La primera setmana de setembre, els Estats Units ha sofert una onada d’incendis especialment virulents i abans del que s’havia previst, als estats d’Oregon, Califòrnia i Washington. Milers d’hectàrees han quedat calcinades i increïbles reserves naturals com el Parc Nacional de la Vall de la Mort o Yosemite perden més vegetació cada dia que passa.
Aquests incendis han afectat també la salut de la població que viu en els nuclis urbans pròxims. Les temperatures han superat els 45°C en ciutats com Los Angeles o Las Vegas, fent que l’aire sigui pràcticament irrespirable.
El governador de l’Estat de Califòrnia, Gavin Newson, ha confirmat a la ciutadania que aquesta onada d’incendis és una conseqüència de l’escalfament global. I és que, històricament, aquest tipus d’incendis es produeixen entre octubre i novembre -mesos molt més càlids a l’hemisferi occidental-. Newson ha apuntat que ara “el major enemic és el canvi climàtic”.
La comunitat científica estatunidenca investiga els efectes que tindrà el canvi climàtic al seu país
La comunitat científica estatunidenca ara està avaluant els efectes que tindran aquests incendis al país i quines seran les conseqüències del canvi climàtic que afectaran més a la societat americana. Però per fer front a totes aquestes qüestions i fins i tot, per a activar accions i mesures per a evitar-les, es toparan amb un gran mur: l’administració Trump.
El negacionisme de l’actual president republicà Donald Trump mai ha estat un secret. Trump, que ha titllat el canvi climàtic d'”una gran farsa creada pels xinesos”, va ser l’encarregat de retirar els Estats Units de l’Acord de París 2015. Quan va abandonar el compromís d’actuar per fer front a l’escalfament global el 2019, els EUA van perdre l’oportunitat de treballar per reduir les emissions del segon país emissor de CO₂ del món per darrere de la Xina.
Els Estats Units és responsable del 15% de les emissions de CO₂ a nivell global.
Barack Obama es va comprometre a reduir entre el 26 i el 28% les emissions del país el 2030
Sens dubte, aquesta decisió del també propietari d’una fortuna de 3,1 milions de dòlars ha suposat una lleu reculada en la lluita climàtica. I és que l’anterior president dels Estats Units, Barack Obama, s’havia compromès a retallar entre el 26% i el 28% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del país el 2030.
Bé sigui per interessos econòmics relacionats amb el lobby dels combustibles fòssils o bé per suposada ignorància, el president Donald Trump no té pensat activar un paquet de mesures extraordinàries per fer front el canvi climàtic, com no ho va fer durant la crisi de la COVID-19.
L’Agència de Protecció Ambiental americana resta importància al canvi climàtic
Un altre dels majors problemes per aconseguir fer front al canvi climàtic als Estats Units és la seva Agència de Protecció Ambiental (EPA). L’EPA ha estat transmetent a la ciutadania la idea que “les polítiques dirigides a fer front a la crisi climàtica basades en la regulació dels mercats, suposaran un atac directe als interessos dels pobres”.
Així ho va defensar el director de l’EPA Andrew Wheler, durant la celebració del 50 aniversari d’aquest organisme a principis del mes de setembre. Durant la vetllada, Wheler també va aprofitar per insinuar que, amb la reelecció de Trump, els Estats Units abandonarà definitivament qualsevol acció o col·laboració internacional per fer front a la crisi climàtica.
Amb l’argument de que les mesures de protecció ambiental van en contra dels interessos i necessitats de les classes treballadores i dels països pobres del sud global, l’Administració Trump està aconseguint instal·lar a l’ideari col·lectiu americà la creença que és millor abandonar la lluita climàtica.
Mantenir l’statu quo i no aplicar mesures reguladores acaba sent una decisió altament beneficiosa per a les companyies de petroli.
L’IPCC assegura que el canvi climàtic afectarà les comunitats més pobres i sense recursos
La veritat és que, segons el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), algunes conseqüències d’aquest fenomen, com l’augment del nivell de la mar, seran devastadores per als països més pobres i els estats insulars. Sobretot després que investigadors de la Universitat d’Ohio hagin demostrat que el procés de desglaç de les glaceres de Groenlàndia ha arribat a un punt de no retorn, un fenomen del qual serem testimonis en els pròxims anys.
A més, l’escalfament global i l’absorció del 30% del CO₂ emès per l’ésser humà des dels anys vuitanta per part del nostre oceà, està afectant seriosament la biodiversitat marina i posant en perill la subsistència i supervivència de les comunitats rurals.
L’evidència: The New York Times demostra que els barris pobres estan sofrint un increment de les temperatures
Una recerca realitzada pel The New York Times, fractura els arguments de l’administració Trump per aturar l’acció climàtica.
Els barris negres i obrers de les grans ciutats nord-americanes com Nova York, Baltimore, Richmond, Dallas o Portland estan patint una pujada de les temperatures provocada per l’escalfament global, que posa en risc la salut de les persones grans i dels col·lectius de risc.
Donald Trump no pot negar les evidències científiques del canvi climàtic i dels efectes que tindrà en les nostres societats. Per sort, en els darrers anys, els Estats Units compten amb més arguments per demostrar al país la necessitat d’actuar per fer front al canvi climàtic. Apostar per un candidat polític més “verd” en les pròximes eleccions podria ser la millor manera de salvar el planeta.
Alguns dels autors o divulgadors més importants de la consciència climàtica com Jeremy Riffkin, Solitaire Townsead o Leonardo Di Caprio són estatunidencs. La majoria d’ells, no dubten a criticar obertament el negacionisme de Donald Trump i les conseqüències que tindrà per la societat americana mantenir-se al marge d’aquesta responsabilitat global.
La victòria de Joe Biden en les pròximes eleccions ajudaria a aturar les 159 mesures de desregulació climàtica dutes a terme per Trump
Si finalment Joe Biden -a favor d’implicar el país en la lluita climàtica-, surt elegit guanyador en les pròximes eleccions, Estats Units tindrà l’oportunitat d’aturar les 159 mesures de desregulació climàtica dutes a terme durant el mandat de Donald Trump. Un exemple d’això, podria ser la definitiva paralització de la construcció de l’oleoducte de Keystone per transportar petroli per tot el país.
El país de “les oportunitats” encara és a temps de sumar-se a l’acció climàtica.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
