Al sector de la construcció s’utilitza entre un 35 i un 40% del consum mundial d’energia i materials. Podem reduir aquestes emissions si canviem de forma dràstica la nostra manera de construir.
Les cases modulars, també anomenades industrialitzades, poden contribuir molt a aquesta reducció, perquè el sistema constructiu modular de fabricació en cadena de muntatge optimitza els recursos energètics, materials i humans.
També es possible reduir bona part de la petjada de carboni, reutilitzant o reciclant materials, per exemple, donant una segona vida als contenidors marítims.
Els mòduls de fusta tenen una petjada de carboni mínima i, a més, fixen CO₂
En el cas dels mòduls de fusta, emprant fusta procedent de boscos dedicats a aquesta finalitat. La fusta no solament implica un menor cost energètic i, per tant, un menor cost d’emissions per obtenir-la, sinó que és capaç de mantenir CO₂ fixat per un llarg temps. No és només un material de construcció sostenible, sinó que a més a més és coadjuvant en la reducció dels nivells de CO₂ de l’atmosfera.
També estalvien emissions perquè tota la fabricació es porta a terme al taller o a una fàbrica, i els operaris no s’han de desplaçar fins al terreny, que acostuma a estar lluny dels seus domicilis.
Avantatges de les cases modulars bioclimàtiques
PERSONALITZACIÓ.
S’adapten a les necessitats del comprador, fins i tot si més endavant aquestes canvien.
RAPIDESA. Estan fetes a base de mòduls construïts a la fàbrica o al taller que un cop transportats al terreny, s’acoblen entre ells. Es poden dur a terme simultàniament els treballs de preparació del terreny i cimentació juntament amb els de la construcció al taller. La feina al taller no dependrà del clima i els terminis de lliurament poden reduir-se a la meitat.
Exemple de reubicació i adaptació dels mòduls a les noves circumstàncies dels seus propietaris. MODULAB Galapagar
ECONOMIA.
El cost de l’obra està controlat i es redueix respecte a les cases tradicionals. També estalvien en el manteniment i en la factura energètica i, per tant, en les emissions de CO2. Si es fa èmfasi en el disseny i en els aïllaments i es tenen en compte els criteris bioclimàtics, per exemple, en temes com l’orientació, es pot reduir significativament la petjada de carboni.
Construcció dels mòduls a la fàbrica. NOEMI
QUALITAT.
Avui en dia, una casa modular ja no és sinònim de casa senzilla i provisional. La construcció al taller i els sistemes de construcció en sec permeten un control de qualitat més intensiu i ens asseguren una casa per molts anys.
SOSTENIBILITAT.
Menor impacte en el medi ambient perquè es redueixen fins a un 80% els residus durant la seva construcció, respecte a una construcció tradicional.
“Una casa industrialitzada és sostenible perquè fa servir els recursos apropiats, en la seva quantitat justa, per realitzar de manera eficaç un objecte tècnic que funciona de manera eficaç, és a dir, no requereix excessiu manteniment, és duradora, funcional i consumeix poca energia”
¿Quines característiques ha de tenir una casa bioclimàtica?
Si ens basem en la Declaració de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica del 2009, els criteris per a la construcció i la instal·lació d’una casa modular bioclimàtica encaminats a produir la mínima petjada de CO2 i el màxim estalvi energètic seran:
1.ORIENTACIÓ. La base per a obtenir la màxima eficiència energètica és orientar bé la casa per aprofitar l’escalfor i la llum del sol. Finestres grans al sud amb protecció solar per a l’estiu, petites al nord. A la zona de llevant i ponent es dimensionaran per tal de controlar els efectes de la radiació solar (desitjable o indesitjable).Les millors orientacions es reservaran per als espais amb més temps d’ocupació, com la sala d’estar o el menjador.
2. VENTILACIÓ. Per tal de garantir la regeneració de l’aire interior, podem optar per la ventilació creuada obrint les finestres de 2 façanes oposades, o per un sistema mecànic controlat.
3. AÏLLAMENT. Per l’aïllament tindrem en compte el clima de la zona i el material de construcció dels mòduls, que pot ser de fusta, formigó o acer.
