Els boscos són el pulmó del nostre Planeta. Són ecosistemes que absorbeixen CO₂ i l’emmagatzemen a través dels arbres durant llargs períodes de temps. I és que els arbres són la millor tecnologia de captura de carboni del món: quan duen a terme la fotosíntesi, extreuen diòxid de carboni de l’aire, el fixen en sucre i posteriorment alliberen oxigen. Paral·lelament, els arbres utilitzen aquest sucre per fer créixer la fusta, les branques i les arrels que els sustenten.
És per això que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els considera indispensables i estratègics per mitigar el canvi climàtic.
L’informe “Els boscos i el Canvi Climàtic” reflecteix com la desforestació i l’activitat humana sobre els recursos naturals, incrementen les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) a l’atmosfera i contribueixen al canvi climàtic.
“Els boscos són la llar de més del 80% de la biodiversitat terrestre del planeta i ajuden a protegir les conques hidrogràfiques fonamentals per subministrar aigua neta a gran part de la humanitat” recull l’informe.
Els boscos del nostre planeta absorbeixen 190 milions de tones de CO2
I és que els boscos formen part de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i absorbeixen cada any 190 milions de tones de diòxid de carboni presents en l’atmosfera, assenyala l’estudi de l’ONU.
D’altra banda, segons la WWF, el 2019 les emissions de CO₂ generades pels incendis forestals van arribar als 7.800 milions de tones de CO₂, una xifra 25 vegades major al còmput d’emissions de diòxid de carboni que s’alliberen a Espanya.
Aquestes dades ens fan plantejar, si en realitat hauríem de dedicar un major nombre de recursos a protegir i gestionar el creixement dels nostres boscos o, per contra, hauríem de deixar d’explotar-los perquè la fauna silvestre i salvatge hi pugui créixer lliurement.
Aquest debat sempre ha estat molt comentat en la comunitat científica i en els fòrums sobre medi ambient o canvi climàtic. Diversos científics defensen que, a causa de les conseqüències de l’escalfament global i als canvis en el clima, els humans hauríem d’intervenir en la protecció i la preservació dels boscos, gestionant el seu creixement i evolució.
Per contra, alguns d’ells asseguren que hem de deixar que els boscos creixin al seu aire, ja que en el passat, va ser la mateixa intervenció humana la que va fer que els nostres boscos fossin cada vegada menys resilients i forts.
Per això hem de deixar que creixin lliures, tractant de destinar únicament les eines necessàries per evitar alguns problemes específics com els incendis o la desertificació.
A favor de deixar els boscos créixer lliurement
Segons l’enginyer forestal Peter Wohlleben els boscos no ens necessiten per sobreviure i cuidar-se. “Els arbres existeixen des de fa més de 300 milions d’anys i nosaltres només fa 30 milions” assegurava Wohlleben en una entrevista per a la contra de La Vanguardia.
Aquest enginyer, que va passar més de vint anys treballant com a guarda forestal gestionant l’extracció de fusta, està impulsant una iniciativa per recuperar els boscos primigenis, que són molt necessaris per la supervivència de les espècies.
Els boscos primigenis són extensions considerables de massa forestal que s’han mantingut intactes o que mai han estat explotats per l’ésser humà i les seves activitats. Els també anomenats boscos primaris, disposen d’una gran riquesa biològica i representen el 65% de la diversitat terrestre.
No obstant això, el 80% d’aquests ecosistemes han estat destruïts per l’home i el 20% està amenaçat per activitats econòmiques com l’explotació forestal, la mineria, la construcció d’embassaments, preses i carreteres, etc. Però, sobretot, per l‘expansió de l’agricultura i la ramaderia.
Segons una recerca realitzada per científics de la Universitat de Maryland, als EUA cada 19 segons desapareix una hectàrea de bosc –gran embornal de CO₂ i productor d’oxigen-, i es transforma en zona de pastura per la ramaderia.
De fet, per produir un sol quilo de carn són necessaris fins a 17 quilos de cereals. I una dada més: La quantitat de selva perduda per una sola hamburguesa de carn és de 5,12 m².
Per a Peter Wohlleben, considerar que la crema de fusta és una activitat “ecològica” és un concepte erroni. A més, insisteix en que els arbres tenen consciència: perceben el dolor i poden comunicar-se amb altres arbres, animals i insectes a través de les seves arrels.
