Molt s’ha parlat en els últims anys de l’efecte de la ramaderia intensiva en el medi ambient. Fa uns anys el documental “What the health” produït per l’actor vegà Joaquin Phoenix, ja va alertar a tota la població de l’estreta relació entre el consum de carn i algunes malalties com la diabetis i el càncer.
Per a engrossir la producció i incrementar els guanys, alguns ramaders utilitzen antibiòtics per a accelerar el creixement dels animals. A més, la majoria de camps i cultius amb els quals aquests animals s’alimenten són transgènics o han estat regats amb pesticides o plaguicides. Ingerim totes aquestes substàncies químiques cada vegada que mengem un filet o una hamburguesa de carn produïda de manera industrial.
Avui tothom comenta els efectes directes de la ramaderia intensiva en el medi ambient: l’explotació del sòl que suposa alimentar el bestiar, la contaminació de l’aigua a través dels purins, l’amoníac en l’aire… Però, coneixem exactament quin efecte directe tenen en el canvi climàtic? Quant CO2 genera la producció de carn industrial a escala mundial?
La ramaderia intensiva és responsable del 14,5% d’emissions GEI
Segons la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial la ramaderia intensiva, és responsable del 14,5% de les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) que provoquen el canvi climàtic.
Per això no és d’estranyar que l’escriptor Jonathan Safran Foer publiqués l’any passat un controvertit llibre sota el títol “Podem salvar el món abans de sopar“. Segons Foer el 90% de la carn que consumim prové de grans granges industrials. Respecte a l’ús de la terra, s’estima que ocupem el 59% de terra cultivable amb el pasturatge de bestiar.
La FAO alerta que la ramaderia intensiva consumeix uns 6,000 milions de tones d’aliments entre farratges, grans, pinsos i altres materials, incloent-hi un terç de la producció mundial de cereals.
Quins gasos GEI emet la indústria de la ramaderia intensiva?
El sector ramader contribueix d’una forma molt directa al canvi climàtic. Encara que la principal font d’emissions d’aquest sector econòmic no és el CO₂, sinó les emissions de metà (CH4) i d’òxid nitrós (N2O). Per a unificar i fer més comprensibles a la societat les dades sobre GEI, les competències internacionals van decidir comunicar les dades sobre altres gasos d’efecte d’hivernacle com el metà, l’òxid nitrós i l’ozó en mesures de CO2 equivalent.
Els principals gasos que emet la ramaderia intensiva són el metà i l’òxid nitrós
Els principals gasos que emet la ramaderia intensiva són el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O). Tots dos gasos tenen un potencial d’escalfament global superior al del CO₂. En concret, l’equivalència és d’1 a 25, és a dir, el metà provoca 25 vegades més efecte d’hivernacle que el CO₂.
En la ramaderia industrial, aproximadament un 50% de les emissions són de metà – unes 8,1 giga tones de Co2 equivalents-, mentre que l’òxid nitrós i el CO₂ suposen un 24 i 26% del total.
Quines són les principals fonts d’emissió de la ramaderia?
Segons el GLEAM (Model d’Avaluació Ambiental de la Ramaderia Mundial) de la FAO existeixen quatre fonts d’emissió principals de GEI associades a la ramaderia.
- Les “flatulències” de les vaques: El metà generat per la ramaderia intensiva prové fonamentalment del procés digestiu dels remugants, de l’anomenada fermentació entèrica -les flatulències del sector boví-.
- El fem: Aquest producte generat a través de la femta del bestiar que funciona com a adob per als mateixos cultius, produeix alhora emissions de metà i òxid nitrós. Depenent del tractament que es faci del fem es generaran més emissions d’un gas o d’un altre.
- En aquest sentit, La ramaderia intensiva és responsable de 2/3 parts de les emissions humanes d’amoníac, un gas que té un paper rellevant en la pluja àcida.
- Producció de pinso: Tant per a fabricar els fertilitzants, com per a usar la maquinària o per a transportar els cultius amb els quals després s’alimenta al bestiar, es generen emissions d’òxid nitrós. En la producció de pinso també es comptabilitzen les emissions de CO₂ associades a l’expansió de pasturatges o terres de cultius, les emissions de CO₂ associades a la desforestació.
- Consum energètic: Com qualsevol sector de producció, la ramaderia intensiva requereix grans quantitats d’energia per a la seva cadena de producció sobretot a les granges. La ventilació, la il·luminació, la climatització… També durant l’última fase de la producció, en el processament, envasat i empaquetat de productes animals a més de l’energia, la petjada de carboni és rellevant.
Emissions GEI i espècies: Quines són les que més contribueixen al canvi climàtic?
A l’hora de calcular el paper que tenen en compte les diferents espècies en la petjada de carboni de la ramaderia intensiva, es tenen en compte les emissions derivades dels productes comestibles i d’altres bens i serveis com la tracció animal o la producció de llana. El sector boví representa el 62% de les emissions GEI produïdes per la ramaderia intensiva, això són 5 giga tones de CO₂ equivalent.
Per la seva part els porcs, els ocells de corral, els búfals i els petits remugants com les cabres o les ovelles no representen més de l’11%. Així bé el bestiar porcí és responsable de l’emissió d’uns 819 milions de tones de CO2 equivalent, mentre que els pollastres i els búfals ronden els 750 milions de tones de CO₂.
Tenint en compte totes les dades aportades al llarg de l’article és important tenir en compte que només aconseguint eliminar o reduir de manera dràstica la ramaderia intensiva bovina podríem arribar a mitigar més d’un 7% les emissions GEI que contribueixen el canvi climàtic.
LES DADES Segons font d’emissions
Les emissions lligades a les flatulències del sector ramader representen un 44% del sector i equival a les 4,5 giga tones de CO2 equivalent. D’altra banda, la producció de pinsos i dietes animals és la segona font d’emissions amb el 41% del total de les emissions (3,3 giga tones de CO2 equivalent), la tercera és la gestió del fem, amb un 10% de les emissions i l’última el consum energètic que ascendeix al 5% del total.
Com reduir la petjada de carboni de la ramaderia intensiva?
Segons la FAO podem reduir les emissions de la ramaderia intensiva o bé mitjançant la reducció de la producció o bé mitjançant el consum responsable. Per això el GLEAM (Model d’Avaluació Ambiental de la Ramaderia Mundial) que proposa avalua el potencial de mitigació que té aquest tipus de ramaderia tenint en compte les dades d’emissions en l’àmbit global, regional i dels diferents sistemes de producció.
A través de polítiques i regulacions específiques, s’estima que podríem arribar a reduir les emissions d’aquest sector econòmic en un 30%, això són unes 1,8 gigatones de CO2 equivalent. La FAO basa aquest càlcul en l’establiment de zones agroecològiques per a almenys el 10% dels productors.
Què podem fer nosaltres per a ajudar a reduir les emissions GEI d’aquest sector?
Un dels canvis que hem d’adoptar per a contribuir a aconseguir una societat ZEO és reduir el consum de carn. També és necessari instar a les autoritats públiques mediambientals que estableixin mecanismes legals per a limitar la producció ramadera intensiva i afavorir l’extensiva.
La carn produïda de manera extensiva o en granges ecològiques i orgàniques, a més de tenir una petjada de carboni menor que la ramaderia intensiva, és molt millor per a la salut, ja que evita l’ús de pesticides, químics i fàrmacs.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
