Històricament, han estat les dones les primeres a respondre a l’ús dels recursos naturals que les envolten. És a dir, han estat les encarregades de recollir aigua per cuinar i netejar, utilitzar la terra per a la ramaderia, buscar menjar en els rius i els esculls, i recol·lectar llenya. Les dones de tot el món utilitzen i interactuen amb els recursos naturals i els ecosistemes diàriament.
Fins i tot avui dia, paral·lelament a la seva tasca de mares i cuidadores, en moltes tribus indígenes les dones ocupen un rol de recol·lectores i d’encarregades de conservar i mantenir el poblat en el qual viu la comunitat.

I no només això, les dones han estat un important motor de l’activisme climàtic i ecologista. Per aquest motiu, en el Dia Internacional de la Dona és fonamental parlar dels grans rostres femenins del canvi climàtic d’ahir i d’avui, i als reptes als quals s’enfronten com a col·lectiu.
1. Un recorregut per la història: Les dones que van iniciar el moviment ecologista
2. La contribució de les dones al coneixement científic sobre canvi climàtic i renovables
3. Les activistes que lluiten contra el canvi climàtic en l’actualitat
4. Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future
5. Les dones, les més afectades pel canvi climàtic
6. Més presència femenina en els organismes de presa de decisions
1. Un recorregut per la història: Les dones que van iniciar el moviment ecologista
Així i tot, tal com va explicar la filòsofa eco feminista Alicia Puleo a EFE Verde, “podem dir, d’una banda, que les dones, amb la seva presència en els moviments ecologistes manifesten la seva preocupació pel futur, però no hi tenen suficient veu i representació “.
Segons Alicia Puleo, en el darrer terç del segle XX, “el renaixement del feminisme es va donar paral·lelament al de l’ecologisme, i tots dos van ser considerats, per alguns estudiosos de les ciències socials, com a nous moviments socials, en tant que no plantejaven reivindicacions econòmiques, sinó de l’ordre de la qualitat de vida com, per exemple, un medi ambient menys contaminat o relacions personals menys jeràrquiques”.

L’obra d’ “Ecofeminisme” de Vandana Shiva i Maria Mies, publicada el 1993, estableix les bases d’aquesta ideologia o manera d’entendre el món:
• La terra està viva i hauria de formar part del llenguatge de tots. Els éssers humans som terra: el que fem al sòl, ens ho fem a nosaltres mateixos.
• D’una banda, la natura ha estat dominada i explotada per l’home, mentre que, per una altra banda, les dones es troben subordinades enfront del patriarcat.
• L’actual sistema de producció globalitzat és incompatible amb la biodiversitat i la supervivència del planeta. La Nova Economia posa en perill les dones. Un exemple d’això va ser el desastre de la fàbrica tèxtil en Rana Plaza, Dhaka, van morir més de 1.100 persones, la majoria d’elles dones.
• És vital incloure en els governs altres tipus d’instruments, més enllà del PIB, per controlar i evidenciar desenvolupament sostenible de les poblacions i el seu compromís climàtic.
2. La contribució de les dones al coneixement científic sobre canvi climàtic i renovables
En el segle XIX, Eunice Foote es va convertir en la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic. A més, va ser una de les fundadores de la Seneca Falls Convention, la primera assemblea en la qual es van debatre els drets de la dona. El 1856 va elaborar una teoria científica que demostrava que la concentració de CO₂ en l’atmosfera podia provocar un augment de la temperatura de la Terra.
John Tydall, que actualment és considerat el descobridor del canvi climàtic, va utilitzar els seus experiments per formular la mateixa teoria tres anys més tard.


La seva obra va inspirar un canvi en la política nacional i el govern dels EUA va prohibir l’ús del diclorur difenil tricloroetanol (DDT) –que contaminava els aliments- i altres pesticides. La seva experiència va donar pas als primers moviments de base ecologista i a la creació de l’Agència de Protecció ambiental dels EUA.
3. Les activistes que lluiten contra el canvi climàtic a l’actualitat
Durant la COP25 es va fer públic el projecte Global Climate Heroes, per donar visibilitat a l’important paper que les dones han exercit en les últimes dècades per tal de mitigar i frenar l’escalfament global, frenar la pèrdua de la biodiversitat i aconseguir l’accés igualitari als recursos naturals.

Entre aquestes emprenedores, divulgadores i defensores del medi ambient és possible trobar figures com Annisa Hasanah, fundadora de l’empresa Ecofunopoly, un joc de taula que ensenya als nens conceptes sobre el medi ambient i l’escalfament global o Aruna Chandrasekhar. Aquesta periodista índia es va encarregar de cobrir i desvetllar al món els grans conflictes mediambientals derivats de la indústria del carbó al país, i com han afectat les comunitats indígenes.
La científica costa-riquenya Monica Araya també és considerada una de les activistes globals climàtiques del nostre temps. A través del seu projecte Costa Rica Neta, connecta la gent amb l’energia i la tecnologia sostenibles, com són l’energia renovable i els cotxes elèctrics.
“Els drets de les dones, els drets humans i la justícia ecològica i climàtica són inseparables”

L’escalfament global ha provocat que més de 6.000 persones hagin perdut les seves llars i hagin de ser redirigides a l’illa veïna de Bouganiville.
4. Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future
La seva personal protesta enfront del Parlament suec cada divendres, es va estendre com la pólvora. Estudiants de ciutats de tot el món van començar a fer vaga els divendres i a asseure’s enfront de les seus dels seus governs demanant un canvi de prioritats a l’agenda política dels seus dirigents.

