A causa de la incertesa generada pels resultats de les últimes eleccions del 23 de juliol del 2023, des de la Plataforma ZEO ens preguntem quin camí prendran les polítiques verdes aconseguides els últims anys i el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC) espanyol.
Els últims comicis, convocats d’urgència pel president en funcions del Govern Pedro Sánchez, havien de determinar qui dirigirà Espanya els pròxims quatre anys. No obstant això, després de la jornada de votacions la situació sembla ser encara més inestable.
Amb un 70,4% de participació registrat, el Partit Popular (PP) va guanyar les eleccions del 2023 amb 136 escons i 8.091.840 vots, és a dir un 35,7%. En segona posició, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va aconseguir el 27,4% dels vots, és a dir, 122 escons, i en tercera i quarta posició, VOX (12,6%) i SUMAR (12,4%) van obtenir 33 i 31 escons.
A Espanya, el Congrés dels Diputats es compon de 350 diputats. D’aquesta manera, si un partit vol governar amb majoria absoluta, necessita obtenir almenys 176 escons. En aquest sentit, el PP ha guanyat al PSOE, però no assoleix la majoria amb els 33 escons de Vox per governar.
Pedro Sánchez necessitaria el suport de Junts i ERC per poder governar
En un altre escenari, tot apunta que PSOE pactaria amb SUMAR i la resta de coalicions d’esquerra, i tractaria d’obtenir el suport de Junts per Catalunya (Junts) i Esquerra Republicana Catalunya (ERC). Fet que serà realment difícil si no rebaixen el seu programa de màxims com, per exemple, la realització d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.
I és que, durant el seu primer acte institucional després de les eleccions generals, Pedro Sánchez va assegurar que, per a aconseguir un pacte, tots dos partits han de demostrar “que l’estabilitat del Govern espanyol està entre els seus objectius estratègics”.
Tenint en compte aquests resultats, per poder fer Govern seran obligatoris els pactes electorals entre partits.
Els últims esdeveniments ens porten a retardar l’activació d’un nou Govern i, per tant, deixar en stand by tots els plans, polítiques i projectes de Llei pendents d’aprovació, inclosos aquells vinculats a la mitigació del canvi climàtic.
No obstant això, també ens deixa temps per la reflexió i analitzar com podria ser el futur de l’acció climàtica de cara a complir amb els objectius de descarbonització globals: assolir la neutralitat climàtica per al 2050.
Ara bé, com podem dur a terme aquesta difícil i necessària tasca? Analitzant quines són les polítiques verdes i els compromisos sostenibles adoptats pels partits més votats en les eleccions.
Quines mesures per combatre el canvi climàtic van incloure els partits en els seus programes electorals?
Durant la campanya electoral, el grup ecologista Greenpeace va deixar clar qui eren els partits polítics més ZEO a través d’una enginyosa campanya de comunicació.
En plena onada de calor, Greenpeace va decidir implicar-se en la campanya electoral assenyalant la urgència d’actuar davant l’emergència climàtica i fent una pregunta una miqueta incòmoda als principals líders polítics: El canvi climàtic us la sua?
A partir de les propostes presentades pels candidats i la candidata durant la campanya electoral, van establir un barem del compromís de cada polític contra la crisi climàtica.
I com van mostrar aquestes dades? A través d’una gran pancarta situada a la Puerta d’Alcalá, en la qual es veien els rostres dels diferents polítics afectats pel creixent increment de la temperatura provocat per l’escalfament global de la terra.
Segons el nivell de compromís de cada polític, la seva expressió -modificada digitalment mitjançant un programa d’intel·ligència artificial-, era més tranquil·la, indiferent o preocupada. Per exemple, Santiago Abascal (VOX), el partit del qual destaca per haver assegurat en diverses ocasions que el canvi climàtic no és real o bé que no és urgent posar-li fi, apareix completament somrient.
Yolanda Díez és la candidata “més preocupada” pel canvi climàtic
Per part seva, Pedro Sánchez apareix a la pancarta amb cara d’indiferència, ja que “ha tingut quatre anys per a activar polítiques verdes i destaca per la seva inacció política”, recullen les comunicacions publicades a través de les xarxes socials. Mentre que es mostra a Yolanda Díaz, del partit SUMAR, amb una gran cara de preocupació. Moltes consideren a aquesta candidata com l’única esperança per abordar seriosament el problema i les conseqüències que està provocant el canvi climàtic.