4. PROTECCIÓ SOLAR. És molt important que les finestres de les façanes sud i ponent estiguin protegides per voladissos a l’estiu i que aquests siguin desmuntables perquè permetin la insolació a l’hivern.
5. ESTALVI D’AIGUA. Actualment els inodors ja es fabriquen amb el mecanisme de doble descàrrega. També podem estalviar aigua instal·lant aixetes amb mecanismes d’aireig o amb sensors, amb polsador temporitzador, etc. Així mateix, podem reutilitzar les aigües grises procedents de la rentadora, el rentavaixelles, la banyera o la dutxa, per a la descàrrega de l’inodor. Si a més a més recollim les aigües pluvials, les podrem aprofitar per al reg.
6. AIGUA CALENTA AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA. La instal·lació de plaques solars ens permetrà escalfar l’aigua sense despesa d’energia.
7. IL·LUMINACIÓ. Prioritzarem l’entrada de llum natural i distribuirem els espais atenent al seu ús, els de serveis podran estar en una zona de segon ordre. Les instal·lacions de llum artificial seran energèticament eficients.
8. ENERGIA FOTOVOLTAICA. Actualment la instal·lació de plaques fotovoltaiques que transformen l’energia solar en energia elèctrica ja és una realitat a l’abast de tothom. Els preus van baixant i ja es poden rebre compensacions pels excedents abocats a la xarxa.
9. MATERIALS. Els materials emprats seran de baix impacte mediambiental, naturals, d’origen proper, de fàcil manteniment. A més, seràn el més estandarditzats possible i incorporaran els criteris de deconstrucció i cicle de vida.
10. DOMÒTICA. L’usuari podrà controlar a distància els aparells d’ACS, calefacció, electrodomèstics, il·luminació, etc. aconseguint l’estalvi energètic.
Quins tipus de cases modulars existeixen a l’actualitat?
MÒDULS MARÍTIMS.
Els contenidors d’ús marítim reciclats s’han d’aïllar tèrmicament per fora amb un nou full exterior d’acabat. Usualment l’aïllament s’instal·la a l’interior per deixar a la vista el contenidor original, encara que això no és l’òptim des d’el punt de vista bioclimàtic.
També s’ha tenir en compte l’alçada mínima d’habitabilitat, cal fer servir un tipus de contenidor més alt que l’estàndard per aconseguir l’alçada mínima lliure, l’anomenat high cube, de 275 cm d’alt en comparació a l’estàndard de 240 cm.
Contenidors marítims del projecte d'habitatge temporal APROP de l'Ajuntament de Barcelona.
Cases de Contenidors 2ndChance Containers-Made in Barcelona
Casa Volta (Terrassa PB+3) de Duran Arquitectes
MÒDULS DE FORMIGÓ.
Poden ser només de formigó o de formigó combinat amb acer. Un inconvenient de cara al transport dels mòduls de formigó és el pes. Un avantatge és la bona inèrcia tèrmica perquè el formigó reté més temps el fred i la calor. Cal un bon aïllament exterior de cada mòdul per separat per tal d’assegurar el manteniment d’aquesta inèrcia tèrmica.
MÒDULS DE FUSTA.
Anteriorment hem parlat d’alguns dels avantatges de la fusta en la construcció de mòduls bioclimàtics. També hem de destacar que, des del punt de vista de l’Anàlisi del Cicle de Vida de la fusta en la construcció, aquesta obté millors valors que la majoria dels materials més usats en la construcció. A més a més, la fusta és un material molt adaptable a la prefabricació i al disseny i transmet sensació de confort. I al ser lleugera facilita el transport del mòdul.
La Plataforma ZEO recomana que les persones que són propietàries d’un terreny i que es plantegen construir-hi la seva casa d’una manera ràpida, saludable i energèticament eficient, tinguin en compte les cases modulars i bioclimàtiques. En paraules de l’arquitecte Juan Herreros, la industrialització de l’habitatge “ no ha de renunciar a ser local, a fer servir materials i artesanies disponibles amb les seves pròpies tradicions, a recuperar els millors fusters i serrallers de sempre i donar-los un nou espai en lloc d’assumir la seva desaparició com a inevitable”.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
Loading...