Però, on s’encabeix la igualtat de gènere en tota aquesta revolució dels “Divendres”?
Actualment, la majoria d’elles col·laboren de manera activa amb els seus governs o amb organitzacions i entitats com l’ONU o la Unió Europea, per tal d’oferir la seva opinió sobre diferents qüestions climàtiques. Gràcies a la visibilitat i a l’abast que va assolir el moviment, ara comptem amb el treball de grans representants climàtiques que realment volen provocar un canvi en la nostra societat.
Segons recull el llibre d’Estrella Montolio, Estratègies de Comunicació per a Dones Directives, aquesta tendència ha estat ocasionada per la posició tradicionalment predominant del gènere masculí en l’àmbit del poder, un fet que podem atribuir als rols de gènere que imperen a la nostra societat. A més, a causa de la perpetuació d’aquests estereotips, el to, la veu i la postura dels homes sempre han transmès més seguretat que els de les dones.
Fridays For Future: Un moviment articulat igualitàriament
També hem de tenir en compte que ens trobem enfront de joves de la generació Z, que han crescut en un món que promou els valors de la igualtat social, racial i de gènere.
5. Les dones, les més afectades pel canvi climàtic
I és que, tal com assenyala l’ONU, hem de tenir en compte que el reconeixement d’allò que les dones aporten o poden aportar a la supervivència del planeta i al desenvolupament, continua sent limitat. La desigualtat de gènere i l’exclusió social continuen augmentant els efectes negatius de la gestió ambiental insostenible i destructiva sobre les dones i les nenes.

En aquest sentit, si tenim en compte que les dones, acostumen a ser les responsables del menjar, l’aigua i el combustible, és evident que seran les més afectades per aquesta escassetat de recursos.
A més, els desastres provocats pel clima exacerben les desigualtats de gènere arrelades.
“Sovint, les dones i les nenes són les últimes a menjar o a ser rescatades; s’enfronten a majors riscos de salut i de seguretat quan els sistemes d’aigua i sanejament es veuen compromesos; i assumeixen una major càrrega de treball domèstic i de cura quan deixa d’haver-hi recursos.”
Resulta un fet anecdòtic, si a més a més, analitzem les diferències d’opinió sobre el canvi climàtic entre els homes i les dones. Les dones estan molt més preocupades pel canvi climàtic i el futur del planeta, que els homes. A més, estan més predisposades a canviar el seu estil de vida.
En l’enquesta sobre el clima 2020-2021 del Banc Europeu d’Inversions (BEI) es va preguntar als enquestats si serien favorables al fet que el govern imposés mesures més estrictes que obliguessin els ciutadans a ser més ZEO -zero emissions-. Les dones (83%), els joves d’entre 15 i 29 anys (83%) i els votants d’esquerra (89%) són els més favorables a aquesta mena de mesures – mentre que la mitjana espanyola és del 79%-.
6. Més presència femenina en els organismes de presa de decisions
En l’actualitat comptem amb una dona a la presidència de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen. Leyen ha estat l’encarregada de brindar veritable rellevància a la qüestió climàtica en el nou pla Next EU Generation, destinant una generosa partida a combatre l’emergència climàtica i a aconseguir una transició ecològica justa.

La membre de la Cambra de Representants dels EUA, la demòcrata Alexandra Ocasio Cortez, va fer campanya per a promoure l’adopció del Green New Deal en la política estatunidenca. A Espanya, la ministra Teresa Ribera ha estat l’encarregada de liderar el MITECO. La política espanyola va tirar endavant la Llei de Canvi Climàtic, va promoure la prohibició real de les centrals de carbó i va elaborar un dels Plans d’energia i Clima (PNUC) més valorats per la Comissió Europea a Brussel·les.
Així i tot, encara queda molt camí per recórrer per tal d’aconseguir la igualtat de gènere. Només cal veure la fotografia del dia de la signatura de l’Acord de París 2015.
Si les dones són les més conscienciades sobre el canvi climàtic, les més activistes i, a més, seran les més afectades pel canvi climàtic, com és possible que continuem veient imatges com aquesta?

Posava de manifest la necessitat d’assegurar que les dones accedeixin a llocs de poder i d’aquesta manera, introdueixin la perspectiva de gènere en la presa de decisions. Actualment, només un 33% dels compromisos de la Contribució Determinada a escala nacional, els plans per reduir les emissions GEH dels països, inclouen una dimensió de gènere.
Per tal d’assolir aquesta veritable representació de les dones en els càrrecs de poder és fonamental assegurar el seu accés al coneixement, a la informació i a les tecnologies d’adaptació. A més, per a reduir les conseqüències del canvi climàtic en les dones, és crucial dissenyar polítiques verdes que les tinguin en compte i explorin aspectes com el sostre de vidre, la desigualtat d’oportunitats o la desigualtat salarial.
Conceptes que en la majoria de països no existeixen sobre el paper i fins i tot són condemnats. Però la dura realitat que ens evidencien les dades, les recerques i les queixes socials, és una altra. Al final, hem de treballar per una autèntica revolució, una que, a més de verda, també sigui violeta.

Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.