Encara que les propostes dels candidats tenen diferents nivells de concreció i compromís, Greenpeace alerta que la lluita contra el canvi climàtic hauria de ser un assumpte central en les propostes de tots els partits, per la seva enorme rellevància per la societat i les pròximes generacions.
La campanya de Greenpeace ens pot ajudar a fer-nos una idea prèvia sobre quin és el compromís ZEO dels partits més votats. No obstant això, en qualsevol tema polític, el millor és forjar-se una opinió pròpia i personal, que no estigui esbiaixada per la línia editorial de cap mitjà.
En aquest sentit, la millor manera de veure detalladament quina és la seva postura enfront del canvi climàtic i quin protagonisme li donaran a la crisi en la presa de decisions és analitzant els seus programes electorals.
Quines són les polítiques sostenibles del PP?
“Créixer de manera sostenible” és un dels quatre eslògans del Partit Popular que han estat presents al llarg de tot el programa electoral del PP i dels mítings del candidat presidencial Alberto Núñez Feijoó.
Segons la formació política, “Espanya ha recuperat la senda del creixement, l’estabilitat i la confiança en el passat. Avui hem d’afrontar amb el mateix afany reformista el repte que suposa el canvi climàtic i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.”
Al llarg de tot el programa, el Partit Popular assegura que vol treballar per aconseguir un model agroalimentari més sostenible. En aquest sentit, algunes de les seves principals propostes són:
– Racionalitzar els objectius i flexibilitzar el calendari d’aplicació del Pacte Verd Europeu i de l’estratègia europea “De la granja a la taula”, impulsant per mesures que siguin realitzables i sense marcar objectius inassolibles.
– Impulsar l’adaptació del sector agroalimentari a l’economia circular, especialment en l’àmbit de la reducció del desaprofitament alimentari.
– Impulsar el desenvolupament de l’agricultura del carboni, remarcant la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic, facilitant els projectes d’absorció de diòxid de carboni i mecanismes de compensació de petjada de carboni.
-Establir polítiques ambientals des de la triple perspectiva de la sostenibilitat (ambiental, econòmica i social), per realitzar una adequada gestió dels nostres recursos hídrics.
Aquestes són algunes de les polítiques verdes impulsades pel PP. Trobaràs més d’elles en el programa complet.
Quines són les polítiques verdes del PSOE?
El PSOE comença el seu programa electoral assegurant que mantindrà el compromís amb la transició ecològica adoptat l’anterior mandat. Una de les seves línies d’acció és combatre la contaminació i el canvi climàtic i preservar la biodiversitat, generant ocupació de qualitat i impulsant activitats innovadores d’alt valor afegit i convertint-les en un senyal d’identitat d’Espanya.
Per aquest partit, el canvi climàtic suposa un repte ètic que cal assumir sempre garantint la igualtat a escala global i internacional. “La sostenibilitat ambiental és un requisit imprescindible per avançar en un progrés més just, segur i durador, d’acord amb el nostre compromís amb l’Agenda 2030” es pot llegir en el capítol del pròleg.
Al llarg de tot el programa, el PSOE recorda que van ser ells els que van activar la transició ecològica i assegura que la lluita contra el canvi climàtic continuarà estant present en qualsevol procés de presa de decisions. En aquest sentit, algunes de les seves principals propostes són:
– Crear un nou programa de recerca i innovació al voltant del canvi climàtic, la sequera i altres fenòmens meteorològics extrems.
– Potenciar el Sistema Nacional de Protecció Civil per millorar la capacitat de resposta enfront d’emergències i catàstrofes.
– Continuar treballant per accelerar la transició energètica justa, per ser més sostenibles i per reduir la nostra dependència energètica de l’exterior, incentivant la inversió en energies renovables.
– Impulsar l’atracció d’inversions estrangeres productives i projectes estratègics, especialment en l’àmbit verd i digital.
– Continuar impulsant l’Estratègia de Turisme Sostenible 2030 per promoure un turisme respectuós amb el medi ambient i sostenible.
– Fomentar accions positives d’afavoriment de la sostenibilitat en el comerç i de reducció, reutilització i reciclatge de materials.
– Fer costat als sectors intensius en energia, perquè puguin reduir el cost de l’electricitat i el gas, posant en marxa les convocatòries del PERTE de descarbonització industrial que permetran acompanyar a les empreses en la seva transició cap a models i processos més respectuosos amb el medi ambient.
Aquestes són algunes de les polítiques verdes impulsades pel PSOE. Trobaràs més d’elles en el programa complet.
