Quins són els indicadors de seguiment dels Plans d’Acció Climàtica Local?

Per combatre el canvi climàtic a escala global, hem d’activar també l’acció climàtica a escala local. La implicació de les ciutats és indispensable per poder fer front a aquest repte que posa en risc la biodiversitat i la supervivència del nostre planeta.

Precisament per això, al llarg dels últims anys han sorgit diferents mecanismes o eines per impulsar l’acció climàtica a escala local.

En aquest sentit, els Plans d’Acció Climàtica Local estableixen el full de ruta que han de seguir els municipis per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i ser ZEO -zero emissions-.

Moltes ciutats europees segueixen la metodologia PAUS (Plans d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible), establerta pel Pacte Global d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, per desenvolupar aquest document.

Actualment, el Pacte Global dels Alcaldes pel Clima i l’Energia s’ha convertit en la major coalició global d’alcaldes i autoritats locals. Es tracta d’una aliança que avui dia compta amb més de 10.000 ajuntaments adscrits i és present en més de 135 països al voltant del món.

Tots els ajuntaments es van adscriure a la coalició de manera voluntària i estan compromesos amb limitar l’impacte generat per les seves ciutats en el medi ambient, reduir la seva petjada de carboni i facilitar l’accés a l’energia sostenible i assequible per a tots.

En què consisteix la metodologia PACES?

La metodologia PACES permet desenvolupar els plans d’acció local de manera completa, abordant tres nivells bàsics: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació als efectes adversos de l’escalfament global i l’accés universal a l’energia segura, neta i assequible.

L’ús de la metodologia PACES ha de garantir un compliment més estricte dels objectius climàtics i energètics de la UE com, per exemple, el pla Fit for 55, major facilitat d’accés als fluxos de finançament i, sobretot, un seguiment més rigorós dels avanços aconseguits.

Perquè precisament en aquest últim punt, és en el qual la comunitat climàtica i les entitats ecologistes han reclamat una major cura. I és que, de què serveix establir objectius, si després no tenim cap mena de mecanisme per comprovar si s’estan complint?

Segons l’enquesta “Planificació de l’Acció Climàtica Local a Espanya” d’Unify i SEO Bird Life, el 86% de les ciutats espanyoles que disposen d’un PACL, han comptat amb suport parcial o total d’experts externs per l’elaboració d’aquests.

No obstant això, la presència d’aquests experts o de suport específic, tant pel que fa a personal humà com de capital econòmic, acostuma a veure’s minvada a l’hora activar el procés d’execució del Pla o realitzar el seu posterior seguiment.

Precisament per això, entre els elements necessaris per millorar la implementació de les mesures recollides en el document, els municipis asseguren que és imprescindible comptar amb experts tant per l’acompanyament, com per al posterior monitoratge del PACL. Segons l’enquesta, “moltes vegades el principal problema dels plans és no tenir recursos suficients per fer un correcte seguiment de l’execució”.

La manca d’accés a dades i estadístiques de confiança perjudica el seguiment del PACL

Les entitats locals creuen que existeixen importants mancances a l’hora de poder accedir a dades apropiades o estadístiques de confiança per aconseguir un seguiment fidedigne del PACL.

Tampoc és fàcil per elles disposar d’inventaris previs i eines amb criteris unificats que els permetin predir futurs escenaris en funció de la inversió. En la majoria d’ocasions, el procés de seguiment no té en compte els problemes d’escala i de marginalització de la mostra, és a dir, exclou o no representa uns certs grups o fenòmens amb relació a les dades recopilades.

Hem de tenir en compte que cada municipi és únic i requereix mesures de seguiment específiques. Per molt que es trobin delimitades en la mateixa bio regió o aparentment tinguin el mateix clima, no existeixen dues ciutats iguals.

Per part seva, els municipis insulars adscrits al Pacte reclamen la necessitat de comptar amb un suport digital on treballar amb indicadors propis i poder analitzar les dades de municipis similars. Això els permetria poder comparar temàtiques, solucions i ordenances i poder transposar-les a la realitat municipal.

En altres paraules, la informació de la qual disposen els municipis espanyols és massa generalista i impossibilita el seguiment adequat a l’hora de poder saber si s’estan complint els objectius o les accions proposades i dur a terme els canvis pertinents en el document.

Precisament per això, resulta fonamental que cada municipi estableixi els seus propis indicadors de seguiment del seu Pla d’Acció Climàtica Local (PACL).

Com funcionen els indicadors de seguiment?

Tal com recull Climate Adapt, una plataforma de la Unió Europea dedicada a la divulgació climàtica, els indicadors de seguiment juguen un paper crític a l’hora de monitorar el progrés d’una ciutat i aprendre dels resultats.

Els indicadors de seguiment també són importants per als responsables polítics o els organismes de presa de decisions, ja que proporcionen “proves” quantificables dels impactes, el progrés i el rendiment dels Plans d’Acció Climàtica Local (PACL).

Finalment, aquestes dades també poden ser d’interès per als ciutadans, atès que els permetrà “demanar comptes” al mateix municipi quan vegin que els objectius no s’estan complint i que és necessari que s’activin polítiques més ZEO -zero emissions-.

Segons Climate Adapt, definir i activar els indicadors més adequats i viables pot ser un autèntic repte, a causa de factors com la disponibilitat de dades, però també a causa de la dificultat de mesurar el progrés real cap a una major resiliència.

“Per exemple, si només es mesura el nombre d’arbres plantats, és possible que no es tingui en compte el fet que plantar arbres joves no conduirà immediatament a una millora del confort tèrmic en una plaça o un carrer” asseguren en la seva pàgina web.

Per poder determinar els indicadors apropiats, tant per al seguiment com per a l’avaluació del PACL i els seus resultats, Climate ADAPT recomana considerar els següents aspectes tècnics:

• Les bases de referència per als indicadors han d’incloure els efectes del canvi climàtic futur, en particular per projectes amb implicacions a llarg termini, com les inversions en infraestructura.

• No hi ha necessitat de reinventar la roda: molts processos de mitigació i adaptació climàtica ja es poden mesurar a través d’indicadors existents.

• Desenvolupar una combinació d’indicadors de procés i resultats, reconeixent que en alguns casos els resultats del PACL no es poden determinar durant molts anys.

• Els indicadors han de tenir un propòsit clar i han de ser pertinents. Un altre factor important a l’hora de triar els indicadors és si les dades poden recopilar-se de manera eficaç i eficient; la recopilació de dades no ha de ser més costosa que el valor de la informació que proporcionen.

El conjunt total d’indicadors ha de permetre considerar tots els aspectes que afecten els objectius definits en el Pla d’Acció Climàtica Local.

Com podem establir els indicadors de seguiment correctament?

Per sort, en els últims anys han sorgit algunes empreses d’anàlisis de dades i empreses emergents dedicades a facilitar als municipis la difícil tasca de monitorar les dades i realitzar el seguiment dels seus Plans d’Acció Climàtica Local.

De fet, durant l’Smart City Expo Congress, que va tenir lloc del 5 al 7 de novembre a Barcelona, la Plataforma ZEO va estar investigant solucions pioneres en aquest camp i va trobar diverses empreses que ajuden als organismes municipals, però també a empreses, a supervisar, automatitzar, visualitzar totes les dades dels seus plans de sostenibilitat o d’acció climàtica local.