El 13 de novembre del 2021 va finalitzar la COP26 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) de Glasgow, un dia després del que es preveia. Es tracta d’una trobada decisiva per aconseguir a escala global, els acords que ens permetran assolir una societat més sostenible i ZEO-zero emissions objective-, en les pròximes dècades.
Les valoracions dels moviments activistes queden reflectides en alguns tuits dels seus representants. Per exemple:
“La COP26 ha estat una conferència d’exclusió, d’exclusió per les persones que estan més afectades per la crisi climàtica, mentre als representants dels combustibles se’ls dóna via lliure ampla”.
“La COP26 ha estat la més excloent de la història. Ha estat el festival del greenwashing del nord. Una celebració de dues setmanes de negociacions i de l’habitual ‘blah blah'”
“Un cop de realitat. La #COP26 havia de mantenir l’objectiu d’arribar a 1,5 °C viu. No obstant això, l’esborrany actual ens brindaria un increment de 2,4 °C. Això és una sentència de mort per comunitats com la meva”.
Pel que sembla, tots coincideixen en la poca ambició i en què els compromisos climàtics han estat insuficients. La majoria d’activistes i representants polítics incideixen en què seran les petites comunitats rurals o els països en vies de desenvolupament els més afectats per aquestes decisions.
Aquestes són les opinions de l’exigent comunitat climàtica. Ara bé, realment és tan dolent el balanç d’aquesta COP26? Com han anat les negociacions al llarg d’aquests catorze dies? Què ha aconseguit aquesta trobada internacional des que va començar el 31 d’octubre?
La clausura de la COP26: Posposada per falta d’acords
El divendres 12 de novembre, el president d’aquesta COP26, Alok Sharma, va indicar que les sessions plenàries per adoptar decisions i aprovar els esborranys tindrien lloc el dissabte 13 de novembre. La sessió es clausurava un dia després a causa de la falta d’acords.
I és que el primer esborrany de la “Declaració de Glasgow”, presentat el 9 de novembre, no feia esment en cap de les seves pàgines a l’eliminació dels combustibles fòssils. Organitzacions com Greenpeace, no van dubtar a denunciar-ho i catalogar el document com “excepcionalment feble”.
L’única manera d’aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050 és posar fi als combustibles fòssils o reduir de manera dràstica la seva extracció i consum als països desenvolupats. Tal com va afirmar Greenpeace, aquest punt “és clau per aconseguir limitar l’augment de la temperatura del planeta a 1,5 °C”.
Per a l’ONG, la poca ambició d’aquest primer esborrany va ser un fet inaudit que augurava la poca efectivitat amb la qual, previsiblement, s’ha catalogat posteriorment aquesta COP26.
Segons Greenpeace, habitualment els primers esborranys de la trobada havien estat realment ambiciosos, mentre que després, per les pressions d’alguns països, s’anaven afeblint. Per contra, aquest primer document va ser realment “feble” a causa de les pressions dels blocadors (o grans productors de petroli), com l‘Aràbia Saudita o Austràlia.
A partir d’aquest moment, els negociadors només tenien cinc dies per aconseguir un acord que establís les bases per afrontar la crisi climàtica i concretar un text final perquè els països el signessin.
El compromís de la Xina i els EUA
Potser un dels anuncis més positius per la lluita contra el canvi climàtic és que la Xina i els EUA han anunciat un pla conjunt per reduir les emissions.
Tots dos països són els majors emissors de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) generant aproximadament un 40% de les emissions GEH globals. El 2019 la Xina va ser-ne responsable del 27% , mentre que els Estats Units en va generar un 11%.
No obstant això, si analitzem el còmput històric d’emissions, veiem que la contribució dels Estats Units al canvi climàtic és molt major que la del país asiàtic.
Segons l’organització Carbon Brief, des de l’any 1850, la Xina ha emès 284.000 milions de tones de CO₂. Els Estats Units, d’altra banda, es va industrialitzar dècades abans i ha alliberat 509.000 milions de tones de CO₂, el doble.
Per aquest motiu, els EUA i la Unió Europea han apadrinat un pacte en el marc d’aquesta COP26 sobre la reducció d’emissions, al qual posteriorment es van sumar 103 països. Aquest acord estableix com a meta aconseguir reduir un 30% el metà generat per l’ésser humà.
No obstant això, encara que la Xina inicialment s’ha negat a adherir-se a aquest pacte, sí s’ha compromès a desenvolupar un pla d’acció nacional integral i ambiciós sobre la generació de metà. Un pla que li permetrà aconseguir un efecte significatiu en el control i la reducció de les emissions d’aquest gas en la dècada del 2020.
L’informe de Climate Action Tracker
Malgrat tots aquests avenços, poc després d’anunciar el primer esborrany de la COP26 i de la denúncia de Greenpeace, el centre d’estudis Climate Action Tracker (CAT) va publicar l’actualització de les dades sobre les perspectives d’augment de les temperatures amb motiu de les negociacions de la conferència de Glasgow.
