Setmana Mundial de l’Espai: Com contribueix la ciència espacial al canvi climàtic?

Aquesta setmana se celebra la Setmana Mundial de l’Espai per retre homenatge a la contribució de la ciència i la tecnologia espacials a la nostra societat. Des de temps antics, l’ésser humà s’ha interessat per l’estudi de les estrelles, el cosmos i l’espai. Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic, Claudi Ptolemeu, Johannes Kepler, Nancy Roman, Williamina Paton Stevens Fleming, Isaac Newton, Henrietta Swan Leavitt o Edwin Hubble, són alguns dels noms més coneguts de la història de l’astronomia i l’astrofísica.

Les seves recerques i troballes ens van permetre evolucionar des de la teoria geocèntrica, al descobriment de la mecànica celeste o els forats de cuc. L’astronomia o exploració espacial ens ha permès comprendre millor l’univers i la posició que ocupem en ell.

De fet, en els últims anys, s’ha anat reforçant la idea que el cosmos i l’ésser humà conformen una sola unitat. La filosofia còsmica considera a l’ésser humà com un tros de cosmos, és a dir, la pols d’una estrella que un dia va explotar.

Per què se celebra la Setmana Mundial de l’Espai?

El 1999 l’Organització de les Nacions Unides va decidir que la Setmana de l’Espai s’iniciaria el mateix dia en què es va llançar l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial que es va llançar a l’espai el 4 d’octubre del 1957. També va ser el primer a orbitar la Terra de manera reeixida.

Deu anys després d’aquesta gran fita històrica, el 10 d’octubre del 1967, va entrar en vigor el tractat de l’ONU sobre els principis que han de seguir els Estats a l’hora d’explorar i utilitzar l’espai ultraterrestre, inclosos la lluna i altres cossos celestes.

Aquest és el motiu pel qual la Setmana Mundial de l’Espai té lloc cada any del 4 al 10 d’octubre. Al llarg d’aquests dies, diversos governs i organitzacions científiques duen a terme activitats i iniciatives per conscienciar sobre la importància que té l’estudi de l’espai i del cosmos per comprendre el funcionament del Planeta.

I és que, sense l’exploració espacial o l’astronomia, no existirien algunes de les tecnologies d’electrònica, informàtica, telecomunicacions i propulsió que actualment formen part de la nostra vida diària. Aquests avanços no només milloren la qualitat de vida dels éssers humans, sinó que han donat peu a la creació d’una indústria que genera ocupació i contribueix de manera significativa a l’economia global.

Un exemple d’aquests avanços és el Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sistemes de navegació per satèl·lit. Aquestes noves tecnologies avui són indispensables per garantir la connectivitat global i la navegació terrestre, marítima i aèria.

Els satèl·lits de comunicacions en òrbita geoestacionària permeten la comunicació instantània a tot el món a través de trucades telefòniques, Internet, transmissions de televisió i molt més. Això ha transformat la forma en què les persones es comuniquen i ha afavorit la globalització. Per exemple, gràcies a la recerca espacial, avui dia una persona de la Xina pot realitzar una videotrucada amb una que viu al Perú, i comunicar-se, veure’s i sentir-se en temps real.

D’altra banda, la ciència espacial és indispensable per poder aturar el canvi climàtic i les seves conseqüències. I és que precisament són els satèl·lits d’observació que orbiten el Planeta els que ens van permetre descobrir en el seu moment els canvis que estava provocant el canvi climàtic en la Terra.

Com ajuda la ciència espacial a la recerca sobre el canvi climàtic?

Llacs convertits en terres àrides, masses de gel desaparegudes, rius que no arriben a la mar, etc. L’anàlisi de les dades recopilades pels satèl·lits ens proporciona informació crucial sobre l’impacte del canvi climàtic i ens permeten predir com quedarà el Planeta si continuem generant la mateixa petjada de carboni.

La ciència espacial ens ajuda a conèixer quines seran les conseqüències de no mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra, l’objectiu principal de l’Acord de París (2015).

La ciència i la tecnologia espacial tenen un paper decisiu en la lluita contra el canvi climàtic. Ens proporcionen dades, informació i eines per comprendre aquest fenomen causat per l’home, i establir les estratègies de mitigació, adaptació i resiliència més convenients per protegir la biodiversitat del Planeta i aconseguir una societat ZEO -zero emissions-.

Observació de la Terra

Els satèl·lits d’observació de la Terra proporcionen dades útils per monitorar i comprendre els efectes del canvi climàtic. Aquests aparells mesuren una gran varietat de variables ambientals, com la temperatura superficial, els nivells de diòxid de carboni (CO₂) a l’atmosfera, el desglaç de les glaceres o la cobertura de gel marí.

Aquestes dades, en mans dels científics, ens permeten treure conclusions sobre els canvis que està patint el clima i ens aporten pistes per fer-nos una idea sobre com va ser el clima en el passat.

Previsió del futur del Planeta

Els models climàtics globals depenen d’observacions precises per calibrar-se i ser considerats vàlids. Els satèl·lits i altres tecnologies espacials proporcionen dades que milloren la precisió de les prediccions climàtiques. De fet, sense ells no hauria estat possible detectar els bucles de retroalimentació climàtica que enterboleixen i alteren l’estudi de les dades sobre les conseqüències del canvi climàtic.

El 17 de febrer, una col·laboració de científics liderada per la Universitat estatal d’Oregon (OSU) va publicar un nou estudi que identifica 27 amenaces climàtiques que hem de combatre.

L’informe “Many risky feedback loops amplify the need for climate action” publicat a la revista One Earth, revela que algunes d’aquestes amenaces, catalogades com a bucles climàtics, ni tan sols estan contemplades pels models climàtics en els quals es basen la majoria d’informes divulgatius i Plans de reducció d’emissions.

La previsió climàtica és crítica per ajudar els científics a anticipar-se als esdeveniments climàtics extrems, i desenvolupar estratègies d’adaptació i protecció per les comunitats en vies de desenvolupament.

Mesurament de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

El 99,9% de la comunitat científica coincideix que les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) provocades per l’home són les principals responsables del canvi climàtic.

I és que a l’atmosfera sempre ha existit un nivell determinat de diòxid de carboni que, combinat amb altres gasos, facilita i contribueix al desenvolupament de la vida en la Terra. No obstant això, amb l’arribada de la industrialització, aquests nivells de CO₂ van començar a pujar provocant en paral·lel, un increment de la temperatura de la Terra conegut com a escalfament global.

Els científics van aconseguir descobrir aquesta causalitat gràcies als satèl·lits i altres aparells espacials que monitoren les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera, incloent-hi el CO₂ i el metà. Les dades resultants d’aquest monitoratge, garbellades amb els d’anàlisis del clima, van permetre als investigadors descobrir aquesta correlació.

A més, el mesurament de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle facilita la comprensió de les fonts i les tendències d’emissions i ajuda a comprovar si realment els països estan complint amb els seus objectius de descarbonització.

Avaluació de la salut dels oceans

Els oceans exerceixen un paper crític en la regulació del clima. De fet, des del Consell Superior de Recerques Científiques asseguren que els oceans són capaços de captar fins al 30% del CO₂ emès per l’home.

En aquest sentit, els satèl·lits poden rastrejar la temperatura de l’aigua, l’acidificació dels oceans i la distribució de corrents marins. Això ajuda a comprendre millor quin està sent l’impacte dels oceans en el canvi climàtic.

I com, al mateix temps, el canvi climàtic – i la consegüent pujada de la temperatura de l’aigua-, està afectant les mars i oceans posant en perill a tota la fauna i flora que viu en ella i reduint la seva capacitat com a embornal de carboni.

De fet, gràcies als mecanismes espacials d’avaluació de la salut dels oceans és possible vigilar l’estat d’espècies úniques com el coral marí o la posidònia balear.

Monitoratge d’esdeveniments climàtics extrems

L’IPCC ha alertat que, a causa del canvi climàtic, els fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més freqüents i perillosos. En els últims anys, tots hem sigut testimonis d’un increment significatiu de les catàstrofes climàtiques.

En aquest sentit, els satèl·lits poden rastrejar la formació i el seguiment d’huracans, ciclons i altres esdeveniments climàtics extrems. Això és fonamental per poder desenvolupar plans de resposta als desastres naturals relacionats amb el clima i preparar als països que solen “patir-los” enfront d’aquestes situacions.

Educació i conscienciació pública

Les imatges i dades recopilades per satèl·lits i missions espacials solen utilitzar-se en vídeos, pancartes i campanyes de conscienciació pública sobre el canvi climàtic.

En un món marcat per la digitalització, la immediatesa i les xarxes socials el poder de la imatge és innegable. En aquest sentit, les imatges visuals poden ajudar les persones a comprendre millor els efectes del canvi climàtic i la importància de ser ZEO -zero emissions-, en la seva vida diària.

També poden instar la ciutadania a demanar als seus governs més ambició en el desenvolupament dels seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i objectius de descarbonització.

Quins són els principals satèl·lits que monitoren el canvi climàtic?

Segons l’estimació de les dades de l’Agència Espacial Europea i la NASA, en l’actualitat hi ha més de 3.500 satèl·lits operatius orbitant la Terra.

I encara que molts científics ambientalistes estiguin preocupats perquè aquests satèl·lits es converteixin en un altre problema ambiental, com són els 8.000 objectes no identificats que orbiten la Terra, no poden negar el paper d”Ajudants’ que han pres en la lluita contra el canvi climàtic.

Gràcies als satèl·lits, s’ha pogut observar com han anat desapareixent o minvant llacs i rius al llarg de tot el planeta o com antigues terres de cultiu s’han convertit en zones àrides.

També hem pogut analitzar com enormes icebergs amb una grandària de gran ciutat s’han desprès de Groenlàndia o l’Antàrtida i suren sense rumb. Són imatges difícils de capturar per l’ésser humà i la dimensió del qual només és possible captar a través de l’espai.

En aquest context, és important reconèixer la labor del Copernicus, el programa de la Unió Europea d’observació i monitoratge de la Terra, que analitza el planeta i el seu medi ambient en benefici dels ciutadans europeus.

Per què és tan rellevant el sistema Copernicus?

El sistema Copernicus inclou els satèl·lits propis Sentinel -1, -2, -3 i -6, fabricats per necessitats específiques del programa, i els Sentinel-4 i -5, instruments a bord de satèl·lits meteorològics d’Eumetsat, l’Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics.

Segons el butlletí del Servei de Canvi Climàtic (C3S) de Copernicus, el mes de setembre passat va ser el més càlid registrat fins ara a escala global. Tot apunta al fet que enguany podria convertir-se en el més calorós des que existeixen registres.

Samantha Burgess, vicedirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, va assegurar en un comunicat que “aquest mes extrem ha empès al 2023 al dubtós honor d’ocupar el primer lloc, en camí a convertir-se l’any més càlid i aconseguint els 1,4 °C per sobre de les temperatures mitjanes preindustrials”.

Per part seva, Carlo Buontempo, director del Servei de canvi climàtic de Copernicus des del 2019, aclareix: “Ara estem davant les temperatures més altes del nostre registre des que fem observació. Tenim informació des de gener del 1940, però si considerem tota la informació mundial i els estudis paleoclimàtics podem afirmar que ha estat l’estiu més calorós de la nostra història, la de l’ésser humà en el planeta.”

En una entrevista publicada a La Vanguardia, assegura que “encara que fóssim capaços d’aturar tot demà, el clima ja és diferent. Quan parlem de canvi climàtic moltes vegades pensem que és cosa de 20 o 30 anys i no és així”.

No obstant això, Buontempo també atorga una mirada positiva a l’assumpte. “En els pròxims, 10, 15 o 20 anys haurem d’adaptar-nos a un clima que ja és molt diferent i que continuarà canviant. El repte és que els diferents sectors de la societat sàpiguen utilitzar millor la informació que ja existeix. Que sàpiguen que no estem cecs enfront d’aquests canvis tan radicals; no estem perduts. Tenim un bon coneixement, i disposem de dades fiables”.

Cada mes el Copernicus, la NASA o la NOAA ens ofereixen informació sobre els últims canvis en el clima o sobre la creixent possibilitat de superar l’escalfament global de la Terra en 1,5 °C, tal com indica l’Acord de París.

Sens dubte, gràcies a l’estudi i la recerca de l’espai, sabem millor el que està passant amb el clima que en els anys cinquanta. Però la clau per fer front l’emergència climàtica és saber què fem amb aquesta informació i com l’aprofitem per desenvolupar Plans d’Acció que ens permetin aconseguir una societat ZEO.