Després d’un estiu marcat per les onades de calor i la sequera, toca tornar a la realitat i a la rutina. Durant les primeres setmanes de setembre, les escoles, instituts i centres de formació d’Espanya estan obrint ja les portes per tornar a acollir milions d’estudiants en el nou curs escolar 2022- 2023.
Després de passar un dels estius més calorosos de la història, fet que ha activat les alarmes tant de la comunitat climàtica com dels governs i organitzacions internacionals, ara toca preguntar-se: estan realment sensibilitzats els centres educatius davant d’aquesta problemàtica? Com contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic?
Encara que molts puguin pensar que els centres només poden contribuir a aquesta causa a través de la divulgació i la conscienciació a les aules, la veritat és que poden fer molt més.
Des d’estratègies d’adaptació, les més comunes, fins a accions per reduir la petjada de carboni d’aquestes instal·lacions o mecanismes per fer-les més resilients.
El Govern engega un nou Pla per adaptar els col·legis al canvi climàtic
En aquest sentit, precisament pocs dies abans de la “tornada a l’escola”, el Govern d’Espanya va anunciar l’activació d’un nou pla per adaptar els centres educatius al canvi climàtic. Segons fonts del Ministeri d’Educació, el pla comptarà amb un pressupost de 200 milions d’euros i estarà enfocat a preparar els centres per a les pròximes onades de calor.
Aquesta mesura d’adaptació a l’emergència climàtica es durà a terme de manera coordinada amb les diferents comunitats autònomes. Des del Ministeri d’Educació han informat que un dels canvis que s’estan valorant, és realitzar una instal·lació massiva d’aires condicionats i naturalitzar els espais d’esbarjo, incorporant moltes més zones verdes en els centres.
No obstant això, la majoria d’experts ambientalistes asseguren que el més efectiu seria canviar el model constructiu perquè els edificis siguin resilients al canvi climàtic. Reformar les escoles aplicant l’arquitectura bioclimàtica i construir els edificis nous sota aquests criteris.
I és que la majoria consideren que la instal·lació d’aire condicionat hauria de ser l’últim recurs, a causa de la gran despesa energètica que suposa.
Seria contraproduent activar una mesura d’adaptació per la lluita contra el canvi climàtic que, al mateix temps, pogués generar un augment de les emissions – en el cas que el subministrament d’electricitat del centre no fos d’origen renovable-.
“Fer més verds els patis d’esbarjo”, la mesura amb millor acollida entre la comunitat climàtica
D’altra banda, la idea de fer més sostenibles els patis d’esbarjo ha tingut un millor acolliment per part de la comunitat climàtica.
De fet, a principis de l’estiu del 2022, alguns centres andalusos, murcians i extremenys van construir refugis climàtics en aquestes instal·lacions, tant per als nens, com per a la ciutadania en general – que van poder accedir lliurement als mateixos durant els mesos de juliol i agost, quan no hi ha classes-.
A ciutats com Barcelona, per exemple, aquest estiu l’Ajuntament ha convertit 11 escoles en refugis climàtics, substituint part de l’asfalt dels patis per zones verdes, construint fonts d’aigua i realitzant reformes en els edificis per tal de millorar el seu aïllament.
De fet, la capital catalana és un exemple de ciutat compromesa amb aquesta causa: actualment és la ciutat d’Espanya amb una xarxa més gran de refugis climàtics.
Part dels municipis que van dur a terme aquestes remodelacions per adaptar-se al canvi climàtic, ho van fer a través de projectes finançats amb fons europeus.
A més, durant els mesos de maig i juny, altres centres educatius han optat per flexibilitzar o escurçar l’horari lectiu, per tal d’evitar que les conseqüències del canvi climàtic afectessin la salut i el benestar dels més petits.
Quines estratègies de mitigació estan duent a terme les escoles?
Sens dubte, l‘adaptació al canvi climàtic és una estratègia necessària a tots els nivells i clarament la majoria d’escoles estan fent un gran esforç per aplicar-la. Ara bé, què hi ha de les mesures de mitigació?
Precisament, un dels focus del nou Pla d’Adaptació dels centres al canvi climàtic del Govern d’Espanya és fer més verds els patis. En aquest sentit, és important tenir en compte que, plantant nous arbres, arbustos i un altre tipus de vegetació, també s’està duent a terme una acció de mitigació.
I és que la vegetació no només dona ombra, sinó que crea microclimes que ens permeten regular la temperatura i la humitat. I, sobretot, captura diòxid de carboni i allibera oxigen, reduint d’aquesta manera el nivell de CO₂ de l’atmosfera i actuant com un embornal de carboni.
