Quines són les ciutats més implicades en la lluita contra el canvi climàtic a Espanya?

Al llarg de l’última dècada, els organismes i les organitzacions polítiques internacionals s’han posat a la feina per aturar el canvi climàtic. En aquest sentit, s’han definit plans com el Fit for 55 de la UE o l’Agenda 2030 de l’ONU, per activar la transició ecològica, descarbonitzar la nostra societat a escala global i fer partícips a totes les nacions en aquesta lluita.

Per part seva, els països ja han activat els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) per reduir emissions i activar la seva transformació energètica. A més, també impulsen plans propis o específics per promoure l’Economia Circular o la Mobilitat i l’Alimentació Sostenible.

De fet, alguns països han establert plans de cooperació internacional per impulsar el canvi climàtic de manera conjunta. La majoria d’aliances estratègiques per la lluita climàtica impliquen la unió entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament.

És important recordar que aquests últims són els que menys han contribuït a l’escalfament global de la Terra i, a causa dels seus recursos i fons limitats, els que més dificultats tindran per establir mesures i plans d’adaptació al canvi climàtic. Precisament per això, la comunitat climàtica insisteix que els països que més emissions generen els ajudin a articular una transició justa, que no deixi a ningú enrere i, al mateix temps, no comprometi la seva economia.

Durant l’última COP27 es va aprovar l’acord de “pèrdues i danys”. Després de trenta anys de negociació, les nacions van donar llum verda a la creació d’un Fons per ajudar els països en vies de desenvolupament a ser ZEO – zero emissions-, i facilitar-los eines i capital per activar la seva transició ecològica.

Quins són els principals acords entre països a escala global?

A l’actualitat, existeixen un gran nombre d’acords, coalicions i unions entre països per garantir la reducció d’emissions en determinades regions geogràfiques o entre diverses potències econòmiques. També existeixen altres acords que tenen lloc entre països que ja estan patint les conseqüències del canvi climàtic, per ajudar-se mútuament i establir mesures d’adaptació i evitar futurs danys.

A Espanya, per exemple, des de fa vint-i-cinc anys s’impulsa el programa ARAUCLIMA, una iniciativa de la Cooperació Espanyola per lluitar contra el canvi climàtic i impulsar un desenvolupament sostenible a Amèrica Llatina i el Carib.

Aquest programa fa costat als països d’aquesta regió en les seves accions per mitigar els efectes del canvi climàtic i els ajuda a establir mesures per adaptar-se als canvis en l’entorn.

Pla MOVES III: Impulsant la mobilitat sostenible a Europa

Un altre exemple de pla regional destinat a aconseguir una acció conjunta molt més potent i significativa contra el canvi climàtic és el Pla MOVES III. Es tracta d’un sistema d’ajudes emmarcat en el Programa d’incentius lligats a la mobilitat elèctrica (MOVES III) inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea.

Un gran nombre de països de la Unió Europea s’han acollit a aquest programa d’ajudes que té l’objectiu d’incentivar l’adquisició d’un vehicle elèctric o híbrid endollable.

Per què és important combatre el canvi climàtic a escala local?

Els esforços globals per combatre el canvi climàtic a gran escala ja estan definits i no deixen de multiplicar-se. Ara bé, què hi ha de l’acció climàtica a escala local? Què estan fent els governs municipals i les petites comunitats per a detenir la crisi climàtica?

Com a societat és crucial definir uns objectius de descarbonització comuns i una acció climàtica conjunta. No obstant això, en la lluita contra el canvi climàtic, també és fonamental passar de l’escala macro a la micro.

En unes declaracions a El País, Juan Carlos de l’Olmo, secretari general de WWF a Espanya, va assegurar que “el debat sobre la reordenació de la mobilitat en les urbs, les limitacions als vehicles de combustió i l’impuls d’altres maneres de desplaçar-se, com el transport públic o la bicicleta, han d’ocupar un lloc destacat en les campanyes polítiques”.

I és que les ciutats s’han convertit en el lloc ideal en el qual començar a aplicar i fer efectives les polítiques climàtiques que ens ajudaran a combatre el canvi climàtic. Perquè en la lluita contra l’emergència climàtica i en la transició ecològica és clau passar del “micro al macro”. Només d’aquesta manera serà possible aconseguir una societat ZEO i complir amb els objectius de descarbonització recollits en l’Acord de París (2015).

I és que, tot i que ocupen tan sols un 3% de la superfície terrestre, les ciutats consumeixen el 85% dels recursos naturals, utilitzen entre 60 i 80% de l’energia consumida en el planeta, emeten a l’atmosfera un 75% dels gasos GEH i produeixen més d’un 50% de les escombraries globals.

