En el Dia Mundial de l’Alimentació, recordem l’elevada petjada de carboni generada pel sistema d’alimentació mundial. Una petjada de carboni que la humanitat no pot permetre’s si vol complir amb els objectius de l’Acord de París 2015. L’excessiu consum de carn i les emissions derivades de la ramaderia intensiva, l’explotació del sòl i el malbaratament alimentari, són problemes associats a la nostra alimentació que contribueixen al canvi climàtic.
Segons la FAO, la ramaderia intensiva és responsable del 14,5% de les emissions GEH que provoquen l’escalfament global. El malbaratament alimentari genera una petjada de carboni totalment evitable, sent responsable del 8% de les emissions GEH mundials.
Un 59% de la superfície cultivable del planeta s’utilitza per a alimentar el bestiar
Segons la Unió Europea, cada any malbaratem el 20% del menjar que produïm, un fet que a més suposa una pèrdua econòmica de 143 bilions d’euros. A més, utilitzem un 59% de la superfície del planeta cultivable per alimentar el bestiar.
El nostre sistema predominant de cultiu, l’agricultura intensiva, posa en perill la salut del sòl i genera grans pèrdues en la biodiversitat planetària.
A causa de l’explotació agrícola i d’un mal ús de la Terra, cada any perdem al voltant de 14 milions d’hectàrees de boscos tropicals, entre cinc i set milions de terreny cultivable i hem reduït la productivitat del regadiu de tot el món.
L’afany dels grans productors per obtenir el màxim benefici i la major quantitat d’aliments utilitzant el menor nombre de recursos possible, posa en perill el planeta. L’ús de fertilitzants i plaguicides no orgànics, a més de posar en risc la mateixa salut humana, perjudica la fauna pròxima a les zones de cultiu.
L’ús de tècniques de conservació del sòl i de fertilitzants orgànics podrien evitar l’erosió i la destrucció del sòl. Sens dubte, són condicions que poden revertir-se a través de canvis estructurals en el sistema de producció agrícola.
Un canvi de 360º en el model de producció agrícola: l’agroecologia
En aquest sentit, és fonamental recuperar un dels termes oblidats entre tota l’amalgama de conceptes sobre canvi climàtic i sostenibilitat ambiental: l’agroecologisme.
L’agroecologisme és una ciència i un moviment que promou l’aplicació dels processos ecològics en els sistemes de producció agrícola, forestal i pecuari. Aquest ideal, creat a principis de segle, també advoca per un canvi de 360º en el sistema alimentari actual.
L’agroecologia busca la diversitat biològica per tal de restablir i enfortir les funcions ecològiques i fer més resistents els sistemes productius davant situacions de crisis com la COVID-19 o condicions climàtiques adverses.
L’ecòleg Diego García-Vega advoca per la transició a un sistema agroecològic a través de la recerca
En aquest sentit, l’investigador Diego García Vega és un dels majors “advocats defensors” d’aquest sistema productiu al voltant del món. El jove ecòleg investiga les causes i els impactes de la pèrdua de la biodiversitat planetària i explora alternatives per a una transició del sistema agroalimentari.
Encara que a causa de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 va haver d’abandonar la seu de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (Iddri) a París, continua col·laborant amb ells des de Madrid.
Gràcies a una beca d’excel·lència atorgada per la Fundació “la Caixa” va poder desenvolupar el projecte “Anàlisi dels Impactes de l’Ús del Sòl en la Biodiversitat en Ecosistemes Àrids i Mediterranis”, l’última recerca de García-Vega que està en procés de publicació en la revista de referència Biodiversity and Conservation.
“L’agricultura intensiva erosiona el sòl de tal manera que en tres o quatre dècades no serà capaç de produir ni un gram d’aliment”
Per aquest expert que també ha col·laborat amb l’ONU Medi Ambient, l’agricultura hauria d’estar dissenyada com un ecosistema en si mateix, capaç d’albergar diferents nivells de biodiversitat. Segons García-Vega va explicar a El Mundo, únicament d’aquesta manera serà sostenible a llarg termini, “Perquè l’agricultura intensiva erosiona el sòl de tal manera que en tres o quatre dècades no serà capaç de produir ni un gram d’aliment”.
“El nostre sistema ja produeix prou menjar per alimentar la població projectada pel 2040 o 2050 (9 mil milions de persones), però en el camí perdem un terç d’aquests aliments” va explicar García-Vega. Per aquest motiu, durant la seva estada a la University College de Londres, va idear el projecte Zero Food Waste per donar sortida a les tones de menjar “sense tocar” que acabaven en les escombraries a la cafeteria de la seva universitat.
Amb només vint-i-tres anys, aquest noi pertany a la generació Z i als nous activistes pel clima que continuen treballant per instaurar la consciència climàtica a la societat malgrat la crisis sanitària. Com els joves de Fridays For Future, García-Vega té molt clar que l’única manera de fer front al canvi climàtic és amb un fet tan simple com “passar a l’acció”.
“Som a temps de reduir la velocitat del canvi climàtic, però això requereix acció immediata”. “Com més esperem, menys opcions tindrem. Si comencem ja amb un canvi dràstic, no tindrà tant d’impacte a escala social” aclareix Diego.
“Si esperem cinc o deu anys per dur a terme la transformació necessària serà massa radical”
Migrar a una economia zero emissions, replantejar el model de consum o de producció alimentària, així com la manera d’obtenir energia, són accions que hem de portar a terme amb summa rapidesa i de manera globalitzada. “Si esperem cinc o deu anys per a dur a terme la transformació necessària, haurà de ser tan radical que comportarà conseqüències per les quals no estem preparats”.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