A més, una altra de les àrees des de les quals les escoles poden contribuir a la lluita contra el canvi climàtic és la mobilitat. És vital que les escoles promoguin el transport a peu, amb bicicleta o mitjançant vehicles elèctrics de baix impacte ecològic – patinets, motos i cotxes elèctrics-.
I és que és una escena molt comuna veure els pares deixant els seus fills a l’escola o esperant-los a la sortida aparcats en triple filera. En aquest sentit, promoure alternatives sostenibles, habilitant carrils bici o rutes escolars urbanes segures, no només facilitaria la vida a les famílies, sinó que també ajudaria a reduir la petjada de carboni associada a aquests centres.
L’eficiència energètica a les escoles: un motor per reduir la seva petjada de carboni
A través de l’eficiència energètica, les escoles tenen un ampli marge de millora per reduir la petjada de carboni associada a la seva activitat. Reduir el consum energètic de les aules pot ser una excel·lent eina de mitigació.
Existeixen diferents formes per reduir el consum energètic dels centres educatius:
1. Promovent el seu apoderament energètic. Involucrant la direcció del centre en les decisions vinculades al subministrament energètic i formant-la en aquest àmbit.
2. Reduint i optimitzant el consum energètic dels centres i millorant el seu confort.
3. Impulsant projectes interdisciplinaris d’aprenentatge en els centres educatius. Per exemple, conscienciant els més petits sobre la importància de tancar els llums en sortir de classe, però també sobre la vulnerabilitat energètica que pateixen algunes famílies en risc d’exclusió social.
4. Apostant per un subministrament energètic 100% renovable i aplicant millores tècniques, com canvis en la il·luminació, la construcció de galeries per obtenir més llum natural, etc.
A Barcelona es duen a terme tot aquest tipus d’accions a través del programa Escoles + Sostenibles. Des del 2001, contribueixen a la sostenibilitat des de l’educació, reconeixent les escoles com a agents de canvi a la ciutat.
De fet, a partir del curs 2017-2018 van activar el projecte E3 d’apoderament energètic en alguns centres educatius de Barcelona. La prova pilot va tenir lloc als instituts Barri Besòs, Dr. Puigvert i Rambla de Prim.
A més, des d’alguns centres ja s’està començant a impulsar l’autoconsum solar fotovoltaic, realitzant instal·lacions de plaques solars en els terrats per així fomentar la sobirania energètica.
D’aquesta manera, les escoles s’impliquen d’una forma més directa en la lluita contra el canvi climàtic i, a més, redueixen la seva factura de la llum.
Paral·lelament, és important impulsar plans d’economia circular, activant sistemes eficients de reciclatge, o bé menús sostenibles, reduint la carn dels menús escolars i apostant per un major consum de vegetals de KM0 o de proximitat.
Altres accions que poden ajudar les escoles a ser més ZEO són:
– Promoure l’estudi a través de dispositius electrònics, per tal de reduir el consum de paper associat als llibres.
– Optar per l’eliminació dels uniformes escolars, que suposen una producció anual extra per a les empreses tèxtils espanyoles, que genera una despesa de recursos hídrics, teixits i emissions més gran.
– En el cas dels instituts implementar les classes híbrides, permetent l’assistència telemàtica una o dues vegades a la setmana
Educació ambiental a les aules
Finalment, la millor forma que tenen les aules per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic és l‘educació ambiental. I és que, segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, l’ensenyament ha de ser un dels agents impulsors de la consciència ambiental, ja que està a càrrec de l’educació i la sensibilització de les futures generacions de polítics, empresaris i dirigents.
En aquest sentit, la conscienciació sobre la importància que tenen les nostres accions en el Planeta pot ajudar-nos a modificar positivament el nostre entorn i impulsar el consum sostenible. Portat a la pràctica, això implica introduir continguts curriculars en els diferents cursos i des d’edats molt primerenques.
És important abordar la qüestió del canvi climàtic en les diferents assignatures i, fins i tot, poder crear una nova matèria dedicada a abordar específicament aquest tema.
Perquè com bé van comentar en el Fòrum d’Educació d’El País del 2019, “l’educació mediambiental ha d’abordar-se en tots els nivells de l’ensenyament i des de totes les àrees d’aprenentatge, però també de manera concreta i sistemàtica en totes les etapes educatives”.
És crucial transmetre tant als més petits, com als joves i adolescents, la importància de ser ZEO -zero emissions-, per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
