Els carrers de Berlín i Baviera es tenyeixen de vermell, de la mateixa manera que ho fa el famós gràfic de barres del canvi climàtic quan arribem a l’any 1900.
Avui dia gairebé tothom recorda el projecte Show your Stripes (mostra les teves barres), del professor de Ciències Climàtiques Ed Hawkins. Un alarmant gràfic que revela una gran veritat: en menys d’un segle hem canviat la tendència climàtica del Planeta. “Les dades mostren una tendència de refredament lent fins al 1900 i després un escalfament molt acusat” alertava Hawkins quan el va fer públic l’any 2019.
Precisament durant aquest període, és quan la humanitat va començar el seu procés de globalització i industrialització i, amb això, l’increment de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic.
L’obertura de macro centres de producció, la urbanització massiva dels nuclis urbans, la construcció de carreteres i autovies, el transport de mercaderies internacional, etc. Tot aquest tipus de canvis considerats com a “avenços” o progressos per a l’espècie humana, anunciaven en realitat, el principi d’un problema que implicaria tornar enrere o replantejar l’actual sistema de consum.
Hem crescut de manera insostenible, explotant recursos sense tenir en compte les conseqüències i al mateix temps hem arribat a una situació insostenible: hem posat en perill la supervivència de totes les espècies que viuen en el Planeta, inclosa la nostra.
Per aquest motiu, en el marc del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, hem de ser justos i practicar la sinceritat climàtica, analitzant què és el que estem fent realment per posar remei al què nosaltres mateixos hem causat. Però, sobretot, hem de ser realistes, admetent què s’escapa del nostre abast o on no hem posat prou perseverança.
Comencem, llavors, per les reculades. I la principal té a veure amb la introducció d’aquest article: Berlín i Baviera es tenyeixen de vermell.
Reculades: No serà possible mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra
El diumenge 16 d’octubre del 2022 van començar les ones de protesta civils i no violentes en aquestes dues ciutats alemanyes. Es tracta d’una acció de desobediència civil convocada pel grup Rebel·lió Científica (Scientist Rebellion), una branca del moviment internacional Rebel·lió o Extinció formada per climatòlegs i ecòlegs.
La raó principal d’aquestes protestes és senzilla: amb els progressos mínims aconseguits fins avui i la poca ambició dels Plans Nacionals d’Energia i Clima presentats pels països, no serà possible mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra.
Tal com prediu l’IPCC i recull l’Acord de París, a partir d’1,5 °C d’escalfament global -respecte als nivells preindustrials-, tindrien lloc onades de calor extremes, un increment del nivell dels oceans i es destruiria entre el 70 i el 90% dels esculls de coral del Planeta.
En aquest sentit, permetre que el planeta s’escalfi més enllà d’aquesta xifra podria ser desastrós per a la natura humanitat.
Durant més de dos segles i mig, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units s’han mantingut entre els cinc països que més emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle generen. I no va ser fins a 1934, més de 150 anys després, quan la Unió Soviètica va entrar en aquest TOP 5 i fins a 1982, quan ho van fer la Xina, el Japó i el Canadà.
És per això que sota el lema “units contra el fracàs climàtic”, més de 100 científics i acadèmics de 12 països s’han presentat en diferents organismes institucionals alemanys per exigir al país que reconegui aquest fracàs institucional i l’incompliment dels compromisos climàtics.
Molts es pregunten per què Rebel·lió Científica ha triat Alemanya com el país en el qual bolcar tota la frustració i les protestes. Des d’un comunicat oficial emès per l’organització, assenyalen que el país té un important paper en els processos de presa de decisions i és el principal representant d’Europa.
Rebel·lió Científica assegura que el Govern alemany podria ser capaç de reajustar la negociació internacional sobre la situació d’emergència climàtica. De fet, “l’economia alemanya s’ha beneficiat més que unes altres de la crema de combustibles fòssils i de l’explotació de recursos, però fracassa en la consecució dels seus objectius climàtics i de protecció de la biodiversitat” recull el comunicat.
I és que el 2018 el mitjà britànic Carbon Brief va llançar un interessant estudi que va desestabilitzar el discurs dels països desenvolupats d’Europa. A través d’un gràfic de barres evolutiu, va mostrar els països amb majors emissions de CO2 acumulades entre l’any 1750 i el 2018.
