Què són els ecocidis i com podem detenir-los?

Durant la dècada del 2020, la societat finalment ha estat conscient de la necessitat de reduir emissions i frenar el canvi climàtic. La comunitat internacional, concretament les Nacions Unides, han necessitat més de vint anys per convèncer als països de la necessitat de replantejar el sistema i apostar per una societat ZEO -zero emissions-.

Els interessos i els lobbies privats vinculats a l’economia fòssil han estat els principals causants de què aquest procés de presa de consciència per part dels països i d’activació de noves mesures per reduir emissions hagi estat tan lent i fins i tot, a vegades, tediós.

En paral·lel, els fenòmens climàtics extrems i els canvis en el clima han estat els principals motors de l’expansió de la consciència climàtica. Els últims informes i estudis demostren que l’escalfament global de la Terra ha provocat que els huracans, terratrèmols, ciclons i onades de calor, siguin cada vegada més extrems i tinguin lloc amb major freqüència.

La societat cada vegada és més conscient d’aquesta correlació i reclama als polítics més implicació en la lluita contra el canvi climàtic, i més mesures i accions concretes per posar-li fi.

En paral·lel, aquesta pressió social i internacional per posar solució a aquesta qüestió ha donat peu a uns Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) cada vegada més ambiciosos.

L’assignatura pendent: establir l’ecocidi com un delicte universal

No obstant això, a vegades aquells governs que prometen mesures per activar la transició ecològica i reduir emissions, continuen permetent que es duguin a terme algunes activitats econòmiques i perjudicials per al medi ambient.

Malgrat que la consciència climàtica ha penetrat a l’esfera política, la humanitat continua explotant i danyant el medi ambient. En el camí cap a una societat ZEO i sostenible encara existeix una assignatura pendent: introduir els delictes contra el medi ambient o ecocidis en el Codi Penal internacional.

Quin és l’origen de l’ecocidi?

Des de fa milers d’anys l’ésser humà s’ha dedicat a explotar els recursos de la Terra sense tenir en compte les conseqüències i posant en risc alguns ecosistemes i la biodiversitat del planeta.

En aquest sentit, les ciutats en les quals ara viuen més d’un 50% de la població mundial i generen més del 70% d’emissions que provoquen el canvi climàtic, es van crear a través de la progressiva tala de boscos i espais naturals i la construcció de cases, edificis i instal·lacions en el seu lloc.

En si mateixos, tots aquests processos que avui dia s’atribueixen a la fase d'”urbanització” i “civilització” de l’ésser humà podrien ser considerats com a ecocidis involuntaris; en teoria, fruit del desconeixement sobre l’impacte negatiu i a llarg termini que podien tenir aquestes accions en el Planeta i en la supervivència de les espècies.

No obstant això, és difícil considerar com a delictes accions que van tenir lloc fa més d’un segle i la responsabilitat de les quals recauria en la humanitat en general i el seu procés evolutiu.

El concepte d’ecocidi al qual ens referim en aquest article és molt més nou i fa referència a qualsevol mal massiu o destrucció ambiental d’un territori determinat, part d’un o més països, o bé, amb conseqüències a escala global.

A partir de la dècada dels setanta van sorgir els primers grups ecologistes que defensaven la necessitat de protegir i preservar el medi ambient. També l’obligació de castigar aquelles persones i organismes privats o públics que amenacessin de destruir-ho o que provoquessin danys severs a aquest.

Des d’aquest moment, va començar tot un moviment per part de governs, empreses i comunitats per reformar l’Estatut de Roma, l’instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional de les Nacions Unides aprovat el 17 de juliol del 1988, i incloure l’ecocidi com un delicte penal i universal.

Precisament per això, l’objectiu d’aquests organismes ZEO sempre ha estat convertir l’ecocidi en el cinquè crim contra la pau de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI).

La idea de reconèixer l’ecocidi com un delicte internacional ha estat objecte de debat i discussió durant molts anys. Però avui dia, encara no s’ha establert com un crim en el dret internacional penal.

No obstant això, el 2021 l’ecocidi va ser reconegut i dotat de contingut jurídic propi. Els encarregats d’atorgar a aquest terme una definició jurídica van ser un panell de 12 juristes impulsat des de la societat civil.

Els defensors de convertir l’ecocidi en un delicte ecològic i un crim internacional asseguren que és necessari fer-ho, per tal de garantir el compliment dels drets humans i protegir el medi ambient. L’oposició a aquesta reforma en la Llei Internacional argumenta que tipificar el mal ecològic o mediambiental com un ecocidi convertiria automàticament al conjunt de la raça humana en “criminals”. Un raonament certament qüestionable, atès que l’ecocidi únicament perseguiria els responsables directes del delicte.

Què són els ecocidis?

Segons el document legal presentat pel panell de juristes, un ecocidi és “qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat sabent que existeixen grans possibilitats que causi danys greus, extensos o duradors al medi ambient”.

Durant la presentació de la proposta jurídica, Philippe Sands, un dels juristes que va participar a la creació del document, va explicar que “cada paraula havia estat debatuda amb cura perquè no sigui ni massa vaga ni massa específica, i amb la finalitat d’aconseguir l’acceptació del nombre més gran possible de països de cara a la seva inclusió a la Cort Penal Internacional”.

Tal com recull el blog d’Iberdrola, la clau perquè un delicte sigui considerat com un ecocidi resideix en algunes de les paraules que formen la seva definició:

• S’entendrà per “arbitrari” l’acte d’imprudència temerària respecte a uns danys que serien manifestament excessius en relació amb l’avantatge social o econòmic previst.

