Malgrat que la COP26 hagi estat ajornada a causa del COVID19, els compromisos dels països signants de l’Acord París 2015 per a ser més ambiciosos amb els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) es mantenen, com també ho fan els terminis de lliurament a l’ONU. Aquesta greu crisi sanitària no pot convertir-se en l’excusa perfecta per a paralitzar tots els avanços per a la lluita climàtica que s’han aconseguit en els últims anys.
La crisi del Coronavirus i la total paralització i confinament de la societat per a contenir-ho pot ser, sens dubte, una arma de doble fil per al canvi climàtic. D’una banda, l’aturada econòmica i de mobilitat global aconseguirà que, després del recompte anual mundial d’emissions CO₂, ens hàgim acostat als nivells que demanda la comunitat científica.
D’altra banda, la majoria de trobades i esdeveniments internacionals per a discutir o debatre sobre com salvar a la Terra de l’emergència climàtica s’han vist ajornats o suspesos. Sembla que els polítics tenen l’excusa perfecta: Ara la prioritat és fer front al virus i després, reconstruir l’economia i la societat.
El gran repte: L’oportunitat de reconstruir una societat zero emissions
I és precisament aquí, on comença el gran repte: “Ara tenim l’oportunitat per a afrontar una reconstrucció socioeconòmica basada en activitats i inversions zero emissions”.
Així ho confirma Tatiana Nuño, la responsable de Canvi climàtic de Greenpeace. “Després d’aquesta crisi, podem afrontar una reconstrucció socioeconòmica del planeta basada en activitats i inversions econòmiques en línia amb els objectius de l’Acord París 2015″. No superar un increment d’1,5 °C d’escalfament global – respecte als nivells preindustrials-, és fonamental per a frenar l’emergència climàtica.
“Ara tenim l’oportunitat per a afrontar una reconstrucció socioeconòmica del planeta basada en activitats i inversions econòmiques en línia amb els objectius de l’Acord París 2015”
Després de la pandèmia del COVID19, es presenta l’ocasió perfecta per a construir una “nova economia” basada en la sostenibilitat i l’energia neta. És important no oblidar que, segons la majoria d’experts i activistes ambientals, aquest 2020 és un any clau per a frenar l’escalfament global. Tal com exposa Andreu Escrivà en Info Libre, fa anys que desproveim de valor l’emergència climàtica.
Posa com a exemple la resposta institucional i global efectuada davant el Coronavirus enfront de l’eterna i poc ambiciosa acció climàtica. “Amb l’emergència climàtica hem fet declaracions d’intencions. S’han proposat lleis o paquets legislatius a llarg termini i hi ha hagut algun tipus d’acció, algunes més puntuals, altres més sistèmiques, però s’ha evidenciat d’una forma palmària com en un cas hem respost i en un altre no” assegura Escrivà.
“Amb l’emergència climàtica hem fet declaracions d’intencions, però s’ha evidenciat d’una forma palmària com en un cas hem respost i en un altre no”
Segons el divulgador, el problema resideix en què múltiples institucions, administracions, sectors i empreses han declarat l’Emergència Climàtica sense acompanyar-la sense mesures reals.
Construir una nova “normalitat”
És per això que la volta a l’anomenada “normalitat” després d’aquesta crisi sanitària, pot ser el moment perfecte per a articular una transició completa a l’economia ZEO i sostenible. Orquestrar i dur a terme des de zero la descarbonització de l’economia i mantenir algunes mesures socials positives per al medi ambient com el teletreball -quan sigui possible-, o la limitació dels viatges aeris, poden reduir significativament les emissions que alliberem a l’atmosfera.
Una cosa que no sembla tan impossible tenint en compte les noves prioritats i desitjos de la societat després de viure aquest període de confinament. I és que en l’actualitat, s’ha observat que “Hi ha molt poca gent que tingui ganes d’anar a centres comercials, o agafar el cotxe, o de viatjar molt lluny. La majoria de la gent, quan els preguntes, expressa desitjos molt baixos en carboni i molt alts en contacte humà” recalca Andreu Escrivà.
