“Somiem amb orques mecàniques mentre deixem morir les de veritat”

Si ho mirem amb perspectiva, sembla que l’ecosistema terrestre està dissenyat per funcionar en un equilibri constant. De fet, existeixen una sèrie de mecanismes biològics i químics que garanteixen la supervivència i la subsistència de la vida a la Terra.

Un exemple d’això és l’existència dels insectes pol·linitzadors, que permeten la floració de les plantes i, amb això, dels aliments, o del cicle de la vida. Quan un animal mor, nodreix la Terra i aquesta torna a créixer brindant fruits i altres aliments a altres animals, etc.

No obstant això, hi ha un dels engranatges que regulen el clima del Planeta que està canviant a causa del canvi climàtic. Abans de la Revolució Industrial, els nivells de CO2 estaven al voltant de 280 ppm (parts per milió), un nivell que es va mantenir estable durant aproximadament sis mil anys de civilització humana.

Però a causa de l’emissió desmesurada d’aquest Gas d’Efecte d’hivernacle (GEH), en l’actualitat, la quantitat de CO₂ a l’atmosfera ronda aproximadament les 400 ppm. De fet, segons l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia), l’abril del 2022, la concentració mensual mitjana de CO₂ va assolir les 421,95 ppm (parts per milió). Això representa un increment de 2,28 ppm respecte a l’anterior màxim, 419,67 ppm, registrat el maig del 2021.

Una xifra anormal que ha provocat el fenomen causant del canvi climàtic: l’escalfament global de la Terra. L’increment de la temperatura de l’atmosfera ha generat una sèrie d’alteracions en el clima que estan afectant la vida en la Terra i a la supervivència de certs ecosistemes. L’emergència climàtica ha provocat una sèrie d’episodis climàtics extrems com huracans, sequeres, pluges torrencials, etc., que amenacen l’statu quo del Planeta i els seus recursos naturals.

Els embornals de carboni naturals estan en risc

No obstant això, existeix un altre dels mecanismes naturals del Planeta que podria ajudar-nos a revertir aquesta situació. El procés químic de la fotosíntesi contribueix a la regulació dels nivells d’oxigen en l’atmosfera.

I és que, aprofitant l’energia de la llum solar, durant el dia les plantes absorbeixen CO₂ i alliberen oxigen. És precisament per això que, quan es troben agrupades en grans quantitats, les plantes actuen com a embornals o reservoris de carboni.

Aquests es consideren sistemes capaços d’acumular o alliberar carboni i, per tant, contribueixen de manera natural a l’equilibri dels Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH). De fet, al llarg de la història, els embornals de carboni han estat els encarregats de garantir un volum normal de CO₂ a l’atmosfera.

Entre els principals embornals de carboni naturals de la terra es troben els oceans i els boscos.

Els boscos són dipòsits naturals que absorbeixen i capturen el diòxid de carboni de l’atmosfera, reduint la seva concentració. La presència d’arbres i vegetació contribueix a la mitigació del canvi climàtic.

S’estima que un arbre de vint anys absorbeix anualment el CO₂ emès per un vehicle que recorre de 10.000 a 20.000 km. En aquest sentit, quina quantitat diòxid de carboni podria arribar a capturar un bosc de 10.000 km²?

Segons la FAO (Food and Agriculture Organization of United Nations), la major part dels embornals de carboni vegetals estan localitzats en boscos tropicals de baixa latitud i en els boscos d’alta latitud, com són els boscos boreals.

Algunes grans superfícies de vegetació com l’Amazones, la selva del Congo, el bosc tropical de Nova Guinea o el bosc temperat valdivià, situat a Xile, es consideren els majors embornals de carboni terrestres del Planeta.

De fet, dades recollides pel National Geographic revelen que l’Amazònia, amb una superfície de 6,7 milions de km², produeix el 20% de l’oxigen de la Terra. No obstant això, l’alarmant taxa de desforestació podria afectar en gran manera el seu potencial per a produir oxigen. De fet, ja ho està fent.

Entre el 2001 i 2021 la tala il·legal i la desforestació han provocat que l’Amazones hagi perdut una mitjana de 88.490 hectàrees de bosc a l’any. Segons els experts i biòlegs, aquesta xifra és equivalent a perdre dos camps de futbol de selva cada minut.

