Des del 2 de desembre hi ha un nou trending topic a Espanya i molt probablement a tot el món: #COP25. Fins al 13 de desembre Madrid acull la Cimera del Clima de les Nacions Unides, que originalment s’anava a celebrar a Xile – però que va ser forçosament reubicada a causa de les protestes socials que pateix el país-.

Després d’un any ple de mobilitzacions ciutadanes de la mà de Fridays For Future i Extinction Rebellion, i la declaració de l’Estat d’Emergència climàtica per alguns països com Regne Unit, Irlanda i fa poc, Espanya, aquesta trobada internacional podria marcar una línia d’acció definitiva per a poder complir l’Acord de París (2015) i així poder frenar el canvi climàtic.

Per què és tan important aquesta COP25?

Aquesta Cimera del Clima de Madrid és l’última reunió per a activar l’Acord de París 2015, el primer pacte mundial vinculant en defensa del canvi climàtic, que hauria de ser vigent i estar en funcionament al gener de 2020. L’Acord de París 2015 comprometia als països signants a prendre accions, mesures i compromisos per a mantenir un increment de la temperatura del planeta no superior a 1,5° – en cas extrem, no superior a 2°-, respecte als nivells de CO2 preindustrials.

Després d’anys de negacionisme i pasotisme institucional sembla que ara el canvi climàtic comença a entrar a l’agenda política de la majoria de governs. La COP25 busca garanties perquè l’Acord de París -l’única iniciativa que pot evitar que la situació de la Terra enfront de l’escalfament global sigui irreversible-, pugui entrar en vigor.

L’Acord de París exercirà com un mecanisme de pressió internacional perquè els països no abandonin noves mesures i accions ZEO

D’aquesta manera els països es trobaran amb la pressió internacional suficient per a no fer un pas enrere en els seus projectes i accions ZEO -zero emissions-, per molt incòmodes que resultin per a alguns lobbies contaminants. És per això que durant aquesta Cimera del Clima, científics, empresaris, representants institucionals, ONGS i governs de tot el món es reuneixen amb un únic fi: Frenar el canvi climàtic.

PRIMERA ETAPA COP25: Negociacions prèvies de tècnics i científics

La setmana passada va començar la part més tècnica de la Cimera del Clima de Madrid amb les negociacions i el treball dels equips tècnics de gairebé 200 països. Ells han estat els encarregats d’establir les bases de les negociacions i alguns ja han establert les seves primeres “línies vermelles”. En aquesta primera etapa, a més de comptar amb conferències i diferents debats entre els responsables de la comunitat científica i mediambiental, s’han viscut manifestacions multitudinàries de diferents col·lectius com Fridays For Future a les portes del recinte firal IFEMA.

També s’ha definit en aquesta primera setmana els assumptes que seran més difícils de consensuar entre les diferents forces polítiques. Les negociacions del següent nivell, la fase més política, estaran a càrrec dels diferents ministres de Medi Ambient i caps d’Estat dels països que participen en aquesta COP25.

SEGONA ETAPA COP25: Les negociacions polítiques

A Espanya, l’encarregada de les negociacions polítiques serà la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, que al llarg de l’últim any ha demostrat tenir una gran ambició climàtica i ha establert les primeres bases legals per a la transició a Espanya. Segons va explicar l’Institut Internacional de Dret Ambiental (IIDMA) a Plataforma ZEO, gràcies a l’acció del MITECO amb Teresa Ribera al capdavant, és la primera vegada que un Ministeri espanyol intenta desbloquejar temes com “el tancament de les mines de carbó” o tirar endavant esborranys com el de la Llei de Canvi Climàtic.

Aquesta setmana la bretxa entre la pressió social i la poc ambiciosa acció política davant del canvi climàtic, ha de tancar-se o almenys estrènyer-se. Fins ara, la majoria de governs sembla que no acceptaran compromisos ZEO -zero emissions- més durs que els que es van acordar al 2015 durant la signatura d’aquest acord.

D’altra banda Ursula von der Layen, la nova presidenta de la Comissió Europea, ja ha anticipat la voluntat d’elevar el compromís de reducció de CO2 de la UE del 40% al 50% per a 2030. Els països europeus, entre ells alguns com Polònia, Hongria i República Txeca – el subministrament energètic dels quals depèn del carbó en un 80%-, han d’estar d’acord per a poder assumir aquest nou compromís encara més ambiciós. Malgrat que el Parlament Europeu va declarar l’Estat d’Emergència Climàtica el passat 28 de novembre, sembla que no és el mateix acceptar una situació i expressar una voluntat ZEO, que prendre accions palpables i immediates per a solucionar-la.

Encara que Europa només genera un 10% de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic, ha d’obrir el camí perquè altres països en vies de desenvolupament com la Xina, l’Índia o Sud-àfrica, es decideixin a fer un pas a favor del clima.

El Green New Deal és el motor econòmic que acompanyarà el procés de neutralitat climàtica per a 2050

Aquesta COP25 podria ser una trobada històrica, no només pel fet que bastants països es comprometin a la neutralitat climàtica per a 2050, sinó també perquè aquests accepten el Green New Deal liderat per la Comissió Europea i que aquests dies s’ha d’aprovar a Brussel·les.

Aquest sistema polític-econòmic basat en la justa i favorable transició ecològica, fa anys que es fa ressò entre les forces demòcrates als EUA de la mà de la política Alexandria Ocasio Cortéz, i a Europa de la mà de molts representants dels partits verds. Ara el Green New Deal s’alça com la solució que acompanyarà aquest objectiu mundial pel clima, establint un conjunt d’iniciatives basades en la descarbonització de l’economia i la transició justa a l’energia neta.

Com hauria de ser l’acord entre els països aquesta COP25?

Segons recull La Vanguardia, Laurence Tubiana, directora de la Fundació Europea pel Clima, assegura que l’acord haurà d’assentar tres qüestions fonamentals:

 

  1. “Aconseguir que hi hagi un ple reconeixement al diagnòstic que ja han fet els científics del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU”. Cosa que no va ser possible durant la KOP de Katowice a causa de les reticències d’alguns països com l’Aràbia Saudita o els EUA -que es retirarà de l’Acord aquest 2020-.

2.“Capitalitzar tot l’esforç de transformació que ve de la mà del món de les ciutats o del món de les inversions”. L’adopció del Green New Deal és necessària i només podrà dur-se a terme amb l’ajuda del Banc Europeu d’Inversions que propiciarà l’abandó dels combustibles.

3. “Aconseguir una formulació de l’ambició col·lectiva”. Tots els països han de mostrar la mateixa ambició quant a compromisos de reducció d’emissions. Cal tenir en compte que encara que 70 països estiguin disposats a elevar els seus compromisos ZEO, aquests només representen el 8% de les emissions GEI mundials.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat