Quin és el paper dels arbres en la lluita contra el canvi climàtic?

“Quan salves la vida d’un arbre, simplement pagues el teu deute, ja que devem les nostres vides als arbres”. Les paraules del dramaturg turc Mehmet Murat Ildan mai havien tingut tant sentit com en el context actual.

Aquest 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l’Arbre, i des de la Plataforma ZEO hem aprofitat per conscienciar a la societat sobre el paper dels arbres en la lluita contra el canvi climàtic. A més, hem volgut recordar la seva funció com a pulmó del Planeta i purificador de l’aire.

Els arbres són considerats una font de vida i tenen un paper fonamental a l’hora de mantenir l’equilibri de gasos en l’atmosfera. A través de la fotosíntesi, un procés fonamental per garantir la vida en el Planeta, capturen diòxid de carboni i emeten l’oxigen que els éssers vius necessitem per respirar. De fet, la comunitat científica i el moviment ecologista coincideixen que, sense els arbres, la vida a la Terra no seria possible.

Al mateix temps, els arbres capturen grans quantitats de CO₂ i el mantenen segrestat al llarg de tota la seva vida. Precisament per això, els boscos són considerats el segon major embornal de carboni natural del Planeta, per darrere dels oceans.

Addicionalment, part d’aquest carboni que capturen els arbres queda emmagatzemat en el sòl, en la matèria orgànica que desprenen arran de terra (fullaraca) i en els arbres morts amb els quals després es genera la fusta.

Podríem dir que aquest procés en el qual els boscos capturen carboni de l’atmosfera contribueix a la mitigació del canvi climàtic.

No obstant això, és important recordar que cada vegada que un arbre és talat, perd la seva capacitat per absorbir CO2; mentre que cada vegada que es crema un arbre o un bosc, aquest allibera l’atmosfera tot el diòxid de carboni emmagatzemat al llarg de la seva vida.

Precisament per això, el millor mecanisme per combatre el canvi climàtic és evitar la desforestació, apostar per la reforestació i dur a terme una gestió sostenible dels boscos per reduir al màxim el risc d’incendi i incrementar el seu potencial com a embornals de carboni.

Cuidar els arbres i els boscos de manera sostenible incrementa la seva capacitat d’absorbir CO₂

I és que, segons dades del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), en els últims vint-i-cinc anys la capacitat d’embornal de CO₂ dels boscos ha disminuït un 17%.

Tal com recullen els informes del CREAF, si la gestió d’aquests ecosistemes no és correcta, els boscos en lloc de capturar CO2 poden arribar a emetre’l. Per exemple, entre el 2005 i el 2008, la selva amazònica, el pulmó del planeta, va patir un període de sequera greu que va provocar l’emissió de 270 milions de TM de CO₂.

Segons un estudi del JPL-NASA, una sola temporada de sequera a l’Amazones pot reduir la captura de CO₂ durant anys. Precisament per això, podem afirmar que els boscos correctament gestionats capturen més CO2 que aquells que es deixen verges i sense cura.

Preservar la naturalesa, cuidar dels nostres boscos i plantar nous arbres és fonamental per ajudar-nos a reduir els nivells de CO₂ de l’atmosfera i combatre el canvi climàtic.

No hi ha marxa enrere, necessitem als arbres per fer front aquest desafiament global. Si volem reduir un 55% les emissions per al 2030 i aconseguir ser ZEO per al 2050, tal com requereix la Unió Europea, necessitem establir mecanismes específics per mitigar el canvi climàtic.

Quant CO2 captura un arbre?

Com hem comentat anteriorment, els arbres són els pulmons del planeta: absorbeixen CO₂ i produeixen oxigen. S’estima que un arbre de vint anys pot absorbir anualment el CO₂ emès per un vehicle que recorre de 10.000 a 20.000 km.

D’altra banda, a Espanya cada persona genera unes 8 tones de CO₂ a l’any, mentre que un arbre madur pot absorbir al voltant de 22 quilograms de CO₂ per any.

És a dir, per compensar la nostra petjada de carboni personal, necessitaríem plantar al voltant de 800 arbres. Aquestes xifres demostren que els arbres poden ajudar-nos a reduir emissions i ser ZEO; però l’única manera d’aconseguir un canvi real i complir amb els objectius de descarbonització és canviar el nostre sistema de consum i hàbits diaris.

Quant CO2 emet un arbre?

Els arbres també alliberen petites quantitats de diòxid de carboni durant el seu cicle de vida. No obstant això, aquests éssers vius són considerats embornals de carboni neutres, és a dir, que absorbeixen més CO2 del qual emeten.

Alguns processos naturals poden generar CO₂, com, per exemple, la respiració nocturna, que té lloc durant la fotosíntesi, o la descomposició dels arbres a causa de condicions climàtiques extremes o una mala gestió forestal.

I és que, durant el dia, els arbres absorbeixen el diòxid de carboni i produeixen l’oxigen que necessitem per respirar. Però de nit, el procés s’inverteix i els boscos comencen a absorbir oxigen i produir diòxid de carboni.

Per tant, el retorn del CO₂ a l’atmosfera per part dels boscos es produeix quan tenen lloc la respiració autotròfica, l’heterotrófica i els incendis.

De fet, segons Ecologistes en Acció, els incendis forestals poden arribar a emetre més de 3 milions de tones de CO₂ en un sol any – la mitjana anual és d’1,5 milions de tones a l’any-.

El 2019 es van produir incendis de gran envergadura, com el del nord de Califòrnia amb més de 114.000 hectàrees de bosc destruïdes – el pitjor de la història-, o els de Portugal, amb més de 21.000 hectàrees. Però no fa falta anar-se’n tan lluny, cada estiu és habitual tenir notícies de nous incendis a Galícia, la comunitat autònoma que s’emporta gairebé la meitat d’incendis forestals del territori espanyol.

Al llarg de les últimes dècades, la comunitat científica ha estat treballant per demostrar la correlació negativa entre els incendis i el canvi climàtic.

Quina és la relació entre els incendis i el canvi climàtic?

D’una banda, el canvi climàtic incrementa el risc d’incendi, pel fet que s’eleva la temperatura del Planeta, s’augmenta el període de sequera i l’escassetat d’aigua, etc. Mentre que, per l’altre, els incendis agreugen la situació de canvi climàtic: en cremar-se un bosc, aquest deixa de capturar CO₂ i els nivells d’aquest gas en l’atmosfera creixen. És el peix que es mossega la cua.

En aquest sentit, un grup d’experts de la Universitat de Múrcia assegura que, si seguim la mateixa tònica en matèria d’emissions i superem els 3 °C d’escalfament global de la Terra, els incendis podrien augmentar un 100%.

En el millor escenari possible: “si es compleix l’objectiu de limitar l’escalfament per sota dels 2 °C –tal com recull l’Acord de París-, els incendis només s’incrementarien un 40%”.

Precisament per això és fonamental treballar per preservar els nostres boscos: reduir la nostra petjada de carboni per així reduir l’escalfament global de la Terra i el risc d’incendi. No hem d’oblidar que els boscos poden capturar fins a 48 milions de tones CO2 a l’any.

Quins són els arbres que més CO2 emmagatzemen?

En els últims temps, la tecnologia ha permès replantar boscos sencers de manera eficient i ràpida. En aquest sentit, la reforestació mitjançant l’ús de drons és una solució cada vegada més utilitzada i prometedora: els drons permeten sembrar una gran quantitat d’arbres en àrees extenses, especialment en terrenys de difícil accés o en zones que han patit desforestació.

No obstant això, com saber quin tipus d’arbre hauríem de plantar? A més de tenir en compte les característiques climàtiques de la zona, és important conèixer quins són els arbres que més CO2 emmagatzemen.

En aquest sentit, la capacitat d’emmagatzematge de CO2 depèn de factors com l’edat de l’arbre, la seva grandària, l’estat de salut, les condicions de creixement i l’ecosistema en el qual es trobi. A més, els boscos naturals i biodiversos tendeixen a ser més efectius en la captura de CO₂ que les plantacions forestals comercials o artificials.

A través de la fotosíntesi i el procés d’absorció de carboni, totes les espècies d’arbres poden ser capaçes d’emmagatzemar diòxid de carboni. Això sí, algunes poden emmagatzemar més o menys quantitat de CO₂ i, per tant, són més indicades com a eina de mitigació.

Les espècies d’arbres que són considerades excel·lents captadores de diòxid de carboni són:

1. Sequoia (Sequoia sempervirens): Aquests arbres gegants són coneguts per ser els éssers vius més grans del planeta. També són altament eficients en la captura de CO2 a causa de la seva grandària i longevitat.

2. Pi pinyer (Pinus pinea): Els pins pinyers són coneguts per les seves grans pinyes i la seva fusta de qualitat. Aquests arbres tenen la capacitat d’emmagatzemar grans quantitats de CO2 en la seva biomassa.

3. Eucaliptus (Eucalyptus spp.): Els eucaliptus són arbres de ràpid creixement que es troben en diverses parts del món. A causa de la seva taxa de creixement i alta densitat de fusta, són eficients en la captura de CO₂.

4. Arbre del cautxú (Hevea brasiliensis): Aquest arbre tropical és conegut per ser la principal font de làtex natural utilitzada en la producció de cautxú. A més del seu valor comercial, l’arbre del cautxú és un captador efectiu de CO₂.

5. Roure (Quercus spp.): Els roures són arbres de fulla caduca àmpliament distribuïts. Les seves grans copes i densitat de fusta els permeten capturar i emmagatzemar quantitats significatives de CO₂.

En el Dia Mundial de l’Arbre hem entès el paper dels arbres en la lluita contra el canvi climàtic i el seu increïble potencial com a eina per mitigar-lo.

Des de la Plataforma ZEO vam ser conscients d’això fa anys, i per això impulsem la creació dels boscos ZEO: llocs d’interpretació del paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic. Espais perfectes per generar consciència climàtica a escala local i canviar la manera de veure el món de les persones.

Perquè un bosc sigui ZEO ha de disposar d’una estimació del CO₂ que ha capturat al llarg de la seva vida. A més, ha d’informar i sensibilitzar a través de cartells, sobre el paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic.

Finalment, ha de calcular la petjada de carboni generada pels seus visitants, és a dir, el CO₂ que ha implicat la visita.