Del 30 de novembre al 12 de desembre se celebrarà en Dubai, Emirats Àrabs, la trobada internacional sobre canvi climàtic més important del món: la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
Les últimes 27 edicions van deixar a la comunitat climàtica amb un cert “mal sabor de boca”. I és que, sobre el paper, la majoria dels països reconeixen la importància de migrar cap a una societat i economia ZEO -zero emissions-, i han establert objectius de descarbonització més ambiciosos en els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC). No obstant això, a la pràctica, els esforços i mesures de reducció d’emissions activades fins a la data són insuficients per aconseguir-los.
La valoració sobre l’última COP27, celebrada a Egipte, va ser que els països es van salvar per la campana, però amb acords mínims. Després de dies i llargues hores de debat, aquesta trobada internacional va estar a punt de tancar-se sense acord i amb l’amenaça per part de la Unió Europea d’abandonar les negociacions.
A última hora de la COP27, gràcies al lideratge del secretari general de l’ONU, Antonio Gutérres, les parts signants es van comprometre a lluitar per l’objectiu comú de mantenir un escalfament global de la Terra no superior a 1,5 °C, tal com recull l’Acord de París. De totes maneres, es van negar a responsabilitzar-se de l'”eliminació progressiva” dels combustibles fòssils.
Quin va ser l’assoliment més gran de la passada COP27?
El més destacable d’aquesta controvertida edició va ser l’aprovació del Fons de Pèrdues i Danys per als països en vies de desenvolupament. Aquests són els països més afectats per les visibles conseqüències del canvi climàtic i, paradoxalment, els que menys han contribuït al mateix.
Aquest Fons, que encara no han estat activats, estableixen mecanismes perquè els països més desenvolupats compensin les pèrdues i danys provocats per les conseqüències del canvi climàtic.
Mitjançant la seva funció de creditors i reguladors i la seva influència en el Banc Mundial, els Estats d’ingressos més elevats hauran d’alleujar el deute o concedir préstecs amb unes condicions menys severes per accelerar a una transició justa a les energies renovables a tot el món.
De fet, el 3 i el 4 de novembre, el Comitè de Transició sobre Pèrdues i Danys es va reunir a Abu Dhabi per cinquena vegada per debatre com activar la implementació aquest fons: “Com hem demostrat a Abu Dhabi, el multilateralisme funciona. El Comitè de Transició ha superat els punts morts i ha trobat punts en comú per oferir recomanacions clares”.
S’espera que aquesta COP28 es determini com es dirigirà i gestionarà el fons. Les parts han de segellar l’acord a Dubai i començar a complir definitivament amb les seves obligacions respecte al Fons de Pèrdues i Danys: proveir d’un suport molt necessari basat en subvencions als països particularment afectats pel clima i les pèrdues.
El debat sobre la prohibició del carbó serà un dels eixos centrals de la COP28
L’activació definitiva del Fons de Pèrdues i Danys serà una de les qüestions abordades durant la pròxima COP28. No obstant això, el debat sobre la prohibició del carbó com a font d’energia promet ser l’eix central d’aquesta trobada climàtica.
Segons el mitjà L’Economista, durant la COP28 els Estats Units i França planegen proposar el cessament definitiu del finançament privat a les centrals elèctriques de carbó. Les dues potències econòmiques, juntament amb el suport del Canadà i altres països de la Unió Europea, pretenen bloquejar la construcció d’aquestes instal·lacions a través de l’activació d’una “Nova Política d’Exclusió del Carbó” per institucions financeres privades i companyies d’assegurances.
El document suggereix que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) estableixi estàndards de sortida de carbó per companyes financeres privades. Entitats reguladores, agències de qualificació i organitzacions no governamentals serien les encarregades d’investigar i rastrejar aquests possibles finançaments “fraudulents”.
Per què l’eix central de la COP28 serà l’eliminació del carbó?
Perquè el carbó és el combustible fòssil que més contribueix al canvi climàtic a escala mundial. En paral·lel, les centrals tèrmiques de carbó són la font més gran d’emissions de CO₂ d’origen antropogènic.
Segons Greenpeace, tot i l’Acord de París, en els últims anys alguns països com la Xina, l’Índia, els EUA i algunes nacions de l’est d’Europa han estat permetent que la indústria inverteixi centenars de milers de milions de dòlars per construir noves centrals tèrmiques de carbó.
La construcció de totes aquestes instal·lacions podria provocar que, per al 2030, el carbó sigui responsable del 60% de les emissions de CO₂. L’eliminació del carbó ha de ser una de les principals línies d’acció per activar la transició energètica i reduir la petjada de carboni global generada per l’ésser humà.
