El 26 d’abril se celebra el Dia Internacional en record del desastre de Chernobyl de 1986. L’accident esdevingut a la central de Vladímir Ilich Lenin d’Ucraïna, ha estat considerat per molts com un dels pitjors desastres mediambientals de la història.

Després d’una sèrie de problemes en els reactors nuclears dies abans, el 26 d’abril van tenir lloc diverses explosions que van donar peu a un incendi generalitzat que va posar fi a la vida de 31 persones que van morir a causa de l’explosió i a la semidesintegració causada pel iode. Però les conseqüències d’aquest accident per a la salut de la població van ser més greus a llarg termini.

Un núvol radioactiu va posar en perill la salut de totes les persones de la Terra

Les explosions van formar un núvol radioactiu que es va estendre per Europa i Amèrica del Nord exposant a milers de persones a la radiació. A conseqüència d’aquests successos, algunes zones properes a la central continuen deshabitades i tenen un alt risc de contaminació radioactiva.

Segons va alertar el líder del Partit Verd a Rússia, Alexéi Yáblokov, “els territoris en un radi de cinquanta quilòmetres entorn de Txernòbil no podran ser habitats mai”. S’estima que la radioactivitat fruit del desastre no s’extingirà fins passats tres-cents mil anys.

Nombrosos estudis han demostrat els efectes que aquestes radiacions van tenir en les poblacions veïnes, com, per exemple, la incidència del càncer de tiroides a Bielorússia, Ucraïna i Rússia, a causa de l’absorció del iode-131.

Al llarg dels anys, la comunitat ha estat preocupada per la contaminació del sòl per estronci-90 i cesi-137, amb períodes de semidesintegració d’uns trenta anys. Les recerques van demostrar que els nivells més alts de cesi-137 es van trobar en les capes superficials del sòl, on és absorbit per plantes, insectes i fongs, entrant en la cadena alimentària humana.

És per això que, en un dia tan assenyalat com avui, es torna a obrir el debat sobre la viabilitat d’aquesta font d’energia i el seu paper en l’actual situació d’emergència climàtica.

L’energia nuclear: Una font d’energia zero emissions

 

En els darrers anys, la política climàtica s’ha adonat que, per a aconseguir complir amb els objectius marcats en l’Acord de París (2015), el primer pas és descarbonitzar l’economia. La comunitat internacional ha posat el focus en eliminar l’ús dels combustibles fòssils per a l’obtenció d’energia.

En aquest sentit, l’energia nuclear emergeix com una possible alternativa ZEO (zero emissions), que ens permetria realitzar una transició energètica justa i beneficiosa per a la societat.

A diferència de les fonts d’energia renovable com la solar o l’eòlica, l’energia nuclear pot ser més barata i ràpida d’obtenir. A més, no depèn d’agents externs per al seu funcionament, com el sol o el vent.

De totes maneres, no hem d’oblidar que es tracta d’una font d’energia no renovable, ja que s’obté a través de la combustió d’urani.

Sabies que…?

A Espanya entorn del 20% de la energia elèctrica bruta produïda prové de centrals nuclears.

En termes de producció, l’energia nuclear és la tecnologia que més aporta al sistema elèctric espanyol.

Una anàlisi de tot el procés nuclear revela que un reactor produeix entre un 20 i un 40% menys de CO2 comparat amb qualsevol planta d’energia fòssil.

Avui dia, existeixen alguns detractors d’aquesta mena d’energia a causa de les conseqüències negatives per a la salut i el planeta que podria ocasionar, en cas d’accident nuclear. A Espanya, organitzacions ecologistes com Greenpeace han assegurat que la proliferació de l’energia nuclear suposa un fre a la introducció d’energies renovables en el sistema elèctric.

Al llarg dels anys, “grans companyies elèctriques estan pressionant el Govern perquè freni el desenvolupament de les renovables i mantenir així el monopoli de la generació elèctrica amb fonts d’energia brutes, el qual els aporta molts beneficis econòmics”.

Partidaris de l’energia nuclear vs detractors

Per a molts, el subministrament energètic a partir d’energia nuclear és el camí cap a on hem d’anar, ara que disposem d’una tecnologia més avançada per minimitzar els riscos. Mentre que, per a uns altres, suposa un risc mediambiental que no podem assumir, encara que sigui per a posar fi a l’escalfament global.

