L’aigua és un dels elements de la natura que permeten l’existència de l’ésser humà, de la biodiversitat, del medi ambient i de qualsevol element viu del Planeta Terra.
L’aigua integra els ecosistemes naturals i acull els processos biològics necessaris per a la reproducció de la vida. En aquest sentit, la coneguda frase del refranyer popular: “l’aigua és vida”, sembla ser realment encertada.
Ara bé, com influeix aquest element en el canvi climàtic?, quina relació existeix entre la petjada hídrica i la petjada de carboni?
La petjada de carboni i la petjada hídrica: indicadors de sostenibilitat
Avui dia la petjada de carboni suposa un indicador útil de la sostenibilitat i s’empra a nivell global per conèixer el nivell d’emissions generat per l’ésser humà a través de la seva activitat en el medi ambient.
Paral·lelament a aquesta unitat de mesura, també existeix la petjada hídrica, que permet conèixer la quantitat d’aigua consumida en la producció de béns de consum o durant l’ús d’un determinat servei.
La principal relació entre la petjada de carboni i la petjada hídrica té a veure amb el canvi climàtic. Com més gran sigui la petjada de carboni, major escalfament global patirà la Terra i, per tant, més escassetat d’aigua hi haurà en determinades regions.
A conseqüència d’això, la petjada hídrica de l’ésser humà serà major, en haver d’explotar o requerir una major quantitat d’aquest element natural per mantenir els cultius o subministrar aigua als llogarets rurals.
L’agricultura és responsable del 70% del consum d’aigua dolça
Al llarg dels anys, l’escassetat d’aigua i l’ús ineficient d’aquest recurs, han amenaçat la futura producció d’aliments en el món. La seguretat alimentària i els mitjans de vida de milions de productors, consumidors i comunitats rurals estan en joc.
I és que, segons informa l’Institut Interamericà de Cooperació per l’Agricultura, el sector agrícola és responsable del 70% del consum d’aigua dolça del Planeta. La petjada hídrica d’aquest sector econòmic és gegant, i creixerà encara més si no es redueix la petjada de carboni produïda per l’ésser humà.
El canvi climàtic té conseqüències en el clima que actualment ja són evidents a simple vista. Entre aquests efectes es troba la sequera, amb la consegüent escassetat d’aigua i de pluges, la desertificació i la sobreexplotació d’aqüífers causada per l’home.
Tots dos fenòmens són la causa que l’ésser humà requereixi un major nombre de recursos hídrics per collir i conrear la Terra, que, d’una altra manera, si no fos pel canvi climàtic i la sobreexplotació, podria obtenir de manera natural -aigües subterrànies i pluges-.
A causa del canvi climàtic, però també a causa de l’augment de la població i d’una pressió cada vegada major sobre els recursos hídrics, l’escassetat d’aigua dolça s’incrementarà en els pròxims anys.
Segons la Fundació Aquae, les dures sequeres, cada vegada més prolongades pel canvi climàtic, han provocat la desaparició de centenars de llacs a tot el Planeta. A més, també n’han posat en perill milers, com, per exemple, la mar Aral, el llac salat Poopó, que antany era el segon més gran de Bolívia, o el llac Txad, que ha perdut el 90% de la seva extensió.
La capacitat dels llacs d’absorbir CO₂
Aquests paratges naturals són una font de vida i de recursos del lloc en el qual se situen. Però quan són de grans dimensions, també poden actuar com a embornals de CO₂ i contribuir a l’acció climàtica.
Per tant, és el peix que es mossega la cua: Com més emissions generem, pitjors són les sequeres i més extensió d’aigua dolça perdem. Al mateix temps, estem reduint les ajudes naturals que ens brinda el Planeta per reduir els nivells de CO₂ de l’atmosfera.
I, a més, com menor sigui el nivell d’aigua dolça en el sòl ferm, més vapor d’aigua hi haurà a l’aire. Això facilitarà l’acumulació de grans borrasques, que ocasionaran pluges més intenses en moments i llocs determinats, provocant inundacions i catàstrofes.
La comunitat científica ha alertat que, en el 2025, un 67% de la població del planeta viurà en una zona d’estrès hídric. És a dir, viuran en llocs en els quals la demanda d’aigua dolça serà més alta que la quantitat disponible o en els quals l’ús d’aquesta aigua dolça es veurà restringit per una pèrdua de qualitat (intrusió salina, contaminació per nitrats o fitosanitaris, etc.).
Per aquest motiu, resulta tan necessari prendre mesures per optimitzar i gestionar millor l’ús d’aquest recurs vital. La comunitat internacional ha d’incloure en els seus plans d’acció climàtica, com el Fit for 55, mesures, instruments i polítiques que permetin racionalitzar l’ús d’aquest recurs vital per al futur de la humanitat.
Millorar la gestió de l’aigua, per així adaptar els sistemes agrícoles davant el canvi climàtic, hauria de ser una qüestió prioritària per a l’acció climàtica. Hem de treballar conjuntament per reduir la petjada de carboni i la petjada hídrica generada per l’ésser humà.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.