Quines són les ciutats capdavanteres en sostenibilitat?

Degut a la pandèmia les grans ciutats estan patint l’èxode del seus habitants cap a poblacions més petites. El confinament en un pis, en barris amb poques zones verdes, la contaminació i la possibilitat de teletreballar, donen peu a què els que poden cerquin un habitatge en un lloc millor.

Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i, segons els estudis, cap al 2050 el percentatge s’acostarà al 70%. Si ens centrem en Espanya, la situació és encara més acusada, el 2019 ja vivia a les ciutats un 81% dels seus habitants.

Les ciutats, tot i ocupar només el 3% de la superfície de la terra, consumeixen un 70% de l’energia global i emeten el 75% de CO2.

A la Unió Europea s’han quantificat gairebé 400.000 les morts prematures anuals per culpa de les partícules PM2,5 provinents de les emissions del trànsit, la indústria, les domèstiques o les naturals (com la pols africana).

1. Reduir el consum de sòl, infraestructures i altres recursos aprofitant millor els habitatges.
2. Població conscienciada en reduir, reciclar i reutilitzar
3. Inversió en infraestructures que facilitin el trànsit per a vianants i bicicletes, amb un transport públic viable a fi d’eliminar la circulació de cotxes.
4. Transformar els residus en energia i optar per la cogeneració d’electricitat per tal que els ciutadans puguin produir la seva pròpia energia.
5. Si l’aire és més net, l’accés als serveis és fàcil i s’impulsa la producció local, la qualitat de vida dels ciutadans augmentarà.
6. Els dissenys urbans han de plantejar la ciutat com a ecosistemes autosuficients.

Per a l’ONU, si no transformem radicalment la manera de construir i administrar els espais urbans no podrem aconseguir el desenvolupament sostenible.

És per aquest motiu que els ODS serveixen de criteri per avaluar si una ciutat és sostenible.

L’ONU va constituir la Xarxa de Solucions per al desenvolupament Sostenible (SDSN) que ajuda a mesurar el grau de compliment dels ODS a les ciutats. S’han establert indicadors adaptats a cada país. A Espanya es tenen en compte tant el preu de l’aigua com l’accés a una feina digna, l’educació o l’agricultura ecològica entre altres, fins a un total de 85 indicadors.

La llista de les ciutats d’Europa i dels EEUU que ja mostren avenços significatius en el foment de la sostenibilitat, l’eficiència en la gestió dels recursos, la reducció d’emissions i, per tant, en la millora de la vida dels seus ciutadans va augmentant. Tanmateix, a la resta d’Amèrica, Àsia i Àfrica encara n’hi ha molt poques.

Algunes d’aquestes ciutats més sostenibles no europees – en les que ens centrarem més endavant quan parlem de la UE- són:

• Vancouver (Canadà) per la conscienciació dels seus ciutadans en el tema del medi ambient i l’equilibri amb el consum.
• San Francisco (Califòrnia), per la gestió de l’aigua i amb una taxa de reciclatge del 77%.
• Ciutat del Cap (Sudàfrica), pel retorn dels seus ciutadans a la natura i en conseqüència, la seva recuperació.
• Curitiba (Brasil), la primera ciutat americana en la gestió del transport públic sostenible. Recicla més del 70% dels residus i ha recuperat boscos i creat espais verds.

Curitiba

Per la seva part, l’any 2008 la Comissió Europea va instituir el premi anual a la “Capital Verda Europea” i la “Fulla Verda Europea” amb la finalitat de promoure les millors solucions i reconèixer els esforços de les ciutats europees per tal d’assolir la sostenibilitat i complir amb l’Agenda 2030, servint de model per a altres ciutats.

Participar en aquests premis també genera llocs de treball i atreu visitants que prefereixen destinacions més sanes.

El lema del premi és “Ciutats verdes: aptes per a la vida”, perquè les persones tenen dret a viure en zones urbanes sanes.

Les ciutats guanyadores del premi esdevenen ambaixadores de les ciutats verdes per tot el món i consciencien els seus ciutadans i ciutadanes que les seves decisions tenen un gran impacte en l’assoliment de la sostenibilitat. També reben un incentiu econòmic de 350.000 euros per tal de posar en marxa les seves iniciatives.

Els àmbits que s’avaluen són:

• Canvi climàtic: mitigació
• Canvi climàtic: adaptació
• Mobilitat urbana sostenible
• Ús sostenible de la terra
• Natura i biodiversitat
• Qualitat de l’aire
• Soroll
• Residus
• Aigua
• Creixement verd i eco-innovació
• Rendiment energètic
• Governança

Ciutats premiades per la seva sostenibilitat

En els darrers 10 anys s’han presentat al premi 86 ciutats de 26 països.

