Si no reaccionem fins que patim les conseqüències a la nostra pell, el problema ja no es podrà resoldre.
En general la indústria dels combustibles fòssils carrega amb la major responsabilitat de l’escalfament del planeta, però, com hem fet esment en molts articles de la Plataforma ZEO, les emissions de CO2 són també responsabilitat d’altres indústries: construcció, tèxtil, alimentària, etc.
Ja ho va dir fa 26 anys Jordi Miralles (Biòleg i President de la Fundació Terra entre 1994 i 2017) “Els petits canvis són poderosos“.
“Podem doblegar la corba de les emissions”
En paraules de l’escriptor estatunidenc Jonathan Safran Foer, “Les quatre coses amb més repercussió que pot fer un individu per poder aturar el canvi climàtic són fer una dieta basada en els vegetals, evitar viatjar en avió, viure sense cotxe i tenir menys fills”.
Al nostre article del març d’aquest any ja exposàvem quant CO2 emet la ramaderia intensiva.
Algunes dades prèvies:
Un 59% de la superfície del planeta cultivable s’utilitza per alimentar el bestiar.
Una tercera part de l’aigua dolça es destina al bestiar. Les llars en consumeixen una trentena part del total.
Dels antibiòtics que es fabriquen a tot el món, el 70% es donen al bestiar. Això provoca la resistència als antibiòtics en les persones.
El 60% de tots els mamífers de la terra es crien per a la indústria de l’alimentació.
Hi ha prop de 30 animals de ramaderia per persona.
A l’any es consumeixen 65.000 milions de pollastres.
La ramaderia intensiva és responsable del 91% de la desforestació de l’Amazònia.
La ramaderia intensiva és responsable del 37% de les emissions de metà antropocèniques i del 65% de les emissions d’òxid nitròs antropocèniques.
La FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació) va informar en l’estudi “L’ombra allargada del bestiar” de l’any 2006, que el bestiar és una de les principals causes del canvi climàtic. Emet anualment uns 7.516 milions de tones de emissions de CO2. El 14.5% d’emissions totals anuals.
Per a l’Institut Worldwatch, a aquestes dades de la FAO falta afegir el CO2 que els boscos no podran absorbir, perquè s’han talat per fer pastures o conrear farratges. Si a més hi afegim el CO2 exhalat pel bestiar, les tones emeses ascendeixen a 32.564 milions l’any, un 51% de les emissions totals anuals. Recomanen una reducció del 25% de la quantitat de bestiar arreu del món, “es pot aconseguir en determinats indrets per tal que les poblacions de bestiar de les comunitats rurals pobres romanguin completament intactes”.(“Bestiar i canvi climàtic: i si els causants del canvi climàtic són…vaques, porcs i pollastres?” De Robert Goodland i Jeff Anhang. Institut Worldwatch 2009 i 2010).
En conclusió, no podem combatre el canvi climàtic sense combatre la ramaderia intensiva. Segons un informe de la Universitat Johns Hopkins “Si la tendència mundial a menjar carn i productes lactis continua, la temperatura mitjana mundial pujarà amb tota probabilitat més de 2ºC, malgrat que es redueixin radicalment les emissions en sectors que no siguin l’agricultura”.
“Substituir productes d’origen animal per altres alternatives sembla que és la única via pràctica per revertir el canvi climàtic abans que sigui massa tard”
Cal retallar urgentment les emissions de metà i de N2O. La bona notícia és que, com que es deuen sobretot a les nostres preferències d’alimentació, també són les més fàcils de retallar.
La nostra petjada de carboni es reduirà en 1,3 tones mètriques l’any si per esmorzar i per dinar no mengem productes d’origen animal. No ho hem de veure com un canvi radical. És més senzill canviar un àpat que canviar els costums de tota una vida. Comencem per un àpat i aquests àpats es convertiran en nous hàbits.
Una de les principals objeccions que es posen al fet de no menjar proteïna animal es que aquesta és necessària per a una alimentació saludable. Però la proteïna la podem trobar a molts aliments i de la mateixa qualitat de la que trobem a la carn. I hem de tenir en compte que, de mitjana, consumim molta més proteïna animal de la que necessitem.
La metgessa nutricionista Magda Carlas ens explica que ” menjar carn no és imprescindible a la nostra alimentació perquè cap aliment ho és. El que compta per estar sans és que el nostre cos tingui tots els carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals que necessita, vinguin d’on vinguin”. I afegeix que la carn es pot substituir per “Fruites i verdures, llegums, greixos, aliments proteics (peix com, per exemple, el bacallà que té la seva proteïna de qualitat; els ous…)”. (RAC1. 28/2/20)
El sector de l’alimentació ha avançat molt en el llançament de productes substitutius de la carn.
Els llegums, l’alternativa més barata, saludable i ecològica
Jacint Arnau, investigador de l’IRTA ( l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries), es lamenta de que “Malauradament, els llegums -l’alternativa més barata, saludable i ecològica- estan de capa caiguda. Però, quines grans apostes de negoci hi ha darrera dels llegums?”.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
(3 votes, average: 3.33 out of 5)
Loading...