Durant més de dos segles i mig, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units s’han mantingut entre els cinc països que més emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle generen. I no va ser fins al 1934, més de cent cinquanta anys després, quan la Unió Soviètica va entrar en aquest TOP 5 i fins al 1982, quan ho van fer la Xina, el Japó i el Canadà.
En aquest sentit, és fonamental que tots els països mirin cap al futur i es comprometin a reduir emissions de manera conjunta. No obstant això, no hem d’oblidar que no tots poden ni han d’aportar per igual, és una qüestió de justícia climàtica.
Precisament, els països que més han prosperat al llarg de la història són aquells que més han contribuït al canvi climàtic. Per aquest motiu, és lògic que se’ls demani un major compromís climàtic i una major aportació econòmica a la causa, que als països en vies de desenvolupament, que al mateix temps són els que tenen menys recursos.
Els països del continent africà o del sud d’Amèrica fa poc més de mig segle que van començar el seu procés d’industrialització i ara han de buscar vies alternatives i, a priori, molt més costoses i difícils d’implementar, per poder prosperar i adaptar-se als nous objectius de descarbonització mundials.
Les nacions que menys han contribuït al canvi climàtic en seran les més afectades
A més, seguint el principi de la justícia climàtica, hem de tenir en compte que en realitat aquestes nacions són les que menys han contribuït al canvi climàtic. No obstant això, aquestes estan sent i seran els territoris que més pateixin els seus efectes. És per aquest motiu, que haurien de ser les principals beneficiàries dels fons de recuperació, adaptació i resiliència internacionals destinats a la lluita contra el canvi climàtic.
Per la seva part, els països desenvolupats haurien de ser els que més s’ajustessin el cinturó en aquesta lluita, sacrificant-se per aconseguir els propòsits de descarbonització.
Cosa que, de moment, sembla que no estan fent. Això els ha costat diverses sancions per part d’organismes i entitats independents i per part de la comunitat internacional. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg està decidint si denunciarà els Governs per la seva passivitat contra el canvi climàtic.
Estrasburg té sobre la taula la potestat d’emetre una denúncia contra 33 estats. En el llistat apareixen tots els països de la Unió Europea i alguns externs com Suïssa, el Regne Unit, Noruega, Rússia, Turquia i Ucraïna. Entre tots, acumulen una part important de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) que provoquen el canvi climàtic.
Segons la Base de dades d’Emissions per a la Recerca Atmosfèrica Global, l’any 2020 Rússia va emetre el 4,66% de les emissions GEH globals, Alemanya el 1,77% i Turquia el 1,13%.
Amb totes aquestes dades i xifres, sembla completament lògic que científics de tot el món s’hagin alçat i tenyit de vermell els carrers d’Alemanya per alertar la societat que el temps constreny i els governs es mantenen impassibles.
A parer seu, els esforços per resoldre l’emergència climàtica s’han quedat en un superflu “bla-bla-bla” i si no actuem immediatament per canviar veritablement la societat, podríem arribar a una situació de no retorn per la Terra.
No obstant això, enfront de tota aquesta preocupació, que des de la Plataforma ZEO també compartim, volem assenyalar que encara som a temps d’evitar superar els 2 °C.
Avenços: Fins i tot som a temps de mantenir per sota de 2 °C l’escalfament global de la Terra
Desde la Plataforma ZEO nuestro principal objetivo es poder disolver nuestra organización en 2050 porque la humanidad finalmente logró descarbonizar completamente su economía, estilo de vida, forma de movernos, sistema alimentario, etc.
En temps de desesperació i desesperança, la millor estratègia a seguir per superar l’escull és ser positiu. El catastrofisme no ens porta enlloc i ens paralitza. És per això que des de la Plataforma ZEO sempre hem concebut el canvi climàtic com una amenaça i una oportunitat alhora.
Encara que les dades generals recopilades prèviament en aquest article demostren que el que estem fent a escala global no és suficient, existeixen alguns progressos a escala local, regional i fins i tot particular que aporten una certa esperança a aquesta causa.
El lema secundat per tota mena d’entitats científiques, personatges públics i personatges de referència ha de ser: “Encara som a temps”. Però hem de plantejar-nos seriosament què hauríem de fer per poder arribar a ser ZEO -zero emissions- el 2050.