Quin és el compromís sostenible de SUMAR?
Sota el lema “una democràcia econòmica i ecosocial al servei de les persones”, aquest partit és considerat com un dels més verds de l’esfera política. No obstant això, què hi ha del seu programa?
El tercer punt de l’índex del document està dedicat a la Transició Ecològica Justa (TEJ): “un procés de reorganització de la vida en comú que té per finalitat garantir una vida digna a totes les persones, en un planeta amb límits ja superats, que compartim i que estem obligats a cuidar per a les pròximes generacions”. En aquest sentit, frenar la crisi climàtica, actuant amb urgència i responsabilitat, és una de les prioritats d’aquest partit.
A continuació, detallem algunes de les principals propostes d’aquest capítol:
– Una transició a l’abast de totes les persones. La lluita contra la pobresa energètica en totes les seves dimensions és una prioritat per Sumar. S’establiran els mecanismes necessaris perquè totes les persones puguin beneficiar-se de l’accés a una energia neta i barata.
– Una fiscalitat justa per a la transició. La fiscalitat és un element clau per corregir la injustícia climàtica, en la qual els més pobres i vulnerables (alhora menys responsables de la crisi climàtica) han de fer-se càrrec de bona part de les despeses i dels esforços associats a la transició energètica i ecològica. Per això proposen un gravamen als beneficis extraordinaris de la indústria fòssil i als béns i serveis de luxe que generen un gran volum d’emissions i nul rendiment social. També una taxa al plàstic i un impost general a les grans empreses contaminants.
– Més participació i coneixement ciutadà en la transició i definició d’una Estratègia de desenvolupament de competències ciutadanes per a la TEJ.
– Incrementar l’ambició de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Modificar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per augmentar la seva ambició marcant-se aquests objectius:
o 55% de reducció d’emissions pel 2030.
o 50% d’electrificació de la demanda total d’energia pel 2030.
o 55% de millora de l’eficiència en l’ús final de l’energia.
o 90% d’energia renovable en la generació d’electricitat pel 2030.
o Emissions netes nul·les pel 2040.
Aquestes són algunes de les polítiques verdes impulsades pel partit SUMAR. Trobaràs més d’elles en el programa complet.
Quina és la postura de VOX respecte al canvi climàtic?
L’anàlisi del programa electoral de VOX no deixa lloc a dubtes: les propostes del partit de cara a les eleccions del 23J se centren a derogar qualsevol avanç reeixit en els últims anys a Espanya i Europa.
Al llarg del document de 178 pàgines, no existeix cap referència a l’activació de mesures i accions per mitigar l’escalfament global, ni als responsables del mateix. Tampoc es proposa cap mesura d’adaptació per la població enfront del canvi climàtic i les seves conseqüències (onades de calor, fenòmens climàtics extrems, etc).
El programa de VOX, titulat com “Un programa pel que de veritat importa”, manca de referències quant a l’edificació de parcs o la preservació d’espais naturals. Tampoc estableix cap mesura per lluitar contra la contaminació de l’aire, un problema que causa milers de morts a l’any.
En paral·lel, VOX promet revertir la prohibició de la venda de cotxes de gasolina i dièsel a partir de 2035 i es manté ferm a mantenir les centrals de carbó i gas i construir més centrals nuclears. També promet derogar la Llei de canvi climàtic que “impedeix que explorem els nostres recursos, carregant sobre les espatlles dels espanyols el pes de la transició ecològica en forma d'”impostos verds” i criminalitza als nostres treballadors i agricultors”.
A més, proposa que Espanya abandoni el major acord climàtic a escala mundial, l’Acord de París 2015, i “tots els acords lesius per la sobirania energètica d’Espanya i en detriment de l’interès nacional”.
Aquestes són algunes de les propostes impulsades pel partit VOX. Trobaràs més d’elles en el programa complet.
La revisió dels programes electorals ens confirma que almenys el 75% dels partits més votats tenen en compte el canvi climàtic a la seva agenda política. De fet, tant el PP com el PSOE i SUMAR l’inclouen com a eix estratègic de la seva campanya de comunicació política.
No obstant això, encara que existeixen un gran nombre de mesures específiques per aconseguir la transició ecològica en els documents, en general no s’observen compromisos contundents per posar fi als combustibles fòssils, els cotxes dièsel o eliminar l’ús de plàstic. La política ha de ser més ambiciosa i anar un pas més enllà per aconseguir una societat ZEO.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.