Quan pensem en l’ozó, el primer que sol venir al capdavant és la famosa “capa d’ozó” que ens protegeix de la radiació ultraviolada. Però l’ozó no sempre és bo. En la troposfera —la part més baixa de l’atmosfera, on respirem— l’ozó es converteix en un contaminant secundari que afecta directament la nostra salut i a la naturalesa que ens envolta. I el curiós és que no és un contaminant que s’emeti com a tal, sinó que es forma per reaccions químiques entre altres compostos, principalment òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils, en presència de la llum solar. Aquesta mescla, la cridem com l’anomenem, és la responsable del clàssic esmog fotoquímic que moltes ciutats coneixen massa bé.

Efectes en la salut humana per l’exposició elevada a ozó

El cos humà és molt sensible a l’ozó troposfèric. Respirem aquest gas sense adonar-nos, i quan les seves concentracions augmenten per sobre dels límits segurs, apareixen una sèrie de conseqüències immediates. La irritació en ulls, gola i nas és una dels primers senyals que es manifesten, encara que moltes vegades la passem per alt o la confonem amb una al·lèrgia. L’exposició sostinguda en dies de contaminació elevada fa que els pulmons s’inflamin i que respirar es torni més complicat, especialment per als qui ja sofreixen problemes respiratoris com a asma o MPOC.

El més inquietant és que no es tracta de molèsties passatgeres. Diversos estudis han mostrat que l’exposició contínua a nivells moderadament alts d’ozó redueix la capacitat pulmonar amb el temps, augmenta la freqüència d’atacs d’asma i potència la vulnerabilitat a infeccions respiratòries. En persones majors i en nens petits, el risc és encara major, perquè els seus sistemes immunològics i respiratoris no responen amb la mateixa eficàcia que els d’un adult sa.

L’impacte no es limita als pulmons. La inhalació d’ozó provoca un estrès oxidatiu en l’organisme, cosa que significa que genera un desequilibri químic en les nostres cèl·lules. Aquest desequilibri dona lloc a inflamacions persistents i pot piorizar malalties cardiovasculars. En altres paraules, l’ozó no sols ens fa tossir a l’estiu, també pot estar contribuint silenciosament a la càrrega global de malalties cròniques.

El paper de l’ozó en els ecosistemes

Encara que ens enfoquem molt en la salut humana, la naturalesa també està exposada a aquest contaminant. Quan parlem d’efectes en els ecosistemes per l’exposició elevada a ozó, parlem d’alguna cosa que no sempre és fàcil de veure a simple vista, però que resulta devastador en el llarg termini. Les plantes són particularment sensibles a l’ozó. A través dels seus estomes —els diminuts porus en les seves fulles per on respiren— absorbeixen l’ozó atmosfèric. Una vegada dins, aquest gas interfereix amb processos cel·lulars fonamentals i redueix la seva capacitat per a realitzar la fotosíntesi de manera eficient.

El resultat és que molts cultius veuen disminuït el seu rendiment. Blat, soia, arròs, blat de moro… tots han mostrat pèrdues productives en zones amb altes concentracions d’ozó. Això no solament afecta l’economia dels agricultors, sinó que també repercuteix en la seguretat alimentària a nivell global, sobretot en un context de canvi climàtic que ja de per si mateix complica la producció agrícola. El paradoxal és que gran part d’aquest ozó es genera precisament per l’activitat humana que impulsa la producció: el trànsit de vehicles, la indústria, fins i tot algunes pràctiques agrícoles que emeten precursors.

Els boscos tampoc escapen a aquesta amenaça. En arbres i espècies arbustives, l’ozó afebleix el sistema vegetal lentament. Els individus afectats creixen menys, són més vulnerables a plagues i es fan més susceptibles a la sequera. Si ho pensem bé, això desencadena un efecte va dominar: boscos afeblits retenen menys carboni, perden capacitat de protegir sòls, i a la llarga es converteixen en ecosistemes molt menys resilients.

L’impacte no es limita als pulmons. La inhalació d’ozó provoca un estrès oxidatiu en l’organisme, cosa que significa que genera un desequilibri químic en les nostres cèl·lules. Aquest desequilibri dona lloc a inflamacions persistents i pot piorizar malalties cardiovasculars. En altres paraules, l’ozó no sols ens fa tossir a l’estiu, també pot estar contribuint silenciosament a la càrrega global de malalties cròniques.

Ozó i canvi climàtic: una relació complicada

L’ozó troposfèric és, a més, un potent gas d’efecte d’hivernacle. La seva presència en l’atmosfera contribueix a l’escalfament global en una mesura que a vegades passa desapercebuda enfront de gegants com el CO₂ o el metà, però que és gens menyspreable. Aquesta doble faceta, ser nociu per a la nostra salut i per al clima al mateix temps, el converteix en un dels contaminants més preocupants del moment.

El més problemàtic és que la formació d’ozó depèn de la radiació solar, dels contaminants que ja són presents en l’atmosfera i d’altres factors climàtics. Això significa que, en un planeta que s’està escalfant, amb estius cada vegada més càlids i prolongats, les condicions per a la formació d’ozó troposfèric són cada vegada més freqüents. Dit d’una altra manera: estem entrant a un cercle viciós en el qual el canvi climàtic afavoreix la producció d’ozó i, al seu torn, l’ozó contribueix a agreujar l’escalfament global.

Una mirada des de la responsabilitat ambiental

A hores d’ara, resulta clar que l’ozó troposfèric no és un tema que puguem tractar només des de la ciència, sinó també des de la responsabilitat col·lectiva. Les concentracions d’aquest gas depenen en gran manera de les nostres emissions de precursors contaminants. I aquestes emissions, al seu torn, estan estretament lligades a l’ús de combustibles fòssils i a un model de mobilitat i indústria que encara té molt camí per recórrer cap a la sostenibilitat.

A ZEO (Zero Emissions Objective), ho entenem de manera molt clara: reduir les emissions de CO₂ no sols combat directament el canvi climàtic, també contribueix a reduir la formació de contaminants secundaris com l’ozó. Apostar per un futur de zero emissions significa millorar la nostra qualitat de vida, protegir els ecosistemes i trencar amb aquesta espiral de danys múltiples que provoca la contaminació atmosfèrica. I encara que aconseguir aquest objectiu exigeix decisions grans i petites, cada pas compta, des dels compromisos polítics fins als canvis quotidians de persones i empreses.

La pròxima vegada que sentis que hi ha una “alerta per ozó” a la teva ciutat, recorda que es tracta d’un símptoma d’un problema major. La contaminació que genera ozó ve de com produïm i consumim energia, de com ens movem i de com organitzem les nostres ciutats. El camí cap a un aire net és el mateix camí cap a un futur sostenible: ple de salut per a les persones, resiliència per als ecosistemes i un planeta més estable per a tots.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

    uneix-te a la comunitat ZEO

    Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

    Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
    Responsable: SPONSORING MARACANA SL
    Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
    Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
    He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat