Refugis climàtics per fer front al canvi climàtic

En els últims anys, les conseqüències del canvi climàtic s’han fet cada vegada més evidents. El desglaç dels pols, les inundacions i els fenòmens climàtics extrems, en general, han provocat centenars de pèrdues humanes i d’infraestructures, i les onades de calor i les sequeres han posat en perill la seguretat alimentària i hídrica en les zones i regions més pobres.

De fet, s’estima que el 2019 més de 356.000 morts van estar relacionades amb la calor. Un estudi de The Lancet revela que els adults majors de seixanta-cinc anys i els nens són els col·lectius més vulnerables a l’efecte de les temperatures extremadament altes.

A més, l’informe també assegura que, des del 1990, les morts relacionades amb la calor s’han incrementat un 74%. “S’espera que el nombre de persones amb problemes de salut per la calor continuï pujant a mesura que augmenten les temperatures a tot el món” aclareix el document.

La pujada de les temperatures al llarg de les últimes dècades és fruit de l’activitat humana. De manera indirecta, les emissions de CO₂ que provoquen l’escalfament global del Planeta han posat a milions de persones en greu risc de salut.

I és que la calor excessiva i sostinguda comporta un increment de la mortalitat i la morbiditat. Especialment en els grups més vulnerables esmentats anteriorment i en les persones que per la seva situació econòmica o de salut, pateixen de forma més directa els efectes de la calor.

A causa de la crisi climàtica, les onades de calor són cada vegada més freqüents

La comunitat climàtica ja ha alertat que, a causa de l’efecte de la crisi climàtica, les onades de calor cada vegada seran més intenses i freqüents. Actualment, de mitjana, hi ha una onada de calor cada quatre anys. No obstant això, es preveu que en el millor dels escenaris possibles aquesta freqüència es multipliqui per 8. Mentre que, en el pitjor dels casos, la freqüència es multiplicarà per 16.

A més, hem de recordar que la comunitat científica va revelar que el 2021 havia estat el cinquè any més calorós des que es registren temperatures a escala mundial. Malgrat els esforços per activar la transició ecològica, les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) continuen creixent de manera imparable.

Per aquest motiu, algunes ciutats i governs han activat les seves pròpies xarxes d’espais de refugi climàtic perquè la població pugui resguardar-se de la calor.

Un exemple de ciutat compromesa amb aquesta causa és Barcelona. Per aquest estiu del 2022, l’ajuntament de la ciutat ha ampliat la seva xarxa de refugis climàtics a més de 200.

Aquests refugis s’activaran durant la fase preventiva d’onada de calor, que a Espanya serà del 15 de juny al 15 de setembre. Aquests espais proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen els seus usos i funcionalitats. Han de ser espais que tinguin una temperatura mínima de 26 °C i que estiguin a menys de 10 minuts a peu per a la major part de residents de la ciutat.

Els refugis climàtics guanyen terreny a Espanya

L’objectiu dels refugis climàtics és reduir la mortalitat associada a la calor i activar mesures adaptatives als episodis extrems amb els quals el canvi climàtic amenaça la població.

Els primers refugis climàtics van ser creats en algunes ciutats del sud dels Estats Units i a París. A Espanya, encara que Barcelona va ser pionera a obrir els primers refugis climàtics el 2020, altres urbs com Vitòria, Sevilla o Màlaga li van seguir la pista.

A Madrid, on encara no s’ha creat cap espai d’aquest tipus, el partit polític Més País treballa en una nova proposta per activar una xarxa de refugis climàtics a la capital.

Els col·legis, instituts, biblioteques, poliesportius, centres de districte, museus, parcs i jardins, centres de culte o altres edificis públics poden reconvertir-se fàcilment en refugis climàtics. Alguns ajuntaments també estan creant recorreguts urbans per arribar-hi fàcilment.

És el cas de la ciutat de Vitòria, que no només va decidir obrir sales climatitzades, sinó noves vies adaptades que hi condueixin perquè, mentre es dirigeixen al refugi, els ciutadans no pateixin els efectes de la canícula.

Aquests trajectes no superen el quilòmetre de distància i compten amb un ombreig o discorren per zones amb arbres per oferir un cert confort tèrmic.

Encara no existeix un pla nacional per impulsar la creació de refugis climàtics

De totes maneres, encara no existeix un pla estatal que impulsi una xarxa nacional de refugis climàtics. La creació d’aquestes instal·lacions és, de moment, una iniciativa que sorgeix de la voluntat dels governs municipals.

No obstant això, des del 2004, Espanya disposa d’un pla de prevenció davant la calor per reduir la mortalitat. Abans d’aquest any, per cada grau que superava el llindar d’onada de calor, la mortalitat creixia un 14%. Ara la xifra descendeix al 2%.

Des de l’Institut de Salut Carles III, Julio Díaz, codirector de la unitat de Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient, assegura que “siguin refugis, parcs, residències o centres comercials, tot el que siguin mesures o espais per limitar l’exposició a les temperatures màximes funcionen i permeten reduir la mortalitat per calor”.

No obstant això, des de la Plataforma ZEO creiem que la millor solució per reduir la mortalitat associada a l’augment de les temperatures no és una altra que reduir emissions i combatre el canvi climàtic. Perquè és tan important activar mesures d’adaptació com de mitigació.