Les conseqüències del canvi climàtic estan provocant costos econòmics inimaginables. Actualment, ens enfrontem a huracans molt més violents que anys enrere, en zones on aquests fenòmens eren poc comuns. També patim inundacions, a causa de pluges fora de temporada, o bé incendis forestals ocasionats per l’increment de les temperatures.
Tal com alerta la comunitat científica del clima, de no reduir les emissions i complir amb els objectius de descarbonització marcats en l’Acord de París (2015), ens trobarem enfront d’un pronunciat increment d’aquest tipus de fenòmens en la dècada vinent. La humanitat ha de començar immediatament el seu camí cap a una societat ZEO (Zero Emissions Objective).
El 2021 va estar replè de fenòmens climàtics extrems
L’huracà Ida i les inundacions al Centre d’Europa que van tenir lloc aquest 2021, han estat valorades com les més costoses de la llista de catàstrofes del clima extrem provocades pel canvi climàtic.
Segons un informe de l’ONG Christian Aid, els fenòmens climàtics extrems succeïts el 2021 van costar als països i a les asseguradores 139.000 milions d’euros. L’informe titulat “Comptabilitzar el cost del 2021: un any de crisi climàtica”, mostra que, encara que la COVID-19 hagi protagonitzat la majoria de titulars en el 2021, la crisi climàtica continuarà arrasant territoris i creant una senda de devastació.
L’informe detalla com alguns dels huracans als EUA, la Xina i l’Índia, i les inundacions a Europa i al Canadà van provocar una enorme despesa dels fons de reconstrucció mundials. L’huracà Inda va ser el fenomen climàtic extrem que més costos va ocasionar, amb una despesa de 60.500 milions d’euros. Aquest succés va tenir lloc a Amèrica del Nord a finals d’agost i va causar 95 morts i el desplaçament de 14.000 persones.
El juliol del 2021, les inundacions a Europa, provocades per precipitacions extremes i inusuals, van costar al voltant de 43.000 milions d’euros i van deixar 240 morts. A la província Xinesa de Henan van costar 16.000 milions d’euros al govern xinès, van morir 320 persones i més d’un milió de desplaçaments.
Les catàstrofes del 2021 podrien estar causades pel canvi climàtic
La comunitat climàtica no pot atribuir directament cadascun d’aquests esdeveniments al canvi climàtic. No obstant això, asseguren que, a causa d’aquest, els fenòmens climàtics succeeixen més sovint i en èpoques de l’any i regions inusuals.
Kerry Emanuel, el major expert en huracans, va assegurar a Newtral, que els estats acostumen a ser els que es fan càrrec del cost de les reparacions, no les assegurances. En aquest sentit, aquesta despesa es trasllada als contribuents, que indirectament es fan càrrec d’aquest cost a través dels impostos.
D’altra banda, Emanuel assegura que, als països desenvolupats, els costos financers associats als huracans són molt alts, encara que siguin menys dramàtics a escala humana que en un país del tercer món.
Per aquest motiu, resulta fonamental activar immediatament plans i noves estratègies per reduir emissions. Ser ZEO no només és positiu per al Planeta, sinó també per a la butxaca del ciutadà i, a la llarga, per a l’economia dels països.
El cost del canvi climàtic
Aquest informe de l’ONG Christian Aid revela el cost econòmic dels fenòmens climàtics extrems que van tenir lloc el 2021. Fenòmens que la majoria de científics associen al canvi climàtic.
No obstant això, aquest informe únicament revela el cost d’un dels aspectes del canvi climàtic. Ara bé, què hi ha dels altres? Quant costarà descarbonitzar la nostra economia? I les polítiques d’adaptació i reconstrucció del canvi climàtic?
El novembre del 2021 es va publicar un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Aquest informe feia una crida urgent a augmentar el finançament destinat a les mesures d’adaptació per pal·liar els impactes del canvi climàtic.
Pel que sembla, encara que les polítiques i la planificació per l’adaptació al canvi climàtic creixen, el finançament i el fet de fer realitat aquestes mesures, encara no estan a l’alçada.
Segons recull La Vanguardia, “els costos d’adaptació al canvi climàtic probablement se situen en el límit superior d’una forquilla de 140.000 a 300.000 milions de dòlars l’any el 2030 i de 280.000 a 500.000 milions de dòlars l’any el 2050″.
Malgrat tot, el 2019 els recursos destinats als països en vies de desenvolupament per al finançament, tant de les mesures de mitigació com d’adaptació, tot just van aconseguir els 73.000 milions d’euros, un 20% menys dels 100.000 euros promesos a l’any en la COP de Copenhaguen del 2009.
Prèviament, un informe publicat el 2018 per l’Agència de Medi Ambient (AEMA) alertava del cost que havia suposat el canvi climàtic a les arques públiques europees entre l’any 1980 i el 2016. Segons el document, Europa va haver de fer front a despeses de fins a 436.000 milions d’euros a causa dels fenòmens climàtics externs que es van patir en el territori.
En el càlcul s’incloïen els costos derivats de la pèrdua de collites, danys derivats de les inundacions i d’esdeveniments extrems com per exemple la pèrdua d’infraestructures i habitatges privats.
En el cas d’Espanya AEMA va revelar que el govern espanyol va haver de pagar entre aquestes dates al voltant de 34.000 milions d’euros. Som el cinquè país que més diners va haver de destinar a pal·liar les conseqüències d’aquests fenòmens, per darrere del Regne Unit amb uns 52.000 milions, França i Itàlia, amb uns 61.000 milions i Alemanya, la gran perjudicada, amb 92.144 milions de despeses.
L’històric d’informes publicats per les diferents organitzacions climàtiques revela que el canvi climàtic ha causat grans pèrdues a l’economia mundial. I si no prenem mesures immediatament i som ZEO, el cost podria ser molt més gran d’aquí al 2030.
Reduir emissions és bo per al Planeta, per a l’economia i per a les nostres pròpies butxaques.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