Per aquest motiu, defensa que únicament s’hauria d’intervenir en la gestió dels boscos i la prevenció dels incendis en casos específics. Mentre que, sempre que sigui possible, és millor deixar créixer aquest tipus de boscos primaris al seu aire.
Quins boscos primigenis existeixen a l’actualitat?
Durant la prehistòria, els boscos primigenis ocupaven aproximadament la meitat de la superfície terrestre. No obstant això, actualment, a causa de l’explotació per part de l’ésser humà, només ocupen un 7% de la superfície total.
El més extens de tots els boscos primigenis és la Selva Amazònica, després li segueixen la jungla del sud-est asiàtic, les selves tropicals d’Àfrica central, i els boscos primaris d’Amèrica del Nord, Escandinàvia, la península balcànica i Europa Oriental. A més, també està la taigà siberiana, una regió protegida situada a Rússia.
A favor d’activar la gestió forestal
L’últim informe de l’ONU sobre “Els boscos i el Canvi Climàtic” assegura que la gestió forestal sostenible ajuda a reduir la vulnerabilitat actual i futura del planeta davant el canvi climàtic.
De fet, durant la COP26, més de 110 líders polítics es van comprometre a salvar i restaurar els boscos del Planeta a través de la Declaració dels líders de Glasgow sobre els boscos i l’ús de la Terra. El màxim objectiu del document és aconseguir detenir i revertir la desforestació de cara al 2030.
El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson va anunciar durant la presentació d’aquesta declaració que: “Protegir els nostres boscos no és només una mesura per fer front al canvi climàtic, sinó també per un futur més pròsper”.
En la declaració, els líders van prometre reforçar els seus esforços comuns per preservar els boscos i altres ecosistemes terrestres, intervenint per accelerar la seva restauració, i facilitant polítiques de comerç i desenvolupament sostenibles.
En la declaració, els líders van prometre reforçar els seus esforços comuns per preservar els boscos i altres ecosistemes terrestres, intervenint per accelerar la seva restauració, i facilitant polítiques de comerç i desenvolupament sostenibles.
La intervenció i gestió dels boscos permet reduir el risc d’incendis
En un àmbit més local, Martí Boada, doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista català, assegura que, si no intervenim en la preservació, protecció i manteniment dels boscos, tindrem un país polvorí.
En una entrevista al diari Ara mostra la seva preocupació respecte als incendis succeïts en algunes zones de Catalunya.
A més, recorda la importància d’activar mecanismes per fer front a les conseqüències del canvi climàtic: “el context no té precedents històrics i la situació és molt seriosa perquè els humans no la controlen. Només ens queda prendre’ns de debò l’objectiu de reduir emissions, però hi ha un problema de convenciment ciutadà”.
Boada assegura que els humans encara es mostren incrèduls i poc motivats a l’hora de prendre mesures per reduir la seva petjada de carboni. “Els humans són una mica ‘si no ho veig no ho crec’ (…). I aquests gasos no es veuen, ni fan olor, ni són tan impactants com, per exemple, l’obertura d’una pedrera”.
Les conseqüències del canvi climàtic estan posant en perill els nostres boscos. De fet, si poguéssim observar l’interior d’un arbre veuríem que ho està passant realment malament, segrestant aigua per poder neutralitzar la situació de sequera per l’escassetat d’aigua.
Boada assegura que, malgrat que alguns experts com Wohlleben defensen que és millor no intervenir en la gestió dels arbres; si no ho fem, podem acabar tenint boscos cendrosos. El doctor en ciències ambientals defensa que cada vegada que un agricultor emigra a la ciutat i abandona els seus camps, el bosc s’expandeix de manera incontrolada i antinatural.
I aquest tipus de superfícies, sense cap gestió, són les que donen peu a un gran nombre d’incendis i impedeixen una reconstrucció normal de la biodiversitat.
Pel que sembla, les opinions sobre si els boscos haurien de ser gestionats per l’ésser humà o, per contra, créixer lliurement al seu aire són molt dispars.
No obstant això, tots els experts coincideixen en una cosa: la millor forma per prevenir el risc d’incendi i protegir els boscos és reduir la nostra petjada de carboni.
La millor estratègia de mitigació per frenar el canvi climàtic i reduir l’escalfament global del Planeta és fer un esforç conjunt entre empreses, ciutadania i governs per reduir les emissions GEH.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
