A principis de mes, tots els diaris i informatius de televisió es feien eco de la mateixa noticia. La Vanguardia ho titulava d’aquesta manera: «Un iceberg de la mida de La Rioja, a punt de desprendre’s de l’Antàrtida». Desgraciadament, el dia ja ha arribat.

L’iceberg té una superfície de gairebé 5.800 kilòmetres quadrats, pesa un bilió de tones i és 57 vegades més gran que la ciutat de Barcelona.

Encara que les seves dimensions són aclaparadores, cal dir que no és l’iceberg més gran de la història. El títol el té l’anomenat B15 que es va desprendre a l’any 2000 i tenia una superfície d’11.000 kilòmetres quadrats, semblant a Jamaica.

Els fets van ocórrer el passat dilluns dia 11 de juliol, probablement, però no va ser fins ahir quan es va detectar la separació gràcies a les imatges captades pel satèl·lit de la NASA, Aqua Modis. L’iceberg, que ha estat batejat com A68, pertany al segment Larsen C, ubicat a la part oriental del continent antàrtic. Cal dir que aquest moment ja l’estaven esperant els experts des de fa més d’una década, ja no hi havia marxa enrere.

“Hem estat esperant aquest succés durant mesos”, afirma Adrian Luckman, professor de glaciologia de la Universitat de Swansea (Gal·les) i investigador del Projecte Midas, on s’estudien els efectes de l’escalfament global sobre la plataforma Larsen C.

Durant tot l’hivern, el professor Luckman, juntament amb el seu equip, van estar analitzant la fractura i ja van descobrir el passat mes de maig que la esquerda s’havia ampliat uns disset kilòmetres més. Així mateix, han conclòs que Larsen C s’ha reduït en un 12% i, per tant, el seu paisatge es veurà alterat per sempre.

Des del Projecte Midas, encara no saben què passarà amb aquest iceberg que marxa a la deriva, només saben que continuaran amb els anàlisis pertinents. Encara que molts experts alerten que potser es trencarà en diversos icebergs, de petita mida, o bé podria moure’s fins a Amèrica, cap a aigües més càlides i això sí que podria afectar el tràfic marítim.

Canvi climàtic

Els experts expliquen que aquests processos són molt usuals a la natura, però sí afirmen que potser l’escalfament global i la pujada de les temperatures dels oceans ha pogut accelerar el procés. Sobre aquest tema hi ha diverses versions, d’una banda, Luckman no ho té massa clar: 

No tenim cap prova que recolzi aquesta teoria, aquest fenomen ja es portava a terme el 1980; ja era una característica molt establerta. 

D’altra banda, però, des de Greenpeace hi pensen diferent. Paul Johnson, director de la Unitat Científica de Greenpeace Internacional, diu que

Aquest fet té a veure amb el canvi climàtic, o sigui, necessitem de manera urgent implantar l’Acord de París per trobar un futur 100% renovable. 

Finalment, Luckman conclou deixant en el aire el tema:

En els pròxims mesos o anys, la plataforma de gel pot tornar a a créixer gradualment o pot patir més esdeveniments i, aquests, podrien conduir a una situació de col·lapse.

Què diuen els experts?

Francisco Navarro, professor de la Universitat Politècnica de Madrid i expert en glaciologia, explica:

Es desprenen contínuament i icebergs de diverses mides, encara que els icebergs de mida descomunal com aquest són menys habituals. Es desprèn un iceberg així amb una certa regularitat

Hi ha altres, però que sí declaren culpable el canvi climàtic. Com és el cas de Ricardo Anadón, professor de biologia de la Universitat d’Oviedo, segons ell «els fenòmens que s’estan portant a terme són fruit del desgast de les llengües glacials, són plataformes que es mouen i s’esquerden.

És degut a un procés natural, però és important esmentar que s’ha accelerat per culpa de l’escalfament global.

Anadón declara que l’escalfament de l’aigua hi té molt a veure: «L’aigua, cada vegada més calenta, debilita les plataformes i fa que es separin d’elles les grans masses de gel

«El despreniment de l’iceberg A68 suposarà, a llarg termini, la pujada del nivell del mar i l’impacte negatiu a l’ecosistema», diu Ricardo Anadón

Què opina Greenpeace?

En aquesta infografia podem veure com l’augment de l’Àrtic provoca canvis climàtics a altres parts del món.

Després de la noticia del despreniment, la organització ecologista Greenpeace ja s’ha pronunciat a la seva web:

«Encara estem a temps d’evitar catàstrofes majors generades pel canvi climàtic. Però hem d’actuar ràpidament. Les decisions que tinguin ara els governs i la industria decidiran si milions de persones podran tenir una vida segura i prospera en el futur».

Greenpeace sempre ha dit que, a mesura que el desgel de l’Antàrtida es vagi fent palès, veurem com els sistemes climàtics podrien canviar a tot el món. A més, pujaria considerablement el nivell del mar.

La organització esmenta que els estudis no arriben, encara, a conclusions fermes; però ells creuen que sí hi ha una relació entre aquests tipus de fenòmens i el canvi climàtic. Per exemple, fan referència al canvi de temperatura a diversos àmbit geogràfics:

Mentre que en alguns territoris els estius seran calorosos i secs, altres tindran períodes estivals freds. Així mateix, podríem veure hiverns gèlids plens de tempestes.