La comunitat climàtica apunta a la captura de carboni com una de les formes més eficaces per reduir les emissions de CO₂ de l’atmosfera i combatre el canvi climàtic. Existeixen mecanismes de captura artificials com, per exemple, extractors de CO2 atmosfèric, fibres tèxtils fetes amb algues, fulles artificials que fan la fotosíntesi, etc., que poden ajudar-nos a reduir la quantitat de CO₂ a l’atmosfera.
Però també hi ha mecanismes presents a la natura o en el mateix cicle biològic de la Terra, que sempre ens han ajudat a controlar el nivell de CO₂ en l’atmosfera. Un exemple d’aquests mecanismes és la fotosíntesi, un procés vital que fa que, durant el dia, les plantes capturin diòxid de carboni de l’atmosfera i expulsin oxigen.
Les fulles de les plantes contenen a la superfície del revers, diminuts porus pels quals respiren, absorbint diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera i alliberant oxigen i vapor d’aigua.
Gràcies a aquesta capacitat de captura, aquells ecosistemes que reuneixen una gran quantitat de plantes i vegetació com els boscos, la selva i la tundra, són considerats embornals de carboni naturals del Planeta. De la mateixa manera que ho són els oceans.
Els oceans absorbeixen aproximadament el 30% de les emissions globals de diòxid de carboni i el 80% de la calor generada pel creixent augment dels gasos efecte d’hivernacle, atenuant d’aquesta manera molts dels impactes nocius de la contaminació atmosfèrica.
A causa del canvi climàtic el potencial d’embornal de CO₂ dels oceans es redueix
A causa del canvi climàtic, els oceans no només estan augmentant de nivell i de temperatura, sinó que també s’han tornat més àcids i cada vegada hi ha menys flora marina, per la qual cosa el seu potencial de captura de CO₂ es redueix.
No obstant això, sembla que ara un nou descobriment ZEO en els oceans podria ajudar-nos a combatre el canvi climàtic i augmentar la capacitat de captura de CO₂ de les nostres mars.
I és que un grup de científics de la Universitat Tecnològica de Sydney (UTS) ha descobert en les profunditats de l’oceà, un microbi marí que captura carboni. Es tracta d’un depredador microscòpic que podria convertir-se en una arma biològica contra el canvi climàtic.
Sense cap mena de dubte, aquest organisme podria ajudar-nos a ser més ZEO.
L’autora principal de l’estudi, la professora Martina Doblin, ha assenyalat que “aquesta troballa aporta pistes sobre com l’oceà equilibra el diòxid de carboni a l’atmosfera”. I és que el Prorocentrum cf. Balticum, té el potencial de capturar carboni de manera natural, encara que els oceans s’escalfin i es tornin més àcids.
Aquest microbi és un organisme eucariota, que té un nucli i uns orgànuls diferents dins de les seves cèl·lules i que no està classificat com un animal, una planta o un fong. Aquest organisme unicel·lular acostuma a ser molt comú en els oceans. No obstant això, la comunitat científica encara no disposa de suficient informació sobre quin és el seu paper en aquest ecosistema.
El que si que està comprovat, és que el Prorocentrum cf. Balticum és un mixòtrof i per això pot fer la fotosíntesi com una planta i també alimentar-se d’altres organismes com un animal.
Hi ha moltes recerques sobre fitoplàncton i poques sobre altres microorganismes presents en els oceans
La Doctora Martina Doblin assegura a l’estudi publicat a la revista Nature Communications que, al llarg dels anys de recerca científica, s’ha estudiat detalladament la contribució del fitoplàncton a la captura de carboni. No obstant això, “les funcions d’altres microbis s’estudien molt menys i rares vegades es quantifiquen”.
L’estudi ens recorda que la majoria de plantes de la Terra utilitzen els nutrients del sòl per créixer. Però n’hi ha algunes, com la Venus atrapamosques, que són capaces d’obtenir nutrients addicionals atrapant i menjant altres insectes.
A l’oceà, els microbis marins que realitzen la fotosíntesi, coneguts com a fitoplàncton, serien com les plantes terrestres, perquè fan servir nutrients dissolts a l’aigua de mar circumdant per créixer.
I els mixòtrofs com el Prorocentrum cf. Balticum, serien com la Venus atrapamosques, ja que també poden menjar altres microbis per aconseguir un concentrat de nutrients -com si es prenguessin un multivitamínic-. Com que tenen la capacitat d’adquirir nutrients de diferents maneres, aquests microbis poden subsistir en gairebé qualsevol part de l’oceà.
Per tant, els Prorocentrum cf. Balticum poden sobreviure davant l’increment de les temperatures i a l’acidificació dels oceans, dos fenòmens causats pel canvi climàtic.
Aquests microbis presenten una gran resistència. Ara bé, quant CO2 són capaços d’absorbir realment?
Segons la comunitat climàtica, per complir amb els objectius de descarbonització globals, les tecnologies i estratègies d’eliminació de CO2 haurien d’ajudar-nos a eliminar aproximadament 10 giga tones de carboni de l’atmosfera cada any fins al 2050.
En el cas de del Prorocentrum cf. Balticum, els investigadors han descobert que, si s’aconsegueix aïllar aquesta espècie de les aigües de la costa de Sidney, aquest organisme podria arribar a capturar entre 0,02 i 0,15 giga tones de carboni a l’any.
Pot semblar un número realment baix, però si es descobreixen nous mecanismes i maneres d’explotar el seu potencial, aquesta xifra podria arribar a ser realment superior. Perquè, segons la doctora Martina Doblin, “s’està enfonsant més carboni en l’oceà del que pensem actualment”.
Gràcies a la recerca científica, el potencial de captura de CO₂ de l’oceà podria augmentar en llocs en els quals no es pensava que fossin ubicacions potencials de segrest de carboni. Aquest podria ser un gran descobriment que ens ajudarà a obtenir una societat més ZEO.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
