Quins gasos d’efecte d’hivernacle provoquen l’escalfament global?

Per fer front a l’emergència climàtica, és necessària la implicació de tots els governs, les empreses i institucions privades i la ciutadania del carrer. Perquè tal com recull el pla Fit for 55 de la Unió Europea i l’Acord de París 2015, per evitar que la Terra arribi a una situació de no retorn necessitem reduir un 55% les emissions per al 2030 i ser ZEO – zero emissions- el 2050.

Ara bé, l’única via per a poder complir amb aquests objectius és reduir les emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) que provoquen el canvi climàtic. I és que, tal com afirma el 99% de la comunitat científica, el principal causant de l’escalfament global, és a dir, de l’increment de la temperatura del Planeta, són precisament aquests gasos.

Abans de conèixer quins són aquests gasos i quin d’ells són els que més contribueixen al canvi climàtic, hem de tenir en compte que l’efecte d’hivernacle és, en realitat, un fenomen natural que ajuda a mantenir el nivell mitjà de temperatura a la superfície del planeta.

Es tracta d’un mecanisme essencial per garantir la vida a la Terra. De fet, si aquest fenomen no tingués lloc, la temperatura mitjana del Planeta seria de 18 °C sota zero en lloc de la mitjana actual que és de 15 °C.

L'”efecte d’hivernacle” és l’efecte pel qual la calor del sol que arriba a la terra no és rebotat de nou a l’espai íntegrament, sinó que un petit percentatge roman a l’atmosfera donant lloc a una temperatura ideal per la vida del planeta terra.

I és que la superfície de la Terra absorbeix naturalment el 70% de la radiació solar, mentre que la resta de la radiació, la llum, es reflecteix i torna a l’espai mitjançant el mecanisme conegut com a reverberació. La radiació solar absorbida es transforma en radiació infraroja i torna a l’atmosfera.

Posteriorment, part d’aquesta radiació infraroja es reflecteix de tornada a l’espai, mentre que, l’altra part, és retinguda a l’atmosfera pels Gasos d’Efecte d’hivernacle, elevant la temperatura global del planeta. Denominem a aquest fenomen l’efecte d’hivernacle.

És important entendre que l’efecte d’hivernacle és fonamental per al clima de la Terra. El problema és que la concentració d’una major quantitat de Gasos d’Efecte d’hivernacle a l’atmosfera també ha provocat que es retingui una major quantitat de llum solar infraroja. Aquest fet ha propiciat un increment generalitzat de la temperatura mitjana del Planeta, donant peu a l’escalfament global de la Terra.

Una vegada coneixem com funciona l’efecte d’hivernacle i com l’alteració dels nivells dels gasos GEH, produïts per l’activitat humana poden trastocar completament el clima, provocant el canvi climàtic de la Terra, és crucial conèixer quins són aquests Gasos i quin és el que més contribueix a aquest fenomen.

El diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós són els principals Gasos d’Efecte Hivernacle

Els principals Gasos d’Efecte Hivernacle són el diòxid de carboni (CO₂), el metà i l’òxid nitrós. També es consideren gasos GEH, encara que amb un menor nivell de potencial d’escalfament global, el vapor d’aigua (H₂O) i l’Ozó (O3).

En aquest sentit, hem de tenir en compte que el CO₂ roman en l’atmosfera fins a mil anys, mentre que el metà el fa durant una dècada i l’òxid nitrós durant aproximadament cent vint anys. Si fem el càlcul tenint en compte un període no superior als vint anys, veurem que el metà té un potencial d’escalfament 80 vegades major que el CO₂, mentre que l’òxid nitrós és fins a 280 vegades més potent.

És a dir, si mirem els números absoluts, veuríem que el potencial de l’òxid de nitrós, gas generat per activitats incloses en els sectors com l’agricultura, el transport i la indústria, és molt major que el del diòxid de carboni.

No obstant això, el CO₂ és el gas que més contribueix al canvi climàtic a llarg termini, pel fet que el volum d’emissions de diòxid de carboni és major que el del metà i l’òxid nitrós i al fet que és el que es manté major temps en l’atmosfera. Precisament per aquest motiu, la majoria d’observatoris i organismes oficials utilitzen la unitat de mesura de “CO2 equivalent” per realitzar els seus càlculs i còmputs globals sobre emissions i canvi climàtic. De fet, a la majoria d’informes i documents oficials de les Nacions Unides es presenten les noves xifres i dades en aquesta unitat de mesura.

De totes maneres, és important analitzar al detall i conèixer quines són les activitats que causen l’emissió d’aquests tres principals Gasos d’Efecte d’hivernacle:

– Metà: producció d’arròs i fermentació entèrica del bestiar lleter i no lleter, és a dir, els gasos produïts per les flatulències del bestiar.

A més, també genera metà la producció de fem, les emissions generades pel bestiar no lleter, extracció de petroli i gas, les emissions generades pel sector industrial, aigües residuals, residus sanitaris, etc.

– Diòxid de carboni: existeixen un gran nombre d’activitats que generen diòxid de carboni. No obstant això, la font més gran d’emissions de CO2 procedeix de la combustió del carbó, petroli i gas de les centrals elèctriques, els automòbils i les instal·lacions industrials.

– Òxid nitrós: Processos duts a terme en agricultura intensiva, la crema de biomassa i combustibles fòssils, l’ús de fertilitzants nitrogenats i la desforestació.

L’atmosfera terrestre cada vegada té una concentració més alta de Gasos d’Efecte Hivernacle. Les activitats humanes, com la cria de bestiar o l’ús de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, generen grans quantitats de gasos GEH. Per tant, condueixen a l’aparició d’un efecte d’hivernacle addicional que augmenta la temperatura mitjana del planeta.

Quina és la situació de les emissions GEH a Espanya?

Aquest 2022 les emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) a Espanya van augmentar un 5,7% respecte al 2021. Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, el motiu d’aquest increment en la petjada de carboni del país es deu al fet que, després de la pandèmia i la tornada a la nova normalitat, el transport per carretera es va reactivar i la majoria de centres de producció van tornar a estar 100% operatius.

D’altra banda, a causa de la sequera, la producció d’energia hidràulica va disminuir un 40%, provocant de nou, un increment de l’ús de combustibles fòssils per generar energia. A més, segons les dades del mateix Observatori, el conflicte en la Guerra d’Ucraïna també ha influït a truncar la ratxa de “reducció d’emissions” que Espanya havia aconseguit des del 2017.

I és que, en els últims anys, Espanya havia aconseguit reduir les emissions de CO2 passant de 338.844 milers de tones de CO2 equivalent el 2017, a 274.742 el 2020. Si observem les dades amb una certa perspectiva veurem que en realitat s’ha avançat molt en el camí cap als objectius ZEO proposats per l’ONU.

Si comparem els de l’últim any, amb els de la dècada dels 2000, veurem que, respecte a les del 2005, hem reduït les emissions un 31%. Segons el mateix Observatori de la Sostenibilitat, això es deu al fet que, progressivament, hem aconseguit substituir el gas natural per fonts d’energia renovable com l’eòlica, la fotovoltaica i la termosolar. Això ha provocat una reducció de la petjada de carboni a llarg termini.

Els Gasos d’Efecte d’Hivernacle són la principal causa del canvi climàtic. Si volem aconseguir mantenir per sota d’1, 5 °C l’escalfament global de la Terra, hem d’activar nous plans, estratègies i mesures per reduir l’emissió d’aquests gasos i evitar danys irreversibles per als ecosistemes i les persones que habiten el planeta.

Perquè tal com diu Greta Thunberg, principal precursora el moviment Fridays For Future, “hem d’actuar immediatament, perquè no hi ha un Planeta B”.