No és cap novetat apuntar que l’aigua és un dels elements més importants del planeta. Però, què passa amb aquest recurs natural durant la crisi del coronavirus? Per molts és sabut que rentar-se adequadament i que la higiene general és imprescindible per a combatre el virus de forma correcta, i són aquestes mesures, com les d’ensabonar-se les mans durant vint segons, les que s’estan duent a terme a les cases d’arreu del nostre territori.
La qüestió, però, és que no tots tenim la mateixa facilitat d’accés a l’aigua. El primer i el tercer món estan totalment separats quant als recursos, i les condiciones higièniques de determinades zones de l’Àfrica, d’Àsia o de l’Amèrica llatina es veuen greument perjudicades per la quantitat d’aigua que poden utilitzar per a combatre un virus d’aquestes característiques. Com podem millorar aquestes situacions? Quina hauria de ser la gestió responsable de l’aigua perquè tots poguéssim viure en igualtat de condicions?
Les desigualtats mundials i l’aigua
La gestió de l’aigua, hauria de ser una prioritat per part de les institucions públiques, doncs resulta un element imprescindible per a mantenir la higiene, seguretat i salut de les persones susceptibles de contraure un virus d’aquest tipus.
La malversació d’aquesta classe de recursos al primer món és quelcom evident, i és un dels fets que s’hauria de replantejar per tal de mantenir una igualtat de condicions entre els països més avançats i aquells encara en vies de desenvolupament.
La falta d’aigua als territoris menys avançats els converteix en vulnerables davant de les pandèmies. A més a més, genera malestar en aquest tipus de territoris, on es creen conflictes d’interessos per tal de tenir accés a l’aigua. I és aquesta una de les conseqüències de la mercantilització d’un bé com l’aigua. El fet de reconèixer-la com a un producte i no com un element essencial de les nostres vides que hauria de ser distribuït amb equitat i consumit amb moderació per part de tots els habitants del planeta, siguin del país que siguin.
L’augment de sequeres produït pel canvi climàtic genera encara més dificultats per accedir a l’aigua
En un moment crític com el viscut davant de la crisi del COVID-19, es veu com la carència de recursos hídrics ha estat agreujada pel canvi climàtic. Durant els últims anys, les sequeres a l’Àfrica subsahariana han crescut exponencialment a causa de l’escalfament global. Aquest fet, juntament amb les dificultats “de base” que tenien aquests països per accedir a l’aigua anteriorment, han empitjorat la situació de pobresa, la inseguretat alimentària i la malnutrició.
Totes aquestes deficiències accentuades, en part, pel canvi climàtic, poden incrementar la mortalitat d’aquestes poblacions en cas de contraure el COVID-19. Per un costat degut a la inseguretat alimentària estan en desavantatge a l’hora de combatre el virus. D’altra banda, tenen menys recursos per prevenir-lo, ja que no poden aplicar mesures de prevenció bàsiques com la higiene.
La relació entre l’aigua i el canvi climàtic
L’Agència Europea de Medi Ambient apunta que existeix una estreta relació entre el canvi climàtic i l’aigua; els oceans, actualment, són més càlids, el nivell del mar està augmentant, les inundacions són cada cop més freqüents i molts països pateixen sequeres al llarg de l’any.
L’emissió de gasos GEI, que augmenten la temperatura del planeta, ha repercutit directament en els nostres mars i oceans, que ara posen en perill la subsistència d’algunes ciutats que es troben just al nivell del mar; amb la pujada del seu nivell, podria ser que acabessin per desaparèixer en un futur no molt llunyà.
A causa d’aquesta pujada de temperatures, els climes estan convertint-se en extremes al llarg dels últims anys, i els mesos amb més calor són encara més calorosos, mentre que els freds són més freds que mai. Les pluges són cada cop més intenses, però els períodes de sequera cada cop més llargs. I és per aquesta mateixa raó que els països necessiten iniciar plans sostenibles per replantejar el consum d’aigua. D’aquesta manera es podràn mantenir millor els pocs recursos que, ara per ara, es tenen.
Amb els plans de zero emissions (ZEO) que s’han establert de cara al 2050 es pretén restablir la salut de l’atmosfera i revertir un canvi climàtic produït per aquests danys dels gasos GEI.
Els efectes climàtics del coronavirus
Tal com es comentava a l’article sobre el consum responsable en temps de coronavirus, aquesta crisi per la qual estem passant en l’actualitat suposarà una reducció de les emissions dels gasos GEI durant aquest període. Les primeres dades que ho demostren són les de la Xina, que mostren que la contaminació al llarg del país s’ha reduït en un 21% a causa del confinament dels seus habitants.
Ara, comencem a tenir noves dates, precisament, del territori espanyol.
Les primeres indiquen que, només a Barcelona, ja s’ha reduït la contaminació de diòxid de nitrogen en un 75%, mentre que a Madrid les xifres arriben al 50%.
Tot i que encara no s’han fet públiques dades oficials sobre emissions de CO2, s’espera que l’aturada parcial d’alguns sector econòmics productius arreu del món, com ha passat a la Xina amb el carbó i el petroli, suposin també una reducció de les emissions GEI a nivell global.
I és que durant l’aturada del país asiàtic l’observatori Carbon Brief ha comunicat que s’han estalviat 200 milions de tones de CO₂, l’equivalent a una reducció del 6% de les emissions mundials durant aquest període.
Loading...