• S’entendrà per “greu” el mal que causi canvis, pertorbacions o perjudicis adversos i notoris en qualsevol element del medi ambient, inclosos els efectes per la vida humana o els recursos naturals, culturals o econòmics.

• S’entendrà per “extens” el mal que vagi més enllà d’una zona geogràfica limitada, depassi les fronteres estatals o afecti la totalitat d’un ecosistema, a una espècie o a un gran nombre d’éssers humans.

• S’entendrà per “durador” el mal de caràcter irreversible o que no es pugui reparar mitjançant la regeneració natural en un termini raonable.

Quines són les conseqüències de l’ecocidi?

Les conseqüències dels desastres ambientals no només afecten la naturalesa i els ecosistemes, sinó també a les persones.

Les conseqüències de l’ecocidi en les persones i la nostra societat són realment alarmants. Els crims ecològics poden provocar migracions climàtiques, inseguretat alimentària, problemes de salut com malformacions o insuficiència respiratòria, etc.

Segons l’Informe de Riscos Globals 2021 del Fòrum Econòmic Mundial, el mal mediambiental és el risc més preocupant per la humanitat a llarg termini: “la degradació ambiental es creuarà amb la fragmentació social i portarà conseqüències dramàtiques”.

Les conseqüències de l’ecocidi en el medi ambient inclouen la pèrdua de la biodiversitat, destrucció d’ecosistemes, esgotament de recursos naturals, escassetat hídrica, contaminació de l’aigua o de l’aire, empobriment dels sòls o desertificació, etc. A més, els ecocidis també contribueixen a la perpetuació de l’escalfament global de la Terra i el canvi climàtic.

I és que els ecocidis poden provocar l’alliberament de grans quantitats de gasos GEH a l’atmosfera i reduir la capacitat dels ecosistemes per mitigar i adaptar-se a l’efecte de l’escalfament global. En aquest sentit, la conservació i protecció del medi ambient i la tipificació dels ecocidis com a delictes penats són fonamentals per fer front al canvi climàtic i garantir la supervivència de les futures generacions.

A més, és important recordar que els ecocidis poden arribar a ser irreversibles. Això succeeix quan un ecosistema pateix un mal superior a la seva capacitat de regenerar-se o bé quan moren suficients espècies per a interrompre l’estructura i funció d’un ecosistema.

Quins tipus d’ecocidi existeixen?

Quan parlem d’ecocidi, la majoria de les persones pensen en abocaments de productes químics a la mar o contaminació aèria per pesticides. No obstant això, i desgraciadament, existeixen moltíssimes més maneres de destruir la fauna i flora local o de desequilibrar el medi ambient.

L’organització Stop Ecocide, que lluita perquè l’ecocidi sigui reconegut com un delicte, divideix els ecocidis en quatre categories segons el tipus de mal que generen i l’ecosistema que es veu afectat.

Quins van ser els primers ecocidis de la història?

Al llarg de la història, hem estat testimonis de diferents ecocidis que han tingut conseqüències negatives tant per al medi ambient, com per les persones. El primer d’ells va tenir lloc durant la Guerra de Vietnam.

Aquest succés va ser el tret de sortida per la presa de consciència sobre el greu impacte que podia arribar a generar l’home en la naturalesa i la necessitat d’establir mecanismes legals per evitar que això succeeixi.

Durant aquest conflicte bèl·lic, els Estats Units va utilitzar defoliants, és a dir, productes químics alliberats a través de l’aire, que van causar danys irreversibles en els boscos tropicals de Vietnam i van contaminar els seus rius i llacs.

Com a part de l’Operació Ranch Hand es van abocar milers de litres d’agent taronja per defoliar els arbres on es pogués amagar la guerrilla del Vietcong, i destruir les collites amb les quals pogués alimentar-se.

Aquesta fumigació va ocasionar danys irreparables a flora i fauna del país, i va fer que les zones afectades triguessin segles a ser fèrtils novament. No obstant això, el mal més greu va ser aquell causat a les futures generacions de vietnamites i de soldats estatunidencs que van participar en aquest conflicte.

El reportatge publicat en el Diari de Còrdova, “Fills de l’Agent Taronja” revela que “des de mitjans dels anys seixanta, 500.000 nens van néixer amb deformitats i malalties congènites relacionades amb la dioxina, i aquest tipus de malformacions continuen apareixent avui en dia”.

Altres ecocidis importants succeïts al llarg de la història podrien ser l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil, que va provocar l’expulsió d’una gran quantitat de material radioactiu a l’atmosfera formant un núvol que es va estendre per Europa i va fer inhabitables centenars d’hectàrees confrontants a aquesta central nuclear.

O bé l’abocament de l’estació petrolífera de Deepwater Horizon, que va tenir lloc el 2001 en el golf de Mèxic. Aquesta catàstrofe mediambiental va provocar una taca de petroli que es va estendre per més de 149.000 km i va posar fi a la vida de centenars d’espècies subaquàtiques.

Quelcom similar va succeir a Espanya un any després amb el desastre del Prestige. Segons el mitjà el Faro de Vigo, es van abocar unes 526,3 tones de fuel que van provocar la mort de centenars de milers d’animals marins i entre 115.000 i 230.000 aus marines.

De fet, existeix un ecocidi que encara avui dia continua tenint lloc i els responsables del qual continuen impunes. La desforestació de l’Amazones contribueix a l’escalfament global de la Terra, al reduir la capacitat de captura de carboni del Planeta, i pot provocar un considerable augment de les malalties zoonòtiques —d’origen animal, com la COVID-19— amb greus conseqüències sobre la salut humana.

Des de 1970, el pulmó més verd del planeta ha perdut una superfície equivalent al país de França, en gran manera, a causa de l’acció directa o indirecta de la ramaderia i l’obtenció de fusta.