En aquest sentit, fa un parell de setmanes el periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo va comparar les “receptes” per a fer front a l’emergència climàtica de dos grans líders climàtics del moment: Naomi Klein i Bill Gates.

Mentre que, en el seu llibre, “En Flames”, Klein aposta per canvis estructurals en el sistema de vida i en el model de consum; en el llibre, “Com evitar el desastre climàtic”, Bill Gates aposta per les solucions tecnològiques avançades per tal de reduir els nivells d’emissions.

És per això que el tecnòcrata creador de Microsoft va fundar TerraPower, una companyia on està dissenyant i desenvolupant un nou reactor nuclear d’última generació. Segons Gates, aquesta nova remesa de centrals nuclears de quarta generació, seran molt més segures, no requeriran operaris i seran capaços de produir energia a un baix cost.

Així i tot, tant Naomi Klein com la comunitat antinuclear considera aquesta solució “incongruent”. La gestió dels residus radioactius continua sent un problema sense solució amb el qual hauran de bregar les futures generacions.

I és que, després de l’accident de Txernòbil el 1986, les autoritats van decidir tancar el reactor 4 de la central nuclear en un sarcòfag de formigó i acer que contenia el material radioactiu en el seu interior. El 2016, es va recobrir aquesta estructura amb un recinte de contenció més nou. Així i tot, el material radioactiu, encara que estigui controlat, segueix aquí.

Precisament aquest és un altre dels problemes de l’energia nuclear. A dia d’avui, encara no hem aconseguit crear un sistema efectiu per tal de reciclar o fer desaparèixer aquest tipus de residus que posen en risc la salut humana i els ecosistemes.

Tal com apunta Naomi Klein en el seu llibre, la lluita contra el canvi climàtic és un problema global que ha de ser abordat de manera conjunta i implica sacrificis reals a tots els països. Amb l’energia nuclear, la construcció de la qual, infraestructura i manteniment, requereix una important inversió, els països en vies de desenvolupament tindrien molt difícil aconseguir un subministrament energètic nuclear.

Aquests països continuarien utilitzant energies com el carbó o el gas per al seu subministrament elèctric i continuaríem emetent CO₂ a l’atmosfera.

Un estudi considera les renovables com la forma més ràpida i rendible per a reduir emissions

Un estudi de la University of Sussex Business School i la International School of Management assegura que, si els països desitgen reduir la seva petjada de carboni de la forma més substancial, ràpida i rendible possible, han de prioritzar el suport a les energies renovables en lloc de l’energia nuclear.

Els investigadors van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar 123 països i les seves emissions de CO₂ durant vint-i-cinc anys. Al llarg de l’estudi van descobrir que els programes d’energia nuclear tendeixen a no generar una reducció suficient de les emissions de carboni i, per tant, no haurien de ser considerades com una font d’energia eficaç.

A diferència dels països que aposten per les energies renovables, els països amb connexions nuclears nacionals de major grandària no aconsegueixen reduir les seves emissions de carboni de manera significativa. D’altra banda, als països en vies de desenvolupament, els programes nuclears en realitat s’associen amb un major nombre d’emissions al país.

L’estudi que va ser publicat a Nature Energy revela que, l’energia nuclear i la renovable, no acostumen a coexistir bé juntes en els projectes nacionals per a la reducció dels Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH). Més aviat succeeix al contrari: a causa dels lobbies i interessos econòmics de les companyies, totes dues fonts d’energia es desplacen entre si i es limita la seva efectivitat.

Al llarg d’aquest article s’han mostrat els pros i els contres de l’energia nuclear com a font alternativa per a la transició energètica. De totes maneres, paral·lelament a aquest canvi en el model energètic, la societat ha de començar a fer canvis importants en la seva vida diària per poder reduir la seva petjada de carboni.

És a les nostres mans apostar per una comercialitzadora d’energia o una altra, per un transport o un altre, reduir el nostre consum de carn de producció a gran escala o comprar a productors i venedors de petita escala, ecològics i de proximitat. Totes aquestes decisions poden ajudar-nos a combatre el canvi climàtic i aconseguir una societat més ZEO -zero emissions-.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat