Segons la FAO, s’entén per resiliència climàtica la capacitat que tenen els sistemes i els entorns naturals d’enfrontar-se als efectes i conseqüències provocades pel canvi climàtic.
La resiliència climàtica fa que, quan un sistema, comunitat o localització geogràfica pateix qualsevol mena de pertorbació o catàstrofe, sigui capaç de respondre activant mesures i canvis per evitar riscos, si aquest problema torna a succeir en el futur.
Per aquest motiu, la resiliència climàtica s’aconsegueix duent a terme un ús estratègic dels recursos naturals, aplicant estratègies i polítiques específiques de resiliència i activant mesures per impulsar la transició ecològica.
La resiliència climàtica hauria de ser considerada una qüestió de política local
No obstant això, tenint en compte que els impactes del canvi climàtic es produeixen de manera diferent i desigual, depenent de la regió o zona geogràfica, molts asseguren que la resiliència climàtica hauria de ser considerada una qüestió de política local.
Per exemple, en països insulars com Samoa, les Illes Salomó o les Illes Fiji, existirà un major risc d’inundacions que en un país com Ucraïna. No obstant això, a aquest últim, el canvi climàtic l’impactarà d’una altra forma. Per exemple, Ucraïna és un dels països que presenta un major risc de sequera, lleugerament per sobre de 0,8, sent 1,0 el nivell màxim.
També hem de tenir en compte que algunes regions específiques són especialment sensibles a les conseqüències del canvi climàtic com ara les sequeres, les precipitacions intenses, les onades de calor o les onades de fred. Un exemple d’això són les ciutats pròximes al riu Ahr, l’afluent esquerre del riu Rin.
El 2021 un fenomen climàtic extrem va impactar a les ciutats de República Txeca, Polònia i Alemanya
A l’estiu del 2021, algunes ciutats de la República Txeca, Bèlgica, Polònia, Alemanya i d’algunes zones dels Balcans i Itàlia van patir l’assot d’un fenomen climàtic extrem anomenat “Bernd”.
Milers de persones que vivien en aquestes ciutats van perdre les seves cases i ara s’han convertit en migrants climàtics. Aquesta depressió atmosfèrica va provocar la mort de 188 persones i va ser catalogada com el pitjor temporal extrem registrat a Europa en tres dècades.
Ara bé, a on volem arribar amb tot això?
Els líders polítics van atribuir la culpa d’aquest desastre al canvi climàtic. A més, van assegurar que havien de començar a preparar millor aquestes regions per evitar situacions similars en el futur. Com? Amb estratègies de resiliència específiques per a les ciutats afectades.
En el cas concret del temporal Bernd, les mesures de resiliència podrien ser: construir dics de contenció per a prevenir la pujada del riu, limitar l’edificació d’habitatges pròxims al riu i reubicant-les en zones de més altitud, desenvolupar nous sistemes de canalització d’aigua, etc.
Els exemples comentats anteriorment reflecteixen com cada regió, ciutat o país, requereix unes eines o altres per poder preservar i millorar les seves condicions enfront de la crisi climàtica.
D’on ve la paraula resiliència climàtica?
La comunitat climàtica assegura que el concepte resiliència adaptat a la lluita contra el canvi climàtic va ser utilitzat per primera vegada durant la signatura de l’Acord de París, el 2015. I és que, precisament els tres pilars per aturar la crisi climàtica que recull l’acord són la mitigació, l’adaptació i la resiliència.
Aquestes són, segons la Conferència de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, les tres formes per preparar-se i protegir-se de les conseqüències d’aquest fenomen causat per l’home.
Tal com apunta la comunitat internacional, ara l’objectiu de la societat ha de ser la mitigació: aconseguir una economia i consum ZEO –objectiu zero emissions-, reduint a zero les emissions de CO2 causades per l’home. Només d’aquesta manera podrem evitar una situació irreversible per al Planeta i complir amb els propòsits pactats a l’Acord de París 2015. Això ens permetrà reduir l’impacte del canvi climàtic a llarg termini.
No obstant això, per protegir-nos dels impactes del canvi climàtic a curt termini és fonamental activar estratègies d’adaptació i resiliència. Ara bé, quina diferència existeix entre cadascuna d’elles?
• L’adaptació engloba accions que s’han de realitzar per prevenir els canvis que puguin produir efectes no desitjats.
En el cas del canvi climàtic, serien les iniciatives i mesures que ajuden a reduir la vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans enfront del canvi climàtic. En aquest sentit, els països i comunitats han d’implementar mesures i pràctiques preventives per evitar danys probables.
S’han d’activar accions a través de l’administració ambiental, la planificació i el maneig dels desastres.
• La resiliència és la capacitat d’adaptació d’un ésser viu per enfrontar-se a un agent pertorbador o a un estat o situació adversos.
En el cas del canvi climàtic, la resiliència seria la capacitat d’un ecosistema per absorbir pertorbacions, sense alterar de manera significativa les seves característiques estructurals i funcionals, podent tornar al seu estat original després que el factor de pertorbació hagi cessat.
En aquest sentit, les societats que actualment estan patint les conseqüències del canvi climàtic, com inundacions freqüents, desertificació de sòls, contaminació de l’aire de les ciutats, síndromes respiratòries i dermatològiques, estan més ben preparades per suportar futures catàstrofes ambientals.
La resiliència en les empreses
Segons l’IPCC, la resiliència climàtica és “la capacitat dels sistemes socials, econòmics i ambientals d’afrontar un succés, tendència o pertorbació perillosa, responent o organitzant-se de manera que mantinguin la seva funció essencial, la seva identitat i la seva estructura, i, conservant al mateix temps la capacitat d’adaptació, aprenentatge i transformació”.
En aquest sentit, podríem dir que la resiliència climàtica no només és aplicable a ciutats o localitzacions geogràfiques, sinó també a les empreses, sistemes agrícoles i fins i tot comunitats de veïns.
Des de fa anys, les empreses treballen aquest concepte a través de la “gestió de risc”. L’informe “Thriving through the transformation” publicat el World Business Council for Sustainable Development reflecteix la importància de la resiliència climàtica en el sector privat.
El document insisteix en la importància que les empreses es preparin per fer front les conseqüències del Canvi Climàtic, mitjançant mesures d’adaptació i de resiliència.
Entre algunes directrius, l’informe recull una solució per impulsar la transició ecològica del sector privat: la possibilitat d’obtenir un triple dividend en termes de pèrdues evitades, beneficis econòmics i beneficis socials i mediambientals.
A més, The World Business Council for Sustainable Development assegura que existeixen tres passos claus per impulsar la resiliència al canvi climàtic en l’àmbit empresarial:
1. Desenvolupar i mantenir esforços de mitigació ambiciosos (reducció d’emissions).
2. Adaptar-se per garantir la continuïtat del negoci enfront dels riscos físics relacionats amb el clima.
3. Avaluar les connexions, dependències i valor per a la societat i la naturalesa.
Des de la Plataforma ZEO estem segurs que la mitigació és el millor camí per aconseguir frenar el canvi climàtic. Per aquest motiu, hem de ser cada dia més ambiciosos a l’hora de reduir la nostra petjada de carboni en el Planeta, tant a escala personal com des de les empreses i els governs.
Paral·lelament, és fonamental impulsar nous plans d’adaptació i resiliència, especialment en aquells països o regions en vies de desenvolupament, que disposen d’un menor nombre de recursos per enfrontar-se a l’emergència climàtica.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.
Loading...