No obstant això, segurament la proposta d’aquesta mesura prohibitiva al carbó comptarà amb l’oposició de països com l’Índia i la Xina, el subministrament energètic dels quals depèn sobre manera d’aquest combustible d’origen fòssil.
Encara que l’Índia ha augmentat la generació d’energia no fòssil a un 44%, actualment el 73% de l’electricitat consumida a l’Índia es produeix amb carbó.
En el cas de la Xina, les últimes dades disponibles revelen que el 2020 el país asiàtic va generar 4.775 TWh a partir de centrals elèctriques de carbó, una participació del 63% en la generació elèctrica xinesa. De totes maneres, encara que la Xina consumeix la meitat del carbó mundial, els analistes energètics asseguren que s’està pilotant una autèntica “revolució energètica” del país a la província de Shanxi.
La proposta per part dels EUA i França de prohibir el finançament privat a centrals elèctriques de carbó ha suscitat un gran debat sobre la importància d’activar una transició ecològica justa, que no deixi a ningú enrere.
Hem de tenir en compte que, tant la Xina com l’Índia, van iniciar el seu desenvolupament econòmic i productiu gairebé un segle després que la resta de potències econòmiques que reclamen el cessament de la producció energètica a través de carbó.
Aquests països, que han estat dècades enriquint-se i creixent gràcies a l’explotació d’aquest recurs, ara reclamen a aquests països que acaben de començar que deixin de fer el que ells van fer fa temps.
Precisament per això, part de la comunitat climàtica considera “injustes” aquest tipus de mesures prohibitives. Els ecologistes creuen que, si es vol implementar aquesta prohibició, s’han d’activar en paral·lel estratègies o fons específics per pal·liar les conseqüències que portarà aquesta mesura per als països que depenen energèticament del carbó.
La reducció de les emissions de metà serà un altre dels temes de debat de la COP28
Habitualment, les converses sobre el clima solen centrar-se en la reducció del CO₂, un dels Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) que provoquen el canvi climàtic. No obstant això, aquesta COP28 també es parlarà sobre el metà, un gas d’efecte d’hivernacle que té un major potencial d’escalfament global que el diòxid de carboni.
El metà és el segon gas que més contribuent a l’escalfament global causat per l’ésser humà després del diòxid de carboni (CO₂). Té un potencial d’escalfament global 28 vegades major que el CO₂ i pot romandre en l’atmosfera fins vint anys després del seu alliberament.
En aquest sentit, la concentració de metà a l’atmosfera actualment és 2,5 vegades major que la dels nivells preindustrials. I aquest augment s’ha accelerat cada vegada més en els últims anys.
Una quarta part d’aquestes emissions són generades per l’agricultura i el sector ramader. En paral·lel, el sector energètic és el segon major emissor de metà. Es generen grans quantitats de metà durant la producció d’energia en instal·lacions com a gasoductes, o també a causa de fugues alliberades pel manteniment de les instal·lacions.
Finalment, la descomposició descontrolada dels residus generats per l’ésser humà, especialment els d’origen orgànic, també contribueixen enormement a la petjada de metà global.
Malgrat el monitoratge a través de satèl·lits per part de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), la quantitat global de metà que s’està alliberant l’atmosfera continua sent una gran incògnita. Precisament per això, s’espera que els països busquin noves vies per incrementar el coneixement sobre l’impacte d’aquest gas en el planeta i la seva contribució en el canvi climàtic.
A més, també és necessari estudiar nous mecanismes per a reduir l’emissió d’aquest gas. Segons un informe de l’AIE, les reduccions ràpides en les emissions de metà vinculades al sector dels combustibles fòssils podrien evitar fins a uns 0,1 °C d’escalfament per mitjans de segle.
La reducció d’aquest gas podria tenir un impacte major que “retirar immediatament tots els automòbils i camions de les carreteres”, confirma el document.
Tal com es recull en el present article, la COP28 tornarà a ser l’escenari en el qual s’impulsin els acords que ens permetran activar la transició ecològica.
L’única manera d’aturar el canvi climàtic i aconseguir una societat ZEO és a través d’un abandonament gradual dels combustibles fòssils ràpid, just i finançat.
Els països que més han contribuït al canvi climàtic, han de compensar ara les seves accions ajudant a aquells que tenen menys recursos a activar la seva transició ecològica. Perquè, encara que està clar que no podem tornar enrere en el temps per a evitar aquest creixement insostenible, el que sí que podem fer és articular un futur basat en el progrés sostenible.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
