Al llarg dels últims vint anys, l’edificació bioclimàtica i sostenible ha penetrat de manera decisiva en la nostra societat. Des de la Plataforma ZEO, abans anomenada Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica (ADCB), vam estar més de vint anys treballant per aconseguir la implementació d’aquest model arquitectònic ZEO -zero emissions- a Espanya.
De fet, gràcies a l’esforç de la nostra organització i moltes altres, tant nacionals com internacionals, avui dia la gran majoria de projectes es dissenyen seguint criteris bioclimàtics i sostenibles. De fet, les lleis, els codis d’edificació i les ordenances, s’encarreguen que aquests criteris sostenibles s’apliquin.
En aquest sentit, actualment és comú veure cases o edificis bioclimàtics a les ciutats, pobles i a tota mena d’urbanitzacions espanyoles.
La importància d’apostar per l’arquitectura bioclimàtica
I és que gran part de les emissions que contribueixen al canvi climàtic, podrien evitar-se si es dugués a terme un disseny arquitectònic i una construcció més sostenible i eficient des del punt de vista energètic.
Hem de tenir en compte que, segons les dades de l‘Associació de Promotors i Constructors d’Espanya, la construcció en general, no només l’edificació d’habitatges, i el seu funcionament són responsables d’entre el 30% i el 40% del total d’emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle.
De fet, el 67% del consum total de l’energia d’un edifici és atribuïble a la despesa per calefacció i aire condicionat. A més, segons les dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE), les llars espanyoles gasten anualment al voltant del 20% de l’energia total que es consumeix a Espanya.
I tot això es deu al fet que a Espanya, el 56,63% del parc d’habitatges és anterior al 1980.
La qualificació energètica del parc d’habitatges espanyol és molt baixa
I si ens fixem en la qualificació energètica d’Espanya a escala general, observem que el 81% dels edificis del nostre país se situen en un nivell dolent o molt dolent en termes d’emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH).
Si tenim en compte totes aquestes xifres, veurem que, per frenar l’emergència climàtica, és crucial apostar per la rehabilitació i la construcció bioclimàtica dels nous edificis.
Per aquest motiu, hem d’apostar pels sistemes constructius nous i innovadors, tant a escala global, com localment.
En aquest sentit, a Bellaterra, urbanització on estan situades les oficines de la Plataforma ZEO, l’Unió de Veïns de Bellaterra fa anys que estan promovent la sostenibilitat mitjançant l’impuls de l’autoconsum fotovoltaic i l’eficiència energètica, la promoció de l'”hort a casa” i l’autocultiu comunitari, el compostatge i la compra de vehicles elèctrics per a la reducció de les emissions entre els seus habitants.
A través de la iniciativa “Bellaterra + sostenible 2030” treballen per proposar accions que generin consciència climàtica i redueixin la petjada de carboni dels seus habitatges.
L’última acció organitzada per aquesta associació, UvB, va ser la celebració d’una sessió informativa sobre els “nous sistemes constructius per estalviar energia” que ja s’estan utilitzant a Bellaterra.
Durant la sessió, es va recordar que el 40% dels habitatges de Bellaterra són anteriors al 1979, el 54% van ser construïts entre el 1980 i el 2006, i només un 6% són posteriors al 2006, i, per tant, el parc d’habitatges és bastant antic i poc eficient en termes energètics.
Es van presentar tres models diferents de sistemes constructius, que tracten d’aconseguir una eficiència energètica superior, reduir les emissions associades al consum energètic i la calefacció i aconseguir un estalvi econòmic en la factura.
Al llarg d’aquesta sessió, es va respondre a les següents preguntes:
• Quanta energia es pot estalviar amb aquests nous sistemes?
• Existeix un sobre cost en tot aquest procés?
• Es poden aplicar a la rehabilitació?
Després de finalitzar l’exposició dels tres casos, van arribar a la conclusió que els tres sistemes coincidien en tres aspectes. Tots ells garantien:
• Màxima aportació solar (orientació, plaques solars)
• Bon aïllament (de tota la superfície que embolica la casa).
• Sistema de ventilació que renova l’aire, recuperant la calor de l’aire viciat que s’extreu
En finalitzar aquesta trobada informativa, la UvB va informar de la voluntat de celebrar una nova sessió informativa, en aquesta ocasió, sobre la rehabilitació energètica d’edificis
Tot apunta al fet que els nous sistemes constructius poden ajudar-nos a construir un parc d’habitatges més ZEO -zero emissions-. Apostar per l’edificació bioclimàtica, especialment, a escala local, és el primer pas per activar la transició ecològica en aquest sector.
En aquest sentit, són necessàries més entitats conscienciades i implicades amb l’acció climàtica, com és el cas de la Unió de Veïns de Bellaterra o la Plataforma ZEO.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.