Les estimacions van revelar que d’aprovar els esborranys presentats el 9 de novembre, el món es dirigiria a un escalfament global d’almenys uns 2,4 °C o, fins i tot superior, a la fi del segle.
Tanmateix, després de l’anunci de la Xina i dels EUA d’incorporar la meta d’emissions zero en les seves estratègies a llarg termini, el CAT va anunciar que es podrien arribar a retallar tres dècimes (0,3 °C) en la seva previsió, fins a situar l’augment de les temperatures a 2,1 °C (sempre respecte als nivells preindustrials).
L’entitat va anunciar que el pronòstic més optimista seria aconseguir un increment dels 1,8 °C – una xifra molt més pròxima a la què es recull en l’Acord de París 2015-. Així i tot, aquest escenari només es donaria si veritablement tots els anuncis d’emissions zero per al 2050 es complissin.
Un fet que la Carbon Action Tracker veu poc probable pel fet que “La gran majoria de les accions i els objectius marcats per al 2030 són inconsistents amb els objectius per aconseguir un balanç d’emissions netes zero (a llarg termini, cap al 2050 o més enllà).
Existeix una bretxa entre les polítiques dels governs i els objectius ZEO
“I és que existeix una bretxa de gairebé un grau centígrad entre les actuals polítiques dels governs i els seus objectius d’emissions netes zero”, va assegurar Bill Hare, director executiu de Climate Analytics, una organització sòcia del CAT, en declaracions a La Vanguardia.
Malgrat que més de 140 governs van anunciar un balanç d’emissions netes zero per al 2050, això no és suficient. L’anàlisi feta pel CAT sobre el què estan fent en aquest punt aquests 140 països, mostra que només un petit nombre d’ells presenta documents “acceptables” acompanyats de plans reals per aconseguir-lo. És a dir, que, de moment, sembla que “és més soroll que les nous”.
El resultat final
El matí del dissabte 13 de novembre a les 9 h es va presentar el nou esborrany. El dissabte a la nit vam poder saber que aquesta COP26 havia deixat més preguntes obertes que respostes concretes davant la crisi del clima.
Les dues grans metes d’aquesta trobada internacional eren aconseguir que l’escalfament global de la Terra no superés els 1,5 °C i arribar al sostre de 100.000 dòlars anuals de finançament internacional de l’acció climàtica. La primera ja sabíem que s’incompliria abans de començar la COP26, mentre que la segona continua sent difusa.
Respecte a la primera meta, representants de la COP26 han assegurat que, encara que l’objectiu dels 1,5 °C sempre ha estat sobre la taula durant tots aquests dies, el seu pols és feble i de moment, tenint en compte els acords i papers signats pels països, encara no és possible aconseguir-ho. Segons sembla, tal com va indicar l’informe de Carbon Action Tracker esmentat anteriorment, el millor escenari seria aconseguir un increment d‘1,8 °C si es complís la fita d’emissions zero a la què s’han sumat 140 països.
L’era dels combustibles fòssils arriba a la seva fi
Respecte als combustibles fòssils, el segon esborrany recollia la necessitat d’eliminar els subsidis als combustibles fòssils i catalogar les centrals tèrmiques de carbó com a incontrolables. El fet de no incloure la paraula “eliminar” o “veto” als combustibles fòssils, deixava en obert la suposada proliferació d’aquests sistemes d’obtenció d’energia.
Tal com va informar el mitjà El Mundo, a última hora, quan el text ja estava pràcticament tancat, l’Índia i la Xina van estovar encara més el seu contingut i van canviar “eliminació progressiva” per una “reducció progressiva”. Els canvis van restar molta força a la clàusula, però la directora executiva de Greenpeace International, Jènnifer Morgan, va assegurar que es tracta “d’un clar senyal de que l’era del carbó està arribant a la fi”.
El més positiu d’aquesta COP26 és que, a partir d’ara, tots els països hauran de revisar els seus Plans de descarbonització anualment, i no cada cinc anys.
En aquest sentit, la pròxima COP27 d’Egipte podria ser un escenari ideal per aconseguir finalment complir amb els objectius recollits en l’Acord de París 2015.
Sense cap mena de dubte, no podem dir que aquesta COP26 hagi estat un fracàs, però tampoc un èxit. Alguns assoliments com els acords contra la desforestació o per reduir les emissions de metà, com l’esmentat anteriorment, així com que la Xina i els EUA hagin anunciat un pla conjunt per a reduir les emissions, són molt positius per a l’acció climàtica.
Però tal com apuntaven els tuits de l’inici d’aquest article, aquesta pot haver estat també una de les cimeres més excloents a causa de l’escassa representació de la societat civil i les comunitats indígenes.
Encara que els avenços no han estat suficients, hem de mirar al futur amb una certa esperança: cada vegada estem més a prop d’aconseguir una societat ZEO. Existeix la voluntat i el compromís, ara només falta aconseguir l’acció.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
