VIURE A MATRIX
El moviment Realfooding senta les seves bases en l’adopció d’una alimentació que no posi en risc la nostra salut. Segons Carlos Ríos, vivim en el “món de Matrix” menjant ultraprocessats que, estadísticament, estan augmentant el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i càncer.
El moviment Realfooding proposa una nova categorització dels aliments basada en: menjar real, bons processaments i ultraprocessats. Com si es tractés d’una pel·lícula de ciència-ficció, els seguidors de Carlos Ríos i el seu Realfooding són aquells que han aconseguit escapar del “lobby” dels processats, el costat fosc, i s’esforcen dia a dia per portar una alimentació molt més sana lliure de components artificials.
Aquest últim any una de les tendències paral·leles al moviment zerowaste o residu zero per l’economia circular ha estat el moviment Realfooding. Es tracta d'”un estil de vida basat a menjar aliments reals i evitar els ultraprocessats” assegura Carlos Ríos, principal precursor d’aquest moviment en el seu llibre Menja menjar real (2019).
Aquest instagramer originari de Huelva, nutricionista de professió, va establir les bases per a un “moviment que defensa el dret a una alimentació saludable per a la població. Una revolució que lluita amb coneixement i consciència contra el costat fosc de la indústria alimentària” assegura en el seu web.
I en aquest sentit, tots sabem que al costat fosc de la indústria alimentària també està la petjada de carboni que deixa al seu pas. El canvi climàtic també demanda un canvi en el sistema alimentari mundial.
Ara bé, què té a veure Realfooding amb canvi climàtic?
A l’últim informe de l‘IPCC sobre el canvi climàtic i la terra, l’ONU va anunciar una nova fórmula per a combatre la crisi climàtica basada en un canvi de model alimentari. Principalment, l’informe reivindica la necessitat de reduir el consum de carn i lluitar contra el malbaratament alimentari, però també “passar d’una dieta basada en aliments ultraprocessats a una més saludable, amb una major presència de fruites, llegums i verdures” va explicar Bren Loken, de la Fundació EAT a Climàtica.
El realfooding insta a tornar a apostar pel menjar fresc i real, que podem trobar en el mercat de tota la vida i que es pot aconseguir comprant a granel -amb la consegüent reducció de l’ús de plàstics que això comporta-. Aquesta manera de comprar, indirectament està fomentant el desenvolupament de la producció local i sostenible i el consum de productes de quilòmetre zero. D’una forma o una altra el moviment realfooding, encara que tingui les bases assegudes al àrea de la salut, està beneficiant indirectament al medi ambient.
El que ara anomenem realfooding és tornar a l’alimentació de tota la vida, més saludable i molt més respectuosa amb l’ecosistema que ens envolta. Una alimentació en la qual es redueixen els envasos i la compra de processats que provenen de l’altra part del món, per a fomentar el comerç, la producció i l’agricultura local.
El mal indirecte de la indústria dels ultraprocessats
La majoria de processats i ultraprocessats – l’enemic principal dels realfooders-, no són sostenibles. No es conreen ni es produeixen sota condicions mediambientals correctes i porten productes fitosanitaris d’origen químic. Els ultraprocessats es transporten des de llargues distàncies o es produeixen sense cap classe de criteri d’eficiència energètica a les seves fàbriques, amb tota la petjada de carboni que això comporta.
El concepte “menja aliments reals” no s’entén sense el de “dieta sostenible”. Segons un estudi de l’organització World Wildlife Fund existeixen sis principis per a portar una “dieta sostenible” que poden aconseguir reduir un 25% l’emissió de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) i no suposen un augment en el pressupost destinat a l’alimentació. Tres d’aquests principis encaixen perfectament amb el moviment realfooding: Menjar més aliments d’origen vegetal, comprar aliments que compleixin un estàndard certificat i menjar menys productes rics en greix, sal i sucre.
