’una banda, la intel·ligència artificial podria significar la fi d’unes certes professions relacionades amb el món de la comunicació o el màrqueting; mentre que, per l’altra, podria ajudar-nos en el camp de la recerca, oferint pioners tractaments i vacunes per a les malalties, i en el de la lluita contra el canvi climàtic, ajudant a la creació de prototips de màquines de captura d’emissions o desenvolupant solucions innovadores per tal de reduir la nostra petjada de carboni, etc.
No obstant això, la intel·ligència artificial també genera emissions. Com succeeix amb Internet o amb les plataformes digitals, aquesta tecnologia opera a partir de centres de dades o de xarxes de transmissió que requereixen grans quantitats d’energia per al seu funcionament.
Però en el cas de la IA, la petjada de carboni va molt més enllà. La comunitat climàtica assegura que la intel·ligència artificial podria arribar a convertir-se en un problema seriós per al medi ambient.
Per què la IA genera tantes emissions?
El motiu que la IA tingui una petjada de carboni superior a la d’Internet resideix en la seva configuració. I és que el procés d'”entrenament” (programació), que cal dur a terme perquè una intel·ligència artificial funcioni genera un gran nombre d’emissions.
Un grup d’estudiants de la Universitat de Copenhaguen van desenvolupar Carbon Tracker, una eina per calcular la petjada climàtica dels models d’aprenentatge profund.
Aquest programari calcula quanta energia consumeix i quantes emissions de CO₂ es generen per entrenar un model d’aprenentatge profund, com podrien ser Xat GPT o Dall-E, la intel·ligència artificial que dibuixa.
Gràcies a aquest pioner programari, van descobrir l’enorme petjada de carboni generada durant el procés de configuració o aprenentatge automàtic d’una IA.
És important tenir en compte que la configuració d’aquesta mena d’eines d’intel·ligència artificial funcionen mitjançant una sèrie d’algorismes anomenats “machine learning”. Aquests algorismes permeten que una IA, a més d’analitzar dades, sigui capaç d’aprendre d’ells i fer tasques com classificar, predir i agrupar patrons, entre altres.
En aquest sentit, per configurar i actualitzar els algorismes de machine learning, es requereix una màquina especialitzada que consumeix grans quantitats d’energia i funciona 24 hores al dia.
Com hem comentat anteriorment, actualment, un dels models d’aprenentatge profund més grans disponibles en el mercat és el model de llenguatge avançat Xat GPT-3. En una sola sessió de formació, aquesta eina pot arribar a necessitar el mateix consum energètic que 126 llars daneses en un any.
Tenint en compte aquestes dades, democratitzar la intel·ligència artificial i fer-la accessible per tothom, podria ser contraproduent per a la lluita climàtica.
Quines són les fonts d’emissions d’Internet i la IA?
Internet funciona gràcies a una gran xarxa d’infraestructura física, composta pels centres de dades (on es troben els servidors), les xarxes de transmissió, els dispositius que utilitzem per a connectar-nos i els sistemes de transferència i emmagatzematge massiu de les nostres dades (el núvol).
Perquè tot aquest entramat de sistemes, connexions i cables funcioni, es requereix una gran quantitat d’energia. Concretament, la transferència i emmagatzematge de dades, és a dir, descarregar cançons o visualitzar pel·lícules en línia, són els processos que més quantitat d’energia consumeixen.
Els centres de dades són els que permeten la navegació, la transmissió i la comunicació en línia. En l’era de la informació i la globalització d’Internet, aquests funcionen com una espècie de fàbriques i es mantenen encesos 24 hores al dia, tota la setmana. Però perquè puguin operar de manera contínua i la internet “no caigui”, requereixen una gran quantitat d’energia.
Per posar un exemple, visualitzar un vídeo durant 30 minuts genera aproximadament 0,2 Kg de CO₂. La plataforma Save On Energy va realitzar una estimació de la petjada de carboni generada per alguns dels programes més vists en Netflix entre octubre de 2018 i setembre del 2019.
La petjada de carboni emesa arran de la visualització de La Casa de Papel, Stranger Things i Our Planet va ser de 387,8 milions de kg de CO₂.
El creixement de les plataformes i serveis que utilitzen Internet i la digitalització de les activitats econòmiques, com són el pagament amb targeta o la gestió bancària a partir d’aplicacions digitals, ha propiciat un creixement accelerat dels centres de dades, tant en la grandària, com en la quantitat.
Tot això ha provocat que s’hagin convertit en una de les majors fonts de nova demanda d’electricitat a escala mundial.
Avui dia som conscients que la digitalització ha permès l’optimització de molts processos. Tanmateix, en termes ambientals, hem de tenir en compte que molts d’aquests centres de dades obtenen la seva energia de combustibles fòssils en lloc de fonts renovables.
En aquest sentit, l’organització Low Carbon City proposa tres solucions per reduir la petjada de carboni dels centres de dades i fer-los més ZEO -zero emissions-:
●Implementar mesures d’eficiència energètica
●Migrar a energies renovables
●Triar una empresa d’allotjament de llocs web l’energia dels quals sigui neta
En aquest sentit, tenim a l’abast [UdW1] algunes accions senzilles que podem dur a terme per a reduir les emissions, vinculades amb la nostra activitat digital. Alguns canvis poden ajudar-nos a aconseguir una empremta digital més ZEO -zero emissions-, com, per exemple, descarregar les llistes de reproducció de música, veure els vídeos de YouTube en una menor resolució o netejar la safata d’spam[UdW2] del nostre correu. Tots aquests petits gestos, indirectament, contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic.
No obstant això, la clau per reduir la petjada de carboni de les noves tecnologies i internet resideix en el subministrament energètic.
Els servidors mundials que fan funcionar Xat GTP, els cables submarins de fibra òptica que ens brinda internet o la xarxa de satèl·lits que faciliten la connexió wi-fi, han de començar a funcionar a través d’energia neta o renovable.
Aquesta és l’única forma per a garantir que la nostra empremta digital sigui 100% ZEO.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