Lahti (Finlàndia), amb el seu lema “Solucions locals, impacte global”, va rebre el premi a la Capital Verda Europea del 2021. La seva fita és arribar el 2025 a la neutralitat de les emissions de carboni, sense adquirir crèdits de carboni. S’avança deu anys a l’objectiu de Finlàndia (2035) i vint-i-cinc anys al de la UE (2050).

Entre altres iniciatives, Lahti ha desenvolupat la primera aplicació mòbil de comerç d’emissions per a particulars, que recompensa els ciutadans si es desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic. Aquesta eina també serveix per a recollir dades que facilitin adaptar els serveis de transport.

També recuperen, com a mínim, el 97% dels residus domèstics, no utilitzen carbó des del 2019, i han construït una planta de bioenergia respectuosa amb el medi ambient.

En anys anteriors les ciutats premiades van ser:

2010 Estocolm, amb una visió holística combina el creixement amb el desenvolupament sostenible. Vol independitzar-se dels combustibles fòssils el 2050.

2013 Nantes, la seva ambiciosa política de transport ha comportat la reducció de la contaminació i de les emissions de CO2.

2014 Copenhage, la millor ciutat del món per als ciclistes, ha situat la associació públicoprivada en el centre de la eco innovació i de l’ocupació sostenible.

2015 Biristol, amb grans plans d’inversió en transport i energia, és innovadora en economia verda, amb una poderosa estratègia de comunicació, compromís i entusiasme  per tal de ser model per a les ciutats europees i de la resta del món.

2016 Ljubljana, ha transformat la ciutat eslovena centrant la mobilitat en les xarxes de vianants  i ciclistes i en el transport públic. I també destaca per la preservació, protecció i ampliació de les àrees verdes.

2017 Essen, ciutat alemanya antiga productora de carbó, està transformant-se en ciutat verda, model per a altres ciutats que han d’abandonar l’economia de la mineria del carbó. Una de les fites més importants és la renaturalització del riu Emscher que havia estat una claveguera de la zona industrial més gran d’Alemanya.

2018 Nimega (Països Baixos) aspira a involucrar els ciutadans, els empresaris, les ONG ambientals i els científics en la tasca de dur la ciutat a la plena sostenibilitat.

2019 Oslo, capital mundial dels vehicles elèctrics, ha reobert els seus canals, candidats al tancament, fent-los accessibles als ciutadans, gestionant eficientment les aigües pluvials i restaurant l’hàbitat. L’objectiu de l’economia circular ha aconseguit la innovació i la promoció de nous llocs de treball i l’ús circular dels recursos disponibles. El 2016 ja va presentar el “Pressupost Climàtic” que comptabilitza les emissions de carboni com si fossin finances.

2020 Lisboa que, entre altres mèrits, aspira a ser 100% neutre en emissions el 2050 i vol plantar en un any 100.000 arbres. Molt castigada per la crisi del 2008, ha demostrat que el creixement econòmic i la protecció mediambiental poden, i han d’anar, de la mà.

Els objectius d’aquest premi són:

• Reconèixer les ciutats que demostrin un bon historial ambiental i el seu compromís de generar creixement verd
• Encoratjar les ciutats a desenvolupar activament la consciència i la participació dels ciutadans en el medi ambient
• Identificar les ciutats capaces d’actuar com a ‘ambaixadores ecològiques’ i encoratjar altres ciutats a avançar cap a millors resultats en sostenibilitat

L’any 2021 va ser atorgat conjuntament a Gabrovo (Bulgaria) y a Lappeenranta (Finlandia).

L’any 2020 les ciutats mereixedores d’aquest premi van ser Limerick (Irlanda) y Mechelen (Bélgica).

Altres ciutats guanyadores en anteriors edicions van ser: Lovaina (Bélgica), Galway (Irlanda), Horst aan de Maas (Països Baixos), Cornellà de Llobregat i Mollet del Vallès (España). Torres Vedras (Portugal) i Växjö (Suecia).

També hem de fer esment d’iniciatives privades que ofereixen un estudi de les ciutats amb la finalitat que cada dia siguin més les ciutats sostenibles, intel·ligents, innovadores i amb igualtat entre els seus ciutadans.

És el cas d’ IESE Cities in Motion Strategies, una plataforma d’investigació creada en col·laboració entre l’IESE Business School Center for Globalization and Strategy y el Departament d’Estratègia de l’IESE.

Només amb un treball coordinat entre administració pública, empreses, ONG i ciutadans, podrem assolir ciutats i comunitats sostenibles i, per tant, un planeta amb un futur esperançador per a tots.