En els últims anys, el canvi climàtic s’ha convertit en un tema recurrent en els noticiaris i les converses de sobretaula. La consciència climàtica s’està estenent a la nostra societat gràcies a la labor de l’ONU, alguns partits ecologistes, organitzacions d’activistes com Fridays for Future, moviments com la nostra plataforma ZEO i la implicació d’alguns personatges públics amb gran poder d’influència com cantants, actors o empresaris d’èxit.
A més, segons diversos estudis, la conversa climàtica està prenent cada dia més protagonisme a l’àmbit mediàtic i a l’agenda política degut a l’interès que la societat hi està demostrant.
Les converses sobre canvi climàtic a la Xarxa han augmentat de manera exponencial
Una mostra d’això és que, durant l’última dècada, les converses en línia sobre canvi climàtic han augmentat, tal com recull l’informe de BayWa r.e. De fet, l’any 2019 van aconseguir el seu màxim quan van arribar a una mitjana de 3,16 milions de mencions al mes sobre aquesta temàtica, a escala global.
Però, encara que tothom parla del canvi climàtic, estem realment informats sobre les conseqüències que tindrà per a la societat? Coneixem quins són els canvis que hem de dur a terme a la nostra societat i a l’economia per tal de frenar-ho?
I el més important de tot, sabem quin és l’origen del canvi climàtic?
L’origen antropogènic del canvi climàtic
Quan els científics van començar a detectar un escalfament global inusual de la Terra, van començar a preguntar-se quin era l’origen d’aquesta reacció i què la provocava.
1983
L’enginyer i inventor anglès Guy Callendar va ser el primer a relacionar l’escalfament global amb l’augment del diòxid de carboni a l’atmosfera terrestre.
1941
Pocs anys després, el geofísic serbi Milutin Milankovic començava a estudiar els diferents cicles de glaciació del Planeta, relacionant les edats de gel amb les característiques orbitals de la Terra.
1956
Però no va ser fins l’any 1956, que el físic canadenc Gilbert Plass va formular la teoria que el canvi climàtic estava tenint lloc a causa de l’increment del diòxid de carboni de l’atmosfera.
Plass va fer prediccions sobre l’augment dels nivells globals de diòxid de carboni (CO₂) a l’atmosfera en el segle XX i el seu efecte sobre la temperatura mitjana del planeta. Aquestes prediccions van coincidir amb els mesuraments realitzats mig segle després per l’IPCC i altres organismes de prestigi científic.
La primera persona a teoritzar sobre el canvi climàtic va ser una dona: Eunice Foote
Així i tot, hem de tenir en compte que les sospites sobre aquest fenomen climàtic i les seves causes van tenir lloc molt abans. Al segle XIX, Eunice Foote es va convertir en la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic.
L’any 1856 va elaborar una teoria científica que demostrava que la concentració de CO₂ a l’atmosfera podia provocar un augment de la temperatura de la Terra. Un augment de la temperatura provocat per agents externs a la mateixa natura.
Des d’aquest moment, encara que no fos d’una manera directa, la comunitat científica va començar a tenir clar l’origen antropogènic del canvi climàtic. És a dir, que el canvi climàtic havia estat provocat per l’activitat de l’ésser humà a la Terra.
El 97% dels científics sostenen l’origen antropogènic del canvi climàtic
És ben conegut que el 97% de la comunitat que treballa en estudis del clima considera que el canvi climàtic és real i que ha estat provocat per l’acció humana.
Però, què passa amb el 3% restant? A aquests científics se’ls considera negacionistes del canvi climàtic antropogènic o escèptics del canvi climàtic.
Ells neguen, desestimen i dubten de manera injustificada d’aquest consens científic sobre el canvi climàtic, i evidentment, també dubten que aquest hagi estat causat pels éssers humans.
La directora del Centre for Climate de la Universitat Rovira i Virgili, Manola Brunet, va assegurar en declaracions a La Vanguardia, que “els negacionistes del canvi climàtic construeixen les seves tesis sobre la base de petits errors que utilitzen per anul·lar tota la teoria. Dubten del coneixement científic en general i només estudien períodes de temps curts en els quals no s’observa la diferència a llarg termini del clima”.
No obstant això, es creu que aquests científics negacionistes podrien respondre davant interessos externs. I és que, al llarg de la història, el moviment negacionista s’ha relacionat amb el lobby dels combustibles fòssils. No hem d’oblidar que aquest sector econòmic ha estat el més afectat per les mesures de transició i adaptació al canvi climàtic, a causa de l’important volum d’emissions que genera.
La industrialització va ser la gran culpable de l’increment desorbitat de la petjada de carboni de la humanitat, tant important com per provocar un canvi climàtic a la Terra.
Als Estats Units, per exemple, els germans Koch i els think tanks conservadors han estat els encarregats de finançar més del 90% dels documents negacionistes sobre el canvi climàtic. De fet, l’any 1970, les empreses relacionades amb l’extracció o el finançament del petroli van començar a publicar recerques que coincidien amb l’opinió de la majoria de científics.
No obstant això, al mateix temps, s’encarregaven d’organitzar campanyes que negaven el canvi climàtic per així confondre a l’opinió pública. Això és quelcom que s’ha produït durant dècades i que ha estat àmpliament criticat per la comunitat internacional i organismes com l’OMS o l’ONU.
Avui dia, ningú pot negar que el canvi climàtic sigui real i que hagi estat provocat per la industrialització de la nostra economia, és a dir, per l’ésser humà. I és que, des que es tenen informacions i registres d’estacions meteorològiques, la temperatura ha augmentat 0,8 °C.
Però en els últims quaranta anys, l’increment de la temperatura a escala mundial ha estat major que l’augment a llarg termini: ara la diferència és d’1,7 graus centígrads més. Per aquest motiu, és realment vital treballar per aconseguir ser ZEO com més aviat millor: el futur de la Terra està en joc.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