Per tant, al final el realfooder, sent conscient o no d’això, està reduint la seva petjada de carboni gràcies a la seva nova forma d’alimentació. Tret que, com succeeix en molts casos, per a obtenir aquesta alimentació ‘real’ deixi de banda la proximitat dels aliments que consumeix. “Un alvocat és menjar real, és una fruita rica en nutrients i molt saborosa, això sí, habitualment prové de països com Mèxic o Guatemala” assegura Laura González una realfooder iniciada. “Per tant, perquè aquest alvocat arribi als nostres plats s’han generat quilos d’emissions que contradiuen qualsevol mena d’alimentació sostenible” alerta González.
El boom del realfooding ha generat un nou ecosistema d’apps
Per a solucionar qüestions i problemes que tenen molts realfooders a l’hora de comprar, també han sorgit en l’ecosistema tecnològic un grup d’apps que estan revolucionant la forma en la qual comprem en els supermercats i el que al final consumirem en les nostres llars. Les apps “escàner” de productes poden dir-nos si un producte porta additius, quina és la seva qualitat nutricional i sobretot, si el producte és ecològic.
Aquestes apps que han nascut poc després del “boom” del realfooding poden influir directament en la decisió de compra. D’una forma o una altra també exerceixen una pressió indirecta sobre les marques alimentàries perquè canviïn el contingut i la manera de fabricar els seus productes, fent-los més saludables i sostenibles.
Ara mateix les apps d’anàlisis de productes més populars són Yuka, Coco i My Real Food. Cataloguen els productes d’Excel·lents a molt dolents o mediocres. L’app Yuka, la primera en el ránking de descàrregues, fins i tot recomana alternatives més “eco” respecte a productes mediocres o pèssims. Aquestes apps basen les seves puntuacions en bases de dades europees o nacionals com l’Open Food Facts, la base de dades més gran de productes que existeix de moment.
Aliments ultraprocessats i deforestació
A més de problemes de salut i l’enorme petjada de carboni que genera la indústria dels processaments, és important tenir en compte el mal mediambiental directe que generen.
Molts dels ultraprocessats que consumim contenen olis vegetals com l’oli de palma. És un producte que s’obté convencionalment a través de la tala de la Palma, un tipus d’arbre que es troba en selves tropicals.
La controvèrsia respecte a aquest producte que es troba en la majoria de productes i plats preparats sempre ha estat sobre la taula. I és que tal com argumentava Greenpeace el passat 2017, “l’oli de palma no és dolent en si mateix, sinó perquè el seu cultiu industrial contribueix a la desforestació”. De fet, aquest mateix any, el Parlament Europeu va aprovar un informe que identificava l’oli de palma com una de les principals causes de desforestació.
L’oli de palma es pot trobar en gelats, salses, galetes i pizzes
Fa 30 anys, la palma s’utilitzava només per les poblacions i comunitats indígenes locals com a producte de subsistència. En els últims anys les indústries alimentàries occidentals han dirigit els seus esforços a aconseguir aquest oli que es troba en productes com els gelats, salses, galetes, pizzes, xocolates, confiteria, brioixeria, salses…
S’estima que a Indonèsia i Malàisia, on es troben la majoria de plantacions de Palma, el 45% de les plantacions se situen en àrees que eren boscos en la dècada dels 90. La tala i crema de boscos per a la seva posterior reconversió en cultius que generaran oli de Palma, és sens dubte un dels agreujants del canvi climàtic.
I és que els boscos són els grans pulmons del planeta. Actuen com a embornals de CO2 i redueixen el nivell de diòxid de carboni de l’atmosfera, reduint d’aquesta forma l’escalfament global de la Terra.
Portant una alimentació realfooding la societat pot reduir la seva petjada de carboni de l’alimentació. Els realfooders diuen “NO” a marques i productes alimentaris ultraprocessats que per a poder ser produïts estan destruint els grans embornals de carboni del planeta.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
(1 votes, average: 4.00 out of 5)
Loading...
