Com afecta el canvi climàtic al valor nutricional de les plantes?

Segons l’estudi de les universitats de Harvard, Birminghan,Leicester i la University College de Londres, les emissions de CO2 provocades per la combustió de energies no renovables van causar 8 milions de morts l’any 2018 a tot el món a causa de les malalties respiratòries que provoquen. Aquesta xifra suposa el 18% del total de morts, gairebé 1 de cada 5 dels habitants del planeta. A Espanya les morts a causa de la contaminació atmosfèrica representen el 10,7% de les defuncions totals.

Altres problemes per  a la salut provocats pel canvi climàtic són que les al·lèrgies tenen una durada més llarga i amb més intensitat o la propagació de malalties transmeses per mosquits com el Zica i la malària i els virus com el que ha provocat la pandèmia actual.

Però l’afectació de l’excès d’emissions de CO2 a la salut no s’acaba aquí. Tenim una altra conseqüència tan o més greu, la pèrdua de nutrients de les plantes. Degut als alts nivells de CO2, a la sequera i a l’augment de les temperatures, les plantes perden la seva capacitat d’alimentar adequadament la població, sobre tot en el cas de persones que no poden o no volen complementar els vegetals amb aliments d’origen animal.

El professor d’epidemiologia de la Universitat de Washington Adam Drewnowski, coautor d’un estudi publicat a Science Advences, declara “L’efecte podria ser devastador als països que consumeixen arròs, en els que aproximadament el 70% de les calories i la majoria dels nutrients provenen de l’arròs”. Segons aquest estudi, si no s’aturen les emissions de CO2, a finals de segle l’arròs haurà perdut el 10% de les seves proteïnes, el contingut de ferro baixarà un 8%, el de zinc un 5% i la concentració de vitamines B1 i B2 disminuirà entre un 10% i un 30%.

Perquè les plantes perden nutrients?

Quins són els cultius que perden més nutrients?

Depèn del tipus de fotosíntesi que duguin a terme.

• Fotosíntesi de tipus C3 –la que produeix molècules amb 3 carbonis-. Són els cultius més afectats. És el cas de l’arròs, el blat, les patates i la majoria de fruites i hortalisses.
• Fotosíntesi de tipus C4 –la que produeix molècules de amb 4 carbonis-. No estan tan afectats. El panís, per exemple.

A més a més, hem de tenir en compte que, degut a l’ús intensiu de fertilitzants, els cultius ja estan creixent més ràpid, però amb menys nutrients.

La revista Nature ha publicat un estudi en el que es preveu la pèrdua de nutrients de les plantes l’any 2050, si les emissions no s’aturem.

• El blat que es conrearà el 2050 contindrà un 9,3% menys de zinc, un 5,1% menys de ferro i un 6,3% menys de proteïnes.
• L’arròs aportarà un 3,1% menys de zinc, un 5,2% menys de ferro i un 7,8% menys de proteïnes. A més les proporcions de vitamines del grup B disminuiran entre un 17% i un 30%.
• El panís contindrà un 5,2% menys de zinc, un 5,8% menys de ferro i un 4,6% menys de proteïnes.
• La soja serà un 5,1% més pobre en zinc i un 4,1% en ferro. Augmentarà lleugerament la proporció de proteïna.

Quines consecuències té aquest fenòmen per a la salut?

• Desnutrició per la falta de proteïnes que s’afegeix a la desnutrició ja existent.
• Si disminueix el zinc: vulnerabilitat a les infeccions víriques i bacterianes, diarrea, pèrdua de visió, nafres bucals i gàstriques, trastorns cognitius, etc.
• Si el que falta és el ferro: anèmia, cansament, pèrdua de cabell, immunitat debilitada.
• Si es tracta del seleni: dèficit del sistema inmunitari, deteriorament del sistema cognitiu, oxidació, etc.
• Més epidèmies de diabetis i obesitat perquè l’augment de CO2 provoca un nivell més alt de sucres a les plantes en detriment dels altres nutrients.

El biòleg molecular Irakli Loladze del Bryan College of Health Science de Lincoln, Nebraska (USA), que fa 20 anys que estudia aquest fenòmen, declara: “Cada full i cada bri d’herba a la terra produeix cada vegada més sucres a mesura que els nivells de CO2 augmenten. Assistim a la major injecció d’hidrats de carboni a la biosfera en tota la història humana; injecció que dilueix altres nutrients en la nostra cadena alimentària”.

Loladze i un nombrós grup de científics de 13 països van treballar durant 12 anys analitzant les dades de quatre continents. L’estudi va consistir en l’anàlisi de les collites de blat, panís, sorgo, arròs, pèsols i soja. Prèviament aquests cultius s’havien envoltat per unes boquilles que emetien CO2 en una quantitat equivalent a la que es preveu per al 2050.

A qui afectarà aquesta pèrdua de nutrients de les plantes?

Per al científic DW Samuel Myers, director de l’Aliança Planetària per a la Salut a Harvard, “els que més perdran són els països amb menys ingressos”. “La pèrdua de nutrients és el problema més gran quan s’està al caire del dèficit nutricional i es depèn dels vegetals”.

L’Aliança Planetària per a la Salut de Harvard és un consorci d’universitats, ONGs i institucions governamentals que té com a missió mantenir la salut de la població, fins i tot en estat d’emergència climàtica.

Però no només els països més pobres patiran aquest problema, una dieta variada pot ser inabastable per a les poblacions pobres de tots els països.

També afectarà la qualitat alimentària de la dieta dels vegetarians i vegans que hauran de reforçar l’aportació de proteïnes i els altres minerals i vitamines.

Possibles solucions al problema

• Reduir les emissions de CO2. L’Acord de París 2015 fixa el 2050 com a termini per arribar al balanç net de GEH.
• Afegir fruites, verdures i altres aliments rics en proteïnes a la dieta. Però els països més afectats per aquest problema són els que no tene acccès a menús més equilibrats.
• Desenvolupar varietats d’arròs riques en vitamines, proteïnes i minerals.

Per altra banda, més de 100 premis Nobel van signar una carta recordant que en 30 anys no hi ha una sola dada que demostri que siguin nocius per a la salut o perjudicials per al ecosistema.

Hem de tenir en compte que l’arròs daurat està lliure de patent i no està vinculat a cap multinacional. Diversos països, entre ells Austràlia i Nova Zelanda, ja han aprovat el seu cultiu.