El tecnòcrata Bill Gates recull en el seu llibre “Com evitar el desastre climàtic” algunes claus per aconseguir aquest ambiciós, però necessari objectiu global i així posar fi a la situació d’emergència climàtica que vivim.
Des de la Plataforma ZEO el nostre principal propòsit és poder dissoldre la nostra organització el 2050 perquè la humanitat finalment ha aconseguit descarbonitzar completament la seva economia, estil de vida, manera de moure’ns, sistema alimentari, etc.
Suggeriments per mantenir per sota de 2 °C l’escalfament global de la Terra per Bill Gates
“Jo sóc optimista perquè sé de què és capaç la tecnologia i sé de què són capaces les persones” Bill Gates.
La tecnologia i la innovació podrien ser el motor de canvi per assolir la transició ecològica i una Societat ZEO.
“Concentrar els esforços de la dècada vinent a activar noves tecnologies, polítiques i estructures de mercat, ens permetria eliminar els Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) de cara al 2050” assegura Bill Gates en el seu llibre.
Els governs i les grans empreses poden contribuir a activar aquesta estratègia donant incentius al sector privat perquè sigui més verd, canviant les normes i legislacions per afavorir la proliferació de noves tecnologies sostenibles, i construint infraestructures modernes que facilitin la transició ecològica.
Entre les tecnologies que es poden impulsar es troben:
• Hidrogen produït sense emetre carboni
• Biocombustibles avançats
• Ciment i acer ZEO
• Carn i lactis d’origen vegetal o cel·lular
• Fertilitzants ZEO
• Fissió nuclear de nova generació
• Transmissió d’electricitat subterrània
• Captura de carboni
• Plàstics ZEO
Tots aquests avenços són prou barats perquè puguin ser adquirits pels països que disposen d’una renda mitjana.
De fet, segons Bill Gates, els països en vies de desenvolupament haurien de considerar aquest tipus d’inversions com una oportunitat per assolir avenços científics que, al mateix temps, crearan indústries que suposaran nous llocs de treball.
Suggeriments per mantenir per sota de 2 °C l’escalfament global de la Terra per Naomi Klein
“El principal obstacle al qual ens enfrontem és la desesperança, la sensació que és massa tard, que hem estat postergant massa temps i ara és impossible fer-ho amb tan poc temps […] però quan el futur de la vida està en joc, no hi ha res que no puguem aconseguir”
Per a Naomi Klein, la clau per reduir emissions a escala global i aconseguir una societat ZEO és el capital econòmic: mobilitzar diners i invertir-los en l’activació de mesures de mitigació, adaptació i resiliència enfront del canvi climàtic.
El Green New Deal estatunidenc, el Pla Marshall de la Xina o el pla Next EU Generation o el Global Gateway de la Unió Europea són exemples clars que és possible articular una transició ecològica real i justa, sense que ningú quedi enrere.
La clau és que aquest tipus d’estratègies i plans econòmics…
– Permetin crear nous llocs de treball
– Ens ajudin a construir una economia més justa
– Aprofitin el poder que comporta una situació d’emergència per accelerar canvis i trencar amb allò establert
– Fomentin noves aliances
– Limitin al màxim les accions violentes i ens facin més forts enfront de la recessió.
El refranyer popular sempre ens ha alertat que “és la fe la que mou montanyes” i nosaltres afegim, “especialment si està destinat a una bona causa”.
Per activar la transició ecològica són necessaris incentius econòmics que promoguin l’adopció de noves pràctiques, serveis, marques i productes sostenibles i penalitzacions o sancions per aquells lobbies o empreses que volen perpetuar l’statu quo, mantenint el mateix nivell d’emissions.
En el Dia Internacional de la lluita contra el Canvi Climàtic, moltes empreses, governs i organitzacions sortiran al carrer per reivindicar més acció climàtica o comunicaran a través de les xarxes socials els seus avenços en aquesta matèria.
No obstant això, aquesta preocupació i voluntat no es pot quedar en un dia o en un superficial “bla-bla-bla”. Lluitar contra el canvi climàtic és treballar a diari per canviar la nostra forma de viure i reduir la nostra pròpia petjada de carboni o la de l’organització en la qual treballem.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