Sota aquest pretext, des de la Plataforma ZEO hem analitzat què estan fent les ciutats espanyoles per aconseguir ser ZEO i quines són aquelles que més destaquen pel seu compromís sostenible.

Com funciona la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima?

L’1 de juny del 2005 es va fundar la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, formada pels governs locals que estan integrant en les seves polítiques la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquesta Xarxa va sorgir de la necessitat detectada entre els ajuntaments d’Espanya, de coordinar-se en la lluita contra el canvi climàtic.

Per poder formar part d’aquesta xarxa, els governs locals han de complir una sèrie de requisits formals i uns requisits sectorials, que varien en funció del grau de compromís que els municipis vulguin assumir amb la seva incorporació a la Xarxa.

El municipi ha de determinar un conjunt d’actuacions mínimes per a la seva adhesió, que hauran d’incorporar-se a un Pla d’Actuació aprovat pel municipi. Aquest document ha d’incloure mesures en els àmbits d’energia, transports, edificació i planejament urbà, amb la finalitat d’establir les bases institucionals per a la progressiva reducció de l’emissió de gasos GEH a la ciutat.

A més dels requisits específics d’actuació, les ciutats que vulguin formar part de la Xarxa hauran d’assumir els compromisos adoptats a l’Acord de París, aprovat durant la COP21, que estableix el marc global de lluita contra el canvi climàtic i promou una transició cap a una economia ZEO i resilient.

En l’actualitat, hi ha 364 entitats locals a Espanya adscrites a la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima. Si sumem el total d’habitants d’aquestes ciutats, són 32 milions de persones, és a dir, en els governs locals que pertanyen a aquesta Xarxa resideix més del 60% de la població espanyola.

Quines són les ciutats espanyoles més implicades en la lluita contra el canvi climàtic?

A Espanya existeixen un gran nombre de ciutats que han demostrat un fort compromís en la lluita contra el canvi climàtic i han implementat mesures i polítiques per abordar de manera dràstica aquest desafiament.

No obstant això, és important valorar primer què estan fent les grans ciutats del territori en aquesta àrea. Aquestes són el motor econòmic del país i, al mateix temps, les que més contribueixen al canvi climàtic.

Aquesta mesura li va permetre conèixer la situació actual de la demanda energètica i impulsar els processos de rehabilitació energètica.

En paral·lel, va establir un Pla d’Ajudes per a la conservació, la millora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat en edificis d’habitatges. Una estratègia que tenia l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i l’accessibilitat en edificis, i activar altres mesures de conservació en edificis d’habitatges amb una antiguitat major a cinquanta anys.

De fet, en els últims anys ha impulsat una sèrie d’obres de millora d’eficiència energètica que han permès aconseguir una reducció de la demanda energètica anual global de l’immoble en un 25%.

Quines ciutats o pobles espanyols destaquen en el seu compromís amb la lluita climàtica?

A més de les ciutats grans, existeixen algunes ciutats espanyoles menys conegudes o amb un menor nombre d’habitants, que també estan impulsant plans pioners per combatre el canvi climàtic.

Pamplona

A la comunitat autònoma de Navarra, Pamplona ha desenvolupat un pla ambiciós per reduir les emissions GEH i promoure la sostenibilitat de manera transversal entre els seus habitants.

De fet, el 2021 aquesta ciutat es va convertir en la primera d’Europa a implementar una tecnologia innovadora que optimitza el procés de depuració, valorant residus biològics i millorant la circularitat en la gestió de l’aigua.

Pamplona ha estat la primera ciutat europea de més de 10.000 habitants en transformar la seva Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) en una biofactoría.

Aquesta tecnologia innovadora en el tractament biològic a escala completa de les aigües residuals li ha permès convertir-se en una de les ciutats més compromeses amb l’economia circular i el residu zero, una de les àrees que també generen emissions i contribueixen al canvi climàtic.

Palencia

Aquesta ciutat pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, ha posat en marxa diferents iniciatives per ser ZEO -zero emissions-, i mantenir-se en línia amb els objectius de la Unió Europea i l’ONU.

El 2015 Palència va renovar el seu compromís amb l’acció climàtica convertint-se en una ‘smart city’ o ciutat intel·ligent consolidada com a tal i en continu creixement, gràcies a una sèrie de projectes específics.

De fet, va impulsar la creació d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics, va activar Clean Fleets, un paquet de mesures municipals per a fomentar la mobilitat elèctrica, va incorporar vehicles sostenibles a la flota municipal, i va impulsar la implantació d’un sistema de car sharing amb vehicles híbrids i elèctrics a l’estació de tren.

Respecte a l’eficiència energètica, va instal·lar un nou sistema d’enllumenat públic que ha permès a la ciutat estalviar 2 milions d’euros i 871 tones de CO₂. A més, també ha activat una sèrie de mesures per aconseguir la gestió intel·ligent de residus i ha impulsat un sistema de reg municipal intel·ligent per reduir la seva petjada hídrica.

Soria

També a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, Sòria s’ha convertit en una ciutat de referència en l’àmbit de la sostenibilitat i el compromís climàtic.

El 2015, coincidint amb l’aprovació de l’Acord de París, el Consistori d’aquesta ciutat va donar llum verda a una declaració institucional de suport a la campanya Solucions al Canvi climàtic, impulsada per l’Associació Medi Ambient i Canvi Climàtic (MESTRESSA).

Anys després, el 2021 Soria es va convertir en la primera província espanyola a dissenyar una estratègia per adaptar els seus boscos al canvi climàtic.

El Centre de Serveis i Promoció Forestal i de la seva Indústria de Castella i Lleó (Cesefor) va analitzar el clima dels últims cinquanta anys a la província de Sòria, tant les precipitacions com les temperatures, amb l’objectiu de predir com podria afectar el canvi climàtic als boscos i terres de cultiu. L’estudi va oferir una sèrie de mesures per aconseguir un territori “resilient i resistent” a les conseqüències del canvi climàtic.

Tudela

La ciutat de Tudela es va adherir al “Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia” de manera voluntària el 2 d’abril del 2019. Amb l’adhesió a aquest pacte, va assumir el compromís de reduir les emissions de CO₂ en un 40% abans de l’any 2030, millorar l’eficiència energètica i desenvolupar mesures per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.

Des de llavors, aquesta urbs, situada en la comunitat autònoma de Navarra, ha estat calculant petjada de carboni per poder definir el seu propi “Pla d’acció pel clima i l’energia sostenible” (PAUS).

Prèviament, la ciutat ja s’havia sumat al corrent de l’habitatge sostenible amb el Pla “Tudela Renove”. Una iniciativa que va ser considerada per la UE com un cas d’èxit per al procés de renovació del parc d’habitatges.

“Tudela Renove” va mostrar la voluntat de la ciutat d’apostar per la rehabilitació de l’habitatge i, per tant, l’estalvi energètic, la lluita contra la pobresa energètica i l’impacte del clima a la ciutat construïda.

Lugo

Aquesta ciutat gallega ha estat una de les més implicades a l’hora de reduir la seva petjada de carboni i mantenir-se en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Des del 2007, Lugo forma part de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel clima. Això és el que la va portar a establir plans d’acció per reduir emissions i impulsar la mobilitat sostenible, i a impulsar el programa avançat LIFE Lugo + Biodinàmic. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal impulsar la planificació i el desenvolupament d’un barri multiecològic com a model de resiliència urbana.

Aquest espai urbà integra diferents àrees de la bio economia: la construcció sostenible, la recuperació de la biodiversitat, l’agricultura urbana i l’ús sostenible de recursos locals. Aquest barri multi ecològic vol ser una prova pilot i un exemple a seguir per altres comunitats autònomes i ciutats de grandària mitjana.

Tarragona

Aquesta ciutat capital de província ha estat reconeguda en diverses ocasions com a capital catalana de la lluita contra el canvi climàtic.

I és que aquesta ciutat, d’uns 132.000 habitants, va acollir el 2018 la primera trobada de Dret Ambiental de Catalunya, un congrés que va reunir més de 100 experts i que va ser organitzat pel Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

A més de formar part de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, l’any passat va activar la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), en clau sostenible i ZEO – zero emissions-.

Dos anys abans, Tarragona va presentar el seu Pla de Sostenibilitat Agenda 2020/30 del Port de Tarragona, per tal d’aconseguir els objectius marcats per al 2030 de sostenibilitat econòmica, mediambiental i social d’aquestes instal·lacions.

Aquestes són només algunes de les ciutats menys conegudes a Espanya que estan impulsant plans pioners per combatre el canvi climàtic. Encara que no siguin tan reconegudes a escala internacional, demostren un compromís destacat en la promoció de la sostenibilitat i la reducció de les emissions GEH.

Perquè, encara que les ciutats només siguin una petita gota en l’oceà del món, si totes es posen d’acord, també contribuiran de manera decisiva a la lluita contra el canvi climàtic i els objectius de l’Acord de París: mantenir per sota de 2 °C la temperatura mitjana de la Terra.