A més, aquest territori situat al Brasil també pateix diàriament incendis provocats per lladres de terra, caçadors furtius i ramaders salvatges que busquen treure negoci d’aquesta selva tropical.

Es tracta d’un fenomen contraproduent per la lluita contra el canvi climàtic. És important tenir en compte que, en cremar-se, els arbres alliberen tot el CO₂ que van absorbir al llarg de la seva vida.

Els oceans i la fauna i flora marina també capturen CO2

Per part seva, s’estima que els oceans són capaços d’absorbir al voltant del 50% del carboni que s’emet a l’atmosfera. De fet, alguns dels organismes que viuen en ells, com els corals, el plàncton, les algues o animals com les orques, són els encarregats d’absorbir aquest carboni mitjançant l’activitat fotosintètica.

De fet, s’estima que cada any els corals absorbeixen al voltant del 25% de les emissions de CO2 alliberades a l’atmosfera.

No obstant això, l’acidificació dels oceans, és a dir, l’increment del nivell de CO₂ en aquests, comporta un descens del pH de l’aigua de mar. Aquest fenomen no només redueix l’abundància de fitoplàncton, sinó que també disminueix la calcificació en certs animals marins, com els corals, mol·luscos i crustacis, fet que provoca que els seus esquelets es tornin més febles i dificulta el seu creixement.

De fet, a causa de l’escalfament global de la Terra i l’increment de la temperatura de l’aigua dels oceans, alguns ecosistemes com les prades de la Posidònia mediterrània o la gran barrera de coral australiana estan en perill d’extinció.

De fet, en els últims anys, la comunitat de biòlegs marins ha alertat que aquest escull havia patit una significativa descoloració a causa de les temperatures inusualment càlides de la mar succeïdes el 2016, 2017 i 2020. De fet, l’últim episodi global de calor va danyar dos terços dels corals.

Tots els mecanismes de captura de CO2 existents en el Planeta podrien contribuir de manera decisiva a frenar el canvi climàtic. No obstant això, en els últims anys, els enginyers i científics han creat sistemes alternatius de captura que també podrien contribuir a aquesta causa.

Des de transformar el CO₂ en pedres, fins a extreure CO₂ de l’atmosfera a través de ventiladors gegants o crear núvols de mentida per capturar el CO₂. En els últims anys, els governs han estat invertint en sistemes de captura de carboni oblidant per complet, que ja existeixen aquest tipus de sistemes a la mateixa naturalesa i que aquests estan sent danyats.

Són sistemes innovadors i pioners que demostren les bones intencions de la indústria i el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, però que costen massa diners en comparació al que aconsegueixen.

A Islàndia, per exemple, l’empresa Climeworks, especialitzada en la creació de sistemes de captura de CO₂, va crear la instal·lació Orca amb una inversió d’uns quatre milions de dòlars. Aquesta instal·lació ha estat àmpliament criticada per la comunitat climàtica a causa de la seva ineficiència: al llarg d’un any, Orca només ha estat capaç de capturar tres segons de les emissions de CO2 mundials.

Eliminar totes les emissions de CO₂ mitjançant sistemes de captura tecnològics costaria més de 5 bilions de dòlars

I és que tal com explica el tecnòcrata i multimilionari Bill Gates en el seu llibre, “Com evitar un desastre climàtic”, eliminar totes les emissions de carboni anuals de la humanitat costaria més de 5 bilions de dòlars a l’any. I si ho extrapolem a aquest últim invent, necessitaríem al voltant de 50.000 plantes d’orca.

Malgrat la ineficiència d’aquesta mena de sistemes, algunes empreses continuen apostant per aquest tipus de projectes i inversions. L’any passat, Elon Musk va anunciar que invertiria 100 milions de dòlars al projecte XPRIZE, que té com a objectiu trobar una solució viable per eliminar 1.000 tones de CO2 anuals.

Per part seva, l’empresa canadenca Carbon Engineering, també finançada per Bill Gates, està treballant en un nou sistema semblant a Orca per capturar diòxid de carboni en el nord d’Escòcia.