Què són els Plans d’Acció Climàtica Local?

La lluita contra el canvi climàtic és un desafiament global que estem combatent des de diferents nivells. De fet, gran part de la comunitat climàtica defensa la importància de l’acció climàtica a escala local com la millor forma per canviar el sistema i descarbonitzar la societat.

I és que les ciutats generen una gran part de les emissions GEH que provoquen l’escalfament global de la Terra. Tot i que només sols ocupen un 3% de la superfície terrestre, les ciutats consumeixen el 85% dels recursos naturals, utilitzen entre 60 i 80% de l’energia consumida en el planeta, emeten a l’atmosfera un 75% dels gasos GEH i produeixen més d’un 50% de les escombraries globals.

Per aquest motiu, l’acció climàtica local és indispensable per a poder aturar la crisi climàtica i complir amb els objectius de l’Acord de París 2015 -mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra-. Replantejar el funcionament de les urbs i promoure un consum, alimentació, mobilitat i subministrament energètic més sostenible ens ajudaria a aconseguir una societat ZEO -zero emissions- d’una forma més ràpida.

Hem de reduir al voltant d’un 55% les emissions per al 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050. Aquests són els objectius de descarbonització globals fixats per la Unió Europea, i secundats per les Nacions Unides.

Com a societat, és important definir objectius de descarbonització comuns i una acció climàtica conjunta. No obstant això, en la lluita contra el canvi climàtic, també és fonamental passar del macro al micro.

En aquest sentit, la manera que tenen els municipis per sumar-se a la lluita climàtica està definida en els seus Plans d’Acció Climàtica Local.

Què són els Plans d’Acció Climàtica Local?

Els Plans d’Acció Climàtica Local (PACL) o Plans d’Acció Climàtica Municipal (PACM) són documents vinculants que inclouen diverses estratègies i accions per abordar i mitigar el canvi climàtic a escala comunitària. Els governs locals, ciutats i municipis són els encarregats de definir els objectius, les estratègies i les mesures específiques que es duran a terme per a complir-los.

El procés de creació d’un Pla d’Acció Climàtica Local és complex i implica una fase de recopilació de dades i un procés obert de participació ciutadana.

Els PACL se centren a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) en l’àmbit local i preparar a les comunitats per als impactes del canvi climàtic. Precisament per això, és important que la ciutadania pugui ser partícip a l’hora de proposar i desenvolupar les iniciatives que es duran a terme a la seva ciutat per fer-li front.

Ara bé, com és un PACL? Quines mesures sol incloure o àrees sol abordar?

1. Objectius i metes de reducció d’emissions.

Establir objectius és la millor forma per articular la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització de la nostra societat. Aquests objectius en realitat actuen com un full de ruta per al municipi, atès que les mesures i iniciatives que es desenvolupin a posteriori aniran dirigides a poder complir-los.

En aquest sentit, el més habitual és que els ajuntaments estableixin objectius en línia amb els de les Nacions Unides, Unió Europea o Govern d’Espanya – a través del seu Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC)-. Aquests objectius han de ser realistes i alineats amb els compromisos internacionals, nacionals i regionals relacionats amb el clima.

No obstant això, en el fons, aquests organismes tenen llibertat per a establir les seves pròpies metes ZEO i, en el cas que presentin un gran potencial de canvi-, poden delimitar objectius molt més ambiciosos.

2. Mesures de mitigació del canvi climàtic.

Aquest document inclou accions directament enfocades a mitigar el canvi climàtic i reduir emissions o bé dirigides a promoure la consciència climàtica o un estil de vida més ZEO.

En aquest sentit, es poden impulsar mesures directes, com l’adopció d’energies renovables o la implementació programes avançats de reciclatge i gestió de residus; o bé indirectes, com a plans per promoure l’ús del transport públic o practicar l’eficiència energètica a les llars.

3. Mesures d’adaptació al canvi climàtic.

La majoria dels plans també contemplen estratègies per ajudar les ciutats a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic: increment dels fenòmens climàtics extrems, onades de calor, sequera, etc.

Alguns exemples d’aquesta mena de mesures podrien ser: establir infraestructures per prevenir les inundacions, optimitzar el sistema de gestió de l’aigua o construir nous refugis climàtics per resguardar-se de la calor.

