Quina relació té la calima amb el canvi climàtic?

El gener del 2020 la borrasca Glòria va assotar el territori espanyol. Els forts vents i les pluges van provocar grans destrosses en les infraestructures i centenars de famílies van perdre les seves cases. Van afectar el funcionament de les línies de transport i van tancar les escoles. Les zones més afectades per aquest fenomen climàtic extrem van ser la província d’Alacant, l’illa de Mallorca i la comunitat autònoma de Galícia.

En aquells dies, els científics van assegurar que aquest temporal tenia una relació directa amb la pujada de les temperatures a l’Àrtic, una conseqüència directa del canvi climàtic.

Dos anys després, Espanya torna a patir de manera directa les conseqüències d’aquest fenomen causat per l’home. El diumenge 13 de març del 2022 es van començar a produir pluges de terra en pràcticament tota la península.

A aquest fenomen climàtic extrem se’l coneix com a calima i és molt comú en regions com Cap Verd o les illes Canàries. No obstant això, els científics han alertat que no és habitual que tingui lloc en localitzacions com la península Ibèrica.

La calima pot tenir conseqüències en la Salut de les persones

La calima és un fenomen climàtic que es produeix a causa de la presència de partícules de pols i sorra en suspensió a l’aire. Els seus efectes són la contaminació atmosfèrica, amb les conseqüències per la salut que això comporta, i la creació d’un ambient tèrbol i ataronjat.

El resultat són milers de cotxes, carrers i parcs sepultats sota la sorra i unes imatges amb paisatges que podrien aparèixer en una pel·lícula ambientada a Mart. Hem de tenir en compte que respirar grans quantitats de terra o pols pot tenir greus conseqüències per a la salut.

Precisament per això, a comunitats autònomes com Andalusia o Múrcia aquests dies els nens no han sortit al pati i les autoritats sanitàries van recomanar a la ciutadania quedar-se a casa.

Ara bé, com ha arribat aquesta pols fins aquí i per què plou fang a Espanya? Segons els meteoròlegs, l’origen d’aquestes popularment anomenades “pluges de sang”, resideix en una borrasca que prèviament va fuetejar el desert del Sàhara i que, posteriorment, es va començar a desplaçar cap al nord, portant pols, terra i partícules del desert.

La previsió és que aquesta borrasca, batejada com a borrasca Cèlia, comenci a dissipar-se en finalitzar la setmana i continuï desplaçant-se cap al nord passant per França, Alemanya i Holanda, provocant episodis similars de Calima.

Alguns científics han assegurat que existeix una correlació entre el canvi climàtic i aquest tipus de fenòmens meteorològics adversos. I és que, des que existeixen registres, no hi ha hagut episodis de calima de tal magnitud a Espanya i molt menys durant aquestes dates.

En aquest sentit, Adrián Escudero, catedràtic d’Ecologia de la Universitat Rei Joan Carles (URJC), defensa que depenent de la situació, la calima pot ser beneficiosa perquè ajuda a la fertilització sistemàtica d’alguns ecosistemes, com la conca de l’Amazones. No obstant això, en declaracions a El Mundo assegura que “és estrany i preocupant veure-la amb tanta força en països com Espanya”.

– Reducció de la superfície glacial i canvis en el clima

Segons Escudero, les dinàmiques atmosfèriques estan canviant a causa del canvi climàtic. Les conseqüències d’aquesta transformació són la pèrdua de força dels corrents i els desplaçaments de les cel·les anticiclòniques. En altres paraules, el lloc on es produeixen els processos de mobilització de la pols ha canviat. A més, ara els episodis esdevenen en períodes de temps diferents o inesperats.

La comunitat climàtica ja ha alertat que la calima pot provocar cicles de degradació climàtica en zones que no estan acostumades a aquesta mena de fenòmens com, per exemple, les muntanyes. Quan les glaceres es tenyeixen de pols i terra, augmenta el risc de desglaç.

I és que, en acumular-se en les zones de gel, aquesta terra fa que disminueixi la vegetació i, en conseqüència, amb la mateixa radiació del sol augmenta el desglaç. Per tant, es podria dir que la presència de calima a les muntanyes contribueix al canvi climàtic.

Insuficients proves científiques per a vincular la borrasca Cèlia amb el canvi climàtic

La borrasca Cèlia ha provocat pluges de terra intenses a pràcticament tota la península. La pols procedent del Sàhara ha fet saltar les alarmes i ha deixat imatges completament inèdites a Múrcia, València, Almeria i també a Madrid.

Encara que molts consideren que aquesta ha estat una de les pitjors calimes d’Espanya, des de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) asseguren que no hi ha suficients estudis per demostrar que és una conseqüència directa del canvi climàtic. “No s’acaba d’observar una tendència clara, encara que sí que és cert que en els últims cent anys la superfície font de la pols, el Sàhara, ha augmentat la seva extensió un 10%” van explicar al mitjà L’Espanyol.

Però al mateix temps, també ha qualificat aquest fenomen climàtic d'”extraordinari”, a causa de llur intensitat, extensió i durada. De fet, quan va tenir lloc el temporal Bernd que va fuetejar el centre d’Europa, els científics ja van advertir que podria haver-hi una causa antropogènica darrera d’aquesta mena de fenòmens.

Malgrat aquest debat científic, el que és cert és que, a causa del canvi climàtic, el clima està canviant. L’impacte d’aquest fenomen causat per l’home en els ecosistemes és indubtable: sequeres, onades de calor, desglaç dels pols, etc.

Però no hem de perdre l’esperança. Són moltes les comunitats i països que s’estan prenent seriosament els compromisos climàtics de l’ONU. Per exemple, si es desenvolupen els Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) presentats, aconseguirem frenar el canvi climàtic. Reduir emissions és la clau per a evitar que, en el futur, el clima continuï sent cada vegada més inestable.