La societat troba a faltar activitats molt baixes en carboni
El que la societat vol ara és tornar a passejar, prendre alguna cosa en la cafeteria, una mica de running en un parc o fins i tot nedar. Aquest confinament, a més de poder ajudar-nos a ser més ZEO en l’àmbit particular pot ajudar-nos a valorar un altre model que preval les relacions socials que ara tirem tant de menys. Això significa optar pel comerç de proximitat, buscar experiències alternatives de viatge locals, viure més en el nostre barri que en l’oficina…
Tal com assegura l’activista Eliane Brum: “Aïllades a casa, les persones comencem a fer el que no fèiem abans: veure’ns, reconèixer-nos, cuidar-nos. Just ara, quan s’ha tornat molt més difícil, sembla que és més fàcil arribar a l’altre”. L’aïllament que vivim aquests dies, és més un aïllament físic que un aïllament social.
El perill de tornar a l’antiga “normalitat”
Durant un “col·loqui” digital de l’activista Naomi Klein, des de la seva casa a Nova Jersey, la periodista va deixar molt clara l’ambigüitat i el perill de la volta a la “normalitat”. Des de la seva perspectiva, Klein assegura que no podem permetre’ns tornar a la “normalitat” quan acabi aquesta crisi sanitària que ens té confinats a casa a més de la meitat de la humanitat.
“La normalitat és mortal. La ‘normalitat’ és una immensa crisi. Necessitem catalitzar una transformació massiva cap a una economia basada en la protecció de la vida”
“La normalitat és mortal. La ‘normalitat’ és una immensa crisi. Necessitem catalitzar una transformació massiva cap a una economia basada en la protecció de la vida” assegurava als organitzadors d’aquesta xerrada digital disponible en Haymarket Books. Perquè la normalitat és ara, entre altres coses, els incendis a Austràlia i el pulmó més gran del planeta, l’Amazònia, o la pèrdua accelerada de la Gran Barrera de Coral.
“A l’actualitat, a causa de la nostra profunda crisi ecològica, a causa del canvi climàtic, és l’habitabilitat del planeta el que s’està sacrificant” aclareix Klein. I afegeix, “és per això que hem de pensar quin tipus de resposta exigirem, i aquesta ha d’estar basada en els principis d’una economia veritablement regenerativa, basada en la cura i la reparació”.
La desaparició d’alguns líders polítics després del COVID19
Sembla que, si per a alguna cosa ha servit aquesta crisi, és per a mostrar la necessitat de veure’ns i actuar com una comunitat global. És per això que el filòsof i assagista espanyol Daniel Innerarity assegura que la consideració que els interessos particulars es poden aconseguir a costa dels altres o del nostre planeta, desapareixerà.
“Alguns líders desapareixeran del mapa, com Donald Trump, després de la crisi del COVID19”
“Alguns líders desapareixeran del mapa, com Donald Trump, després del COVID19 […] La consideració de l”Amèrica Primer’ també. S’instaurarà la consciència que realment ens trobem en una comunitat global” assegura l’assagista espanyol en una entrevista a Movistar+.
I és que ell mateix va comptar a l’organització Change the Change que “el gran imperatiu ètic i polític és considerar quins efectes té el que fem sobre uns altres i aquests “altres” ja no són els éssers més immediats, els membres del llogaret, sinó potencialment tota la humanitat”.
Per a aquest expert, el règim legal internacional és feble i la governança global està molt fragmentada en aquesta matèria. “D’alguna manera, aquest problema és el prototip dels escenaris complexos d’un món globalitzat: cap acció es limita a tenir conseqüències en el local, però tampoc hi ha cap institució transnacional que pogués gestionar l’assumpte des d’una perspectiva global” assegura Innerarity.
“El combat contra el canvi climàtic no es pot fer sense una gegantesca mobilització social”
Encara que gran part de l’acció i la responsabilitat per a fer front al canvi climàtic resideix en els polítics, la societat també té un paper fonamental en aquesta lluita. Amb el nostre poder com a consumidors, podem ser el motor de canvi en l’economia i a escala personal, també podem reduir la nostra petjada de carboni amb l’energia, la mobilitat o fins i tot realitzant accions mentre estem confinats. I és que tal com afirma Innerarity “El combat contra el canvi climàtic no es pot fer sense una gegantesca mobilització social”.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