4. Participació ciutadana.

Existeix un apartat dels PACL en el qual s’inclouen les idees i propostes pensades per la comunitat local.

Aquestes peticions es recopilen a través de consultes públiques, programes d’educació ambiental i la col·laboració amb organitzacions no governamentals i grups comunitaris.

5. Mesures per al seguiment.

Quan s’estableixen uns objectius ZEO, és important també definir com s’avaluarà el compliment dels mateixos i quines mesures de seguiment s’emportaran al llarg de l’any per a adaptar aquestes accions i mesures actives.

És crucial realitzar un seguiment del seu procés tant a llarg termini, com a curt termini, perquè el PACL no sigui un mer document buit i existeixi una autèntica responsabilitat per part dels municipis a l’hora de complir els objectius.

Els Plans d’Acció Climàtica Local no només són imprescindibles per combatre el canvi climàtic, ja que gran part de les emissions provenen d’àrees urbanes, sinó que tendeixen a millorar la qualitat de vida de les persones que resideixen en ella. La sostenibilitat i la resiliència sempre ha anat de bracet amb la salut i la qualitat de vida.

Com es desenvolupa un Pla d’Acció Climàtica Local?

El primer que es necessita per dur a terme un Pla d’Acció Climàtica Local és que el govern estigui 100% compromès en la lluita climàtica i que els diferents representants polítics donin suport a aquest canvi.

Per reforçar aquest compromís, el govern local pot declarar l’Estat d’Emergència Climàtica, una mesura adoptada per diverses entitats, ciutats i universitats com a resposta a la crisi climàtica i impulsada per Amics de la Terra, Joventut pel Clima o Ecologistes en Acció. A més de les entitats locals, molts governs autonòmics, nacionals o regionals també han fet la declaració de l’Estat d’Emergència Climàtica, entre ells, Catalunya i Espanya.

Per poder desenvolupar un PACL s’ha de destinar una partida pressupostària extra per gestionar el desenvolupament del document. A més, s’haurà de reordenar el pressupost general del municipi per poder complir amb les mesures i objectius que es defineixin en el Pla.

Però la fase prèvia no acaba aquí. Per poder establir els objectius i mesures que durà a terme una ciutat per sumar-se a la lluita contra el canvi climàtic, és fonamental conèixer primer quin és el seu paper en ell. És a dir, calcular la petjada de carboni generada per les persones, empreses i indústries assentades en el territori.

Es duu a terme una avaluació exhaustiva de les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) de l’àrea local i s’analitzen les vulnerabilitats enfront del canvi climàtic del territori i de les persones que l’habiten.

Després, s’estableix una via de consulta i participació ciutadana. A través de reunions públiques, enquestes i consultes es recullen les preocupacions dels residents i les seves propostes per dissipar-les.

Una vegada establerts els objectius, es desenvolupen les estratègies i mesures específiques per aconseguir-los, i s’estableix una planificació detallada que descrigui com es durà a terme, qui seran els responsables i com es finançarà. Habitualment, el procés d’elaboració del PACL acostuma a ser coordinat pel departament o l’entitat governamental encarregada dels assumptes ambientals o de la sostenibilitat dins del govern local.

Aquest departament treballa en col·laboració amb altres departaments municipals rellevants, professionals experts en canvi climàtic i la participació activa de la comunitat local.

Comunicar de forma adequada el PACL evitarà que el govern local sigui considerat greenwashing

En paral·lel al Pla d’Acció Climàtica Local, és necessari dur a terme un Pla de Comunicació i Divulgació sobre aquest. La comunicació constant a través dels canals institucionals i digitals fomentarà el suport públic i la participació contínua. És important informar de manera transparent sobre el compliment o incompliment dels objectius, per evitar que el govern local sigui vist com a “greenwashing”.

En aquesta última fase del procés, també és necessària la cooperació amb altres jurisdiccions locals, així com amb nivells de govern superiors i organitzacions de la societat civil. Tot això augmenta els esforços per abordar el canvi climàtic en l’àmbit local i facilita la posada en comú dels avanços.

L’elaboració del PACL pot portar temps i requereix la participació activa de diversos actors. A més, és crític recordar que cadascun d’aquests passos pot variar segons la ubicació geogràfica i les necessitats específiques de cada comunitat.

Executar un Pla d’Acció Climàtica local va més enllà d’activar polítiques verdes puntuals o mecanismes per preservar la naturalesa i la biodiversitat, com, per exemple, destinar un major pressupost a cura dels parcs i jardins.

El govern local ha d’anar més enllà del que s’estableix els últims anys. Perquè un Pla d’Acció Climàtica ha d’implicar necessàriament una “acció”; no simplement un manteniment dels estàndards que ja es van pactar en el passat. Ha d’implicar fer un pas endavant, establint objectius més ambiciosos, encara que això impliqui canviar tot el sistema per poder reduir les emissions.

En els últims anys, milers de municipis de tot el món han pres part activa de l’acció climàtica definint els seus propis PACL.

L’últim informe de SEO Bird Life “Planificació de l’acció climàtica municipal a Espanya” revela com s’està desenvolupant la planificació en matèria climàtica en l’àmbit municipal a Espanya. Els Plans d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible (PAUS) locals són elaborats per les entitats locals adscrites al Pacte d’Alcaldies.

Quan es va crear el Pacte d’Alcaldies?

El 2014 el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i l’Enviat Especial per a Ciutats i Canvi Climàtic, Michel R. Bloomberg, van llançar el Compact of Mayors, una coalició d’alcaldes i gestors públics compromesos amb la reducció de l’emissió de gasos GEH a les ciutats.

Anys abans, en 2008, a Europa s’havia creat el Convenant of Mayors, un pacte que agrupava els governs locals compromesos voluntàriament amb aconseguir i superar els objectius climàtics i energètics de la Unió Europea. Aquesta va ser la primera vegada que es va utilitzar un enfocament local de l’acció energètica i climàtica a la Unió Europea.

De la unió de totes dues coalicions, va sorgir el Pacte Global d’Alcaldes pel Clima i l’Energia. Aquesta aliança global reuneix les ciutats i governs locals voluntàriament compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic, la promoció de l’energia sostenible i assequible per a tots, i l’activació de mesures d’adaptació.

A l’actualitat, aquest pacte ha estat signat per 10.000 municipis de la Unió Europea i s’ha convertit en un punt de referència per a les principals ciutats i municipis europeus que participen activament en l’acció climàtica.

Quins són els Plans d’Acció Climàtica Local més ben valorats?

En els últims anys, algunes ciutats han destacat a causa de la seva implicació en la lluita contra el canvi climàtic. Com, per exemple, la ciutat de Copenhaguen a Dinamarca. En el seu ambiciós PACL es compromet a aconseguir la neutralitat climàtica per al 2025. Un difícil desafiament que només obtindrà si duu a terme la seva completa estratègia de mobilitat sostenible, basada en l’expansió de la xarxa de carrils bicicleta i l’optimització del sistema de transport públic.

Creuant el toll, a Colòmbia, Bogotà s’alça com una de les ciutats d’Amèrica Llatina més sostenibles i bolcades a reduir emissions. També a través de la mobilitat, amb el seu sistema de transport públic i eficient TransMilenio, està reduint de manera significativa el trànsit i la qualitat de l’aire.

Més al Nord del continent americà, concretament al Canadà, Vancouver fa anys que capta l’atenció de la comunitat climàtica. I és que en el 2009 un grup d’experts locals va crear el Greenest City Action Team (Equip d’acció de la ciutat més ecològica), amb el complet suport per part de l’Ajuntament de la ciutat. En el seu Pla d’Acció Climàtica Local van definir 10 àrees d’acció principals a través de les que van començar a desenvolupar i implementar accions i projectes amb tota mena de persones implicades: polítics locals, organitzacions, empreses i ciutadania.

De fet, així va néixer el moviment Greenest City 2020 de Vancouver, que busca convertir Vancouver a la ciutat més sostenible del món.

No obstant això, no és necessari anar-se’n tan lluny per trobar ciutats que destaquin pel seu compromís climàtic o PACL. De fet, a Catalunya es troba la ciutat de Sant Cugat del Vallès, que està impulsant el seu propi Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, o Rubí, amb el seu Pla Director Rubí Brilla 2030 de Rubí.

Sens dubte, la majoria de les ciutats europees ja estan activant els seus Pla d’Acció Climàtica Local o són conscients de la necessitat de començar a treballar en ells. Tal com s’observa al llarg del present article, les ciutats són un agent realment important per poder construir una societat ZEO -zero emissions-.