Quin és el paper del sol en la lluita contra el canvi climàtic?

Existeix una frase de l’escriptor Paulo Coelho que defineix perfectament el paper del Sol en el cicle de la vida i els ecosistemes: “Cada dia el sol il·lumina un món nou”.

Es tracta d’una frase que, des d’un enfocament filosòfic, anima a les persones a veure cada dia com una nova oportunitat per créixer i ser feliços. No obstant això, en l’àmbit de l’acció climàtica, aquesta frase podria ser aplicada a la nostra realitat des d’una perspectiva molt més literal.

La comunitat internacional coincideix que, per aturar el canvi climàtic i evitar les seves conseqüències, és fonamental acabar amb la nostra dependència dels combustibles fòssils i apostar per fonts d’energia renovables.

I és que segons Climate Tracker, les emissions del sector de l’energia contribueixen de manera considerable a la petjada de carboni generada per cada país.

Per exemple, a Egipte, tres quartes parts de les seves emissions GEH procedeixen del sector energètic, sent les centrals elèctriques responsables de gairebé la meitat d’aquestes emissions (45%).

D’altra banda, segons l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA), el 2019 el sector de l’electricitat i la generació de calor representava aproximadament el 27% de les emissions totals de GEH hivernacle als Estats Units. En aquesta xifra es comptabilitzen aquelles emissions que provenen principalment de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural en plantes d’energia.

El 75% de les emissions GEH a Espanya provenen del sector de l’energia

En el cas d’Espanya, l’Informe de Progrés d’Espanya 2020 presentat davant la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), revela que el sector de l’energia va ser responsable del 74,9% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a Espanya.

Analitzat el paper de l’energia en el canvi climàtic, no hi ha dubte que una de les principals solucions per aturar el canvi climàtic i les seves conseqüències és aconseguir una transició cap a l’energia neta. En aquest sentit, el Sol és una font d’energia renovable i infinita, completament ZEO -zero emissions-.

Quin és el paper del sol en la vida?

El sol és una estrella que s’està consumint a 150.000.000 km de la Terra i té un diàmetre mitjà d’1.392.000 Km. La radiació del sol és tan fort que, malgrat la distància que el separa del nostre món, és capaç de continuar facilitant la vida en la Terra i brindant-nos energia.

A la cultura popular, el sol és sinònim de vida, perquè es considera la font d’energia mare que ens proporciona llum i calor. A més, és el principal motor per al creixement dels éssers vius, facilitant processos biològics clau per la seva supervivència, com, per exemple, la fotosíntesi.

Precisament per això, en el Dia Mundial del Sol, recordem la importància de mantenir l’equilibri entre el Sol i la Terra, un equilibri que en el seu moment va permetre el desenvolupament de la vida en el món, i que avui es veu seriosament amenaçat pel canvi climàtic.

De fet, aquest equilibri és el que permet que tingui lloc l’efecte hivernacle un procés natural i essencial per la vida a la Terra.

Aquest fenomen natural que té lloc en l’atmosfera, juga un paper crucial a l’hora de mantenir la temperatura adequada per albergar la vida en el Planeta. De fet, sense l’efecte hivernacle, la temperatura mitjana de la Terra seria de -18 °C, fet que faria el nostre planeta inhabitable.

No obstant això, en múltiples ocasions, alguns mitjans de comunicació han utilitzat de manera errònia aquest concepte per explicar el procés del canvi climàtic, atorgant la responsabilitat d’aquest fenomen a aquest efecte hivernacle.

Com funciona l’efecte d’hivernacle i quin és el paper del Sol en aquest?

Quan la radiació del Sol arriba a la Terra, part d’aquesta és absorbida per la superfície terrestre i es converteix en calor. A través de l’efecte d’hivernacle, els Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) absorbeixen part d’aquesta radiació infraroja i la reemeten en totes les direccions, fins i tot de tornada a la mateixa Terra.

Els gasos responsables de garantir aquest procés són el Diòxid de Carboni (CO₂), el Metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i el vapor d’aigua. Aquests retenen part d’aquesta calor generada indirectament per la radiació solar creant un equilibri tèrmic que garanteix una temperatura mitjana de 15 °C.

Durant l’època industrial, la humanitat va començar a utilitzar els combustibles fòssils per generar energia i com a combustible per moure’s pel món. A més, va començar a talar boscos de manera descontrolada (desforestació) i a intensificar la seva producció agropecuària. Tots aquests canvis van donar peu a un increment de la concentració de Gasos d’Efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

El que, al seu torn, va donar lloc a un increment de l’efecte d’hivernacle i a un escalfament addicional per a la Terra. Un fenomen que la comunitat climàtica va batejar com l’escalfament global.

Aquest escalfament global del Planeta ha donat peu a impactes i canvis significatius en els patrons de precipitació, en el desglaç dels pols i el seu conseqüent augment del nivell de la mar, a fenòmens climàtics extrems i altres efectes adversos per als ecosistemes i la vida en la Terra.

Totes aquestes conseqüències i danys col·laterals provocats per l’escalfament global constitueixen el canvi climàtic.

En aquest sentit, el 99,9% de la comunitat científica coincideix que l’augment excessiu dels GEH a causa de les activitats humanes, està desequilibrant l’efecte d’hivernacle i causant el canvi climàtic.

Així ho confirma l’informe de Lynas, M., B.Z. Houlton i S. Perry publicat en la revista Environmental Research, que dona suport a la teoria de què ens enfrontem a una situació d’emergència causada pel canvi climàtic antropogènic.

Quin és el paper del Sol en el canvi climàtic?

El sol juga un paper fonamental en el clima de la Terra, ja que és la principal font d’energia que impulsa tots els processos atmosfèrics i climàtics que succeeixen en ella. Al contrari del que pensen algunes persones vinculades al negacionisme climàtic, el sol no és la principal causa del canvi climàtic.

Si bé la variabilitat natural del sol pot tenir uns certs efectes en el clima a curt termini, els informes publicats per la comunitat científica han demostrat que els canvis observats en la radiació solar no són suficients per explicar l’escalfament global observat en les últimes dècades.

Al llarg de la història, els científics han analitzat i quantificat les contribucions relatives a les activitats humanes i els factors naturals, inclosa la radiació solar, en el canvi climàtic. Els estudis conclouen en què ha estat l’activitat humana, especialment l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, la principal causa de l’escalfament global.

És important destacar que els científics i els observatoris astronòmics monitoren constantment la radiació solar i el seu impacte en el clima per mirar de comprendre millor les complexes interaccions entre el sol i el clima de la Terra.

Com pot ajudar el Sol a frenar el canvi climàtic?

Tal com s’ha comentat anteriorment, l’energia solar és una font d’energia renovable que s’obté directament del sol mitjançant la captació de la radiació solar i la seva conversió en electricitat o calor.

L’energia solar es pot aprofitar de diverses formes. No obstant això, la tecnologia més comuna és l’energia solar fotovoltaica, que utilitza panells solars per convertir la llum solar en electricitat. Aquests panells estan formats per cèl·lules fotovoltaiques que generen corrent elèctric quan els fotons de llum solar colpegen la superfície del panell.

L’informe Renewable Capacity Statistics 2021, publicat per l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), va revelar que la capacitat d’energia solar fotovoltaica instal·lada en el món supera els 770 gigavatios (GW).

No obstant això, segons estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia, en 2020 l’energia solar fotovoltaica va representar únicament el 3% de la capacitat total de generació elèctrica a escala mundial. Aquest percentatge varia de manera considerable d’un país a un altre. Per exemple, Alemanya, la Xina, els Estats Units i el Japó, tenen una major participació d’aquesta tecnologia en la seva matriu energètica.

En el cas d’Espanya, l’energia solar fotovoltaica ha experimentat un creixement important en els últims anys, especialment des que l’anomenat impost al sol va ser eliminat i el preu de les plaques solars ha disminuït.

Segons dades del MITECO, el 2020 la capacitat instal·lada d’energia solar fotovoltaica al país va aconseguir els 12,8 gigavatios (GW). D’altra banda, l’Informe Anual del Sistema Elèctric Espanyol publicat per la Xarxa Elèctrica d’Espanya mostra que el 2020 l’energia solar fotovoltaica va representar al voltant d’un 9,3% de la producció d’electricitat del país.