Quina és la situació del cotxe i dels carregadors elèctrics a Espanya?

En el seu últim llibre, “Com evitar un desastre climàtic”, Bill Gates ens fa reflexionar sobre dues xifres que hem de tenir en compte de cara a la dècada vinent, si volem continuar vivint en el Planeta Terra: 53 mil milions de tones de CO2 equivalent i 0.

En el seu best seller, aquest multimilionari i defensor de la lluita climàtica, assegura que el sector del transport és responsable d’un 16% de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic. Per part seva, el sector de l’electricitat genera un 27%, mentre que la producció aconsegueix el 31%, l’agricultura i la ramaderia el 19% i els sistemes de climatització el 7%.

Si ens centrem en l’àrea de la mobilitat i posem el focus en quins mitjans de transport són els que més contribueixen a la situació d’emergència climàtica, veurem que la major part de la petjada de carboni generada pel transport és causada pel sector de l’automòbil i, en concret, pel transport per carretera.

Segons Climate Watch, dins del còmput d’emissions globals generades pel transport, la petjada de carboni provocada pels vehicles que circulen per carretera ascendeix a un 74,8%. A escala nacional, d’acord amb l’Observatori de Transport i Logística d’Espanya, els desplaçaments per carretera al nostre país suposen més del 64% de les emissions derivades del transport. En el cas de l’aviació, el percentatge assoleix el 12%.

Les dades d’aquest Observatori, vinculat al MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte demogràfic), revelen que en el 2018 el sector del transport va generar un total de 128 milions de tones de CO₂. Dins d’aquesta xifra, el mitjà que més emissions va generar va ser el transport per carretera amb més de 82 milions de tones.

El transport per carretera és el que més contribueix al canvi climàtic

Les dades no menteixen: el transport per carretera contribueix de manera decisiva al canvi climàtic i a l’escalfament global del Planeta. La mobilitat és una àrea en la qual els països han d’invertir si desitgen complir amb els seus propis objectius de descarbonització i estar en línia amb els objectius definits en el Pla Fit for 55 i l’Acord de París.

Ara bé, quines vies existeixen per a descarbonitzar el transport per carretera? Depenent de les característiques de cada territori, país o regió seran més efectives les unes o les altres. No obstant això, una de les solucions que estan tenint més acolliment a escala global consisteix en l’electrificació del transport per carretera mitjançant la implementació del vehicle elèctric.

La transició als motors elèctrics ens permetria aconseguir un transport per carretera completament ZEO. Sempre, és clar, que l’energia utilitzada per fer funcionar el cotxe, el camió o la motocicleta fos neta i d’origen renovable.

Aquesta és una de les solucions més defensades per la comunitat internacional. Precisament per això, en els últims anys la indústria n’ha pres nota, i les marques més importants d’automòbils de tot el món estan iniciant la seva transició ZEO oferint nous models híbrids o bé 100% elèctrics.

Per part seva, els consumidors estan responent positivament a aquesta tendència, apostant per l’electromovilitat i propiciant un autèntic creixement d’aquest sector. Globalment, el 2021 es van vendre 6,6 milions d’unitats de cotxes elèctrics, més del triple que el 2019. Aquestes xifres de l’Agència Internacional de l’Energia revelen que el 9% del mercat mundial d’automòbils és elèctric.

La xifra anual de cotxes elèctrics venuts a Espanya és menor que l’europea

 A Espanya aquesta xifra és sensiblement menor. El maig del 2022 les vendes de turismes elèctrics a Espanya van créixer un 15,1%. No obstant això, en el còmput general d’Europa ho va fer en un 53,4%, aconseguint les 224.145 unitats venudes a la UE. És crucial tenir en compte que a Espanya, el cotxe elèctric no supera el 5% de les vendes totals de cotxes del país.

En aquest mateix període, maig del 2022, les vendes de turismes elèctrics van arribar a les 2.062 unitats. En total, a Espanya comptem amb uns 170.000 automòbils elèctrics circulant pels nostres carrers. Per complir amb els objectius de descarbonització del transport establerts pel PNIEC, hauríem d’assolir els 5 milions de vehicles ECV, elèctrics purs i híbrids endollables, per al 2030.

Segons l’informe de l’OBS Business School, amb les vendes i matriculacions actuals, únicament hem cobert el 3% del pla projectat per al 2030. Ara bé, per què està succeint tot això? Què és el que provoca que Espanya estigui a la cua en la transició cap a la mobilitat ZEO?

Els experts i analistes de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions d’Espanya asseguren que el problema resideix en la situació dels carregadors elèctrics.

Per a proveir a aquests 5 milions de vehicles, Espanya hauria d’aconseguir els 3,3 milions de punts de re I per tenir 3,3 milions de punts de recàrrega per al 2030, hauríem de tancar l’any 2022 amb 45.000 punts de recàrrega al nostre país. Tanmateix, a finals de setembre d’aquest 2022 només comptem amb 16.565.

Evidentment, el ritme de creació i obertura d’infraestructures de recàrrega per a cotxes elèctrics no està sent l’esperat. I és que, entre gener i setembre únicament s’han creat 3.154 punts nous, quan en feien falta un total de 32.000.

De totes maneres, és important valorar l’esforç que estan duent a terme algunes comunitats autònomes tractant d’acostar-se als objectius del PNIEC.

Aquest 2022, les CCAA d’Extremadura, Castella-la Manxa i La Rioja han instal·lat un gran nombre de punts públics de recàrrega d’alta velocitat. No obstant això, si ens fixem en el nombre de punts de recàrrega totals instal·lats, les comunitats que més punts de recàrrega acumulen són Barcelona, amb 4.179 punts de recàrrega activats, i Madrid, amb 2.067.

Entre les comunitats autònomes que menys punts de recàrrega tenen es troben La Rioja (102), Cantàbria (107) i Navarra (287). Amb aquestes xifres tan baixes, no és una sorpresa que el cotxe elèctric no sigui una opció prioritària per a molts espanyols.

El problema no és només la falta de punts de recàrrega, sinó que els carregadors “suposadament” ràpids no funcionen a la potència desitjada. És important tenir en compte que els carregadors públics de cotxe elèctric a Espanya són molt lents: el 83% amb menys de 22 kW.

Per complir amb les xifres del PNIEC es requereix la instal·lació de punts de recàrrega privats

Segons l’Estudi sobre el desplegament de la infraestructura de càrrega del vehicle elèctric a Espanya de la Fundació Ecodes, la principal dificultat resideix en la falta d’instal·lacions privades. Per aconseguir l’objectiu de 3,3 milions de punts de recàrrega elèctrica a Espanya, al voltant de 3 milions d’aquests punts hauran de ser instal·lacions privades i estar situades en habitatges (1,25M), llocs de treball (1,4M) i cotxeres (350.000).

Tal com assegura Henrik Bergman, director regional de l’empresa sueca Charge Amps a Espanya i Portugal, “les infraestructures de càrrega privades han de ser la base per a impulsar l’electromovilitat a Espanya, que actualment es troba a la cua d’Europa amb 1,6 carregadors per cada 100 quilòmetres de carretera, segons indiquen l’OCU i l’Associació europea de fabricants d’automòbils (ACEA)”.

A més, “aquestes dades varien depenent de la regió, amb una disponibilitat molt superior de punts de càrrega en ciutats com Barcelona o Madrid”, afegeix Bergman.

Segons el director general de Charge Amps, “és crucial desenvolupar una xarxa de carregadors funcional basada en l’ús real que els donaran els conductors. Els vehicles passen la major part del temps aparcats a casa o en el treball, fet que fa que sigui essencial disposar de punts de recàrrega en tots dos espais.

En aquest sentit, i de manera complementària, l’1 de gener del 2023 entrarà en vigor el reial decret llei 29/2021, que estableix l’obligatorietat de disposar d’un punt de recàrrega en tots els aparcaments privats no residencials amb més de 20 places, i disposar de punts extra per cada 40 places”.

Aquesta nova legislació afectarà directament espais com hotels, restaurants, oficines o centres comercials, així com edificis públics i administratius.

A més, aquesta dotació de punts de recàrrega es complementarà amb les dotacions mínimes d’infraestructures de recàrrega que determinarà la modificació del Codi Tècnic de l’Edificació actualment en tramitació per als edificis de nova construcció i per determinades intervencions en edificis existents.

Des de l’administració pública estan treballant per promoure la instal·lació de punts de recàrrega privats mitjançant ajudes directes. Perquè a hores d’ara, gràcies a les subvencions concedides pel Pla Moves III, tant els particulars com les empreses poden cobrir fins al 80% del cost de l’estació de recàrrega.

Espanya, el tercer país per la cua en carregadors elèctrics

Sense una xarxa de carregadors òptima, és difícil aconseguir el nivell d’implementació del vehicle elèctric que tenen altres països de referència.

Espanya és el tercer país europeu amb una menor en venda de vehicles elèctrics, amb una valoració de 23 punts sobre 500. Mentre que la mitjana europea oscil·la en els 49 punts. La diferència entre Espanya i els països amb major índex de matriculacions de cotxe elèctric és abismal: Noruega (216,1 punts), Països Baixos (78,7 punts) i Alemanya (74,3 punts).

Tot apunta al fet que la mobilitat elèctrica a Espanya no s’acaba d’enlairar. Encara que la venda de cotxes elèctrics al país no deixa de créixer, la qual cosa indica una àmplia consciència ZEO per part dels espanyols, el desplegament per fer possible que aquests puguin circular lliurement i amb normalitat és encara insuficient.

No obstant això, l’1 de gener de 2023 s’activarà el reial decret llei 29/2021, una mesura que segur impactarà de forma molt positiva en les xifres de vendes de cotxes i punts de recàrrega instal·lats. L’objectiu: aconseguir un transport per carretera completament ZEO